Pseudoscopelus sagamianus
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 135401461  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Chiasmodontidae |
| Gènere | Pseudoscopelus |
| Espècie | Pseudoscopelus sagamianus (Tanaka, 1908)[1][2][3][4][5] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Pseudoscopelus sagamianus és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.[6]
Descripció
[modifica]Fa 21,5 cm de llargària màxima.[7][8]
Alimentació
[modifica]El seu nivell tròfic és de 3.[9]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí i batipelàgic (entre 200 i 1.700 m de fondària),[10] el qual viu a la conca Indo-Pacífica[11] (entre 35°N-40°S i 114°E-132°W):[12] des del Japó[13][14][15][16][17] fins a Indonèsia[12][18] i Nova Zelanda.[19][12][20][21][22][4][8][23]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans[8] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (33 de 100).[24]
Referències
[modifica]- ↑ Lütken C. F., 1892. Spolia Atlantica. Scopelini Musei zoologici Universitatis Hauniensis. Bidrag til Kundskab om det aabne Havs Laxesild eller Scopeliner. Med et tillaeg om en anden pelagisk fiskeslaegt. Dansk. Vid. Selsk. Skr. (Ser. 6). Vol. 7 (núm. 6). 221-297.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Tanaka, S., 1908. Notes on some rare fishes of Japan, with descriptions of two new genera and six new species. Journal of the College of Science. Imperial University, Tòquio. Vol. 23 (art. 13): 1-24, Pls. 1-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Prokofiev, A. M. i E. I. Kukuev, 2005. Preliminary review of the Atlantic linebellies of the genus Pseudoscopelus with remarks on the species composition of the genus in the world's fauna (Perciformes: Chiasmodontidae). J. Ichthyol. 45(9):712-729. Pàg. 713.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 FishBase (anglès)
- ↑ Sea Around Us (anglès)
- ↑ Acadèmia Russa de les Ciències, 2000. Catalog of vertebrates of Kamtxatka and adjacent waters. 166 p. Pàg. 39.
- ↑ List of Deepwater Species for Pacific Ocean - FishBase (anglès)
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Melo, M. R. S., 2010. A revision of the genus Pseudoscopelus (Lütken) (Chiasmodontidae: Acanthomorphata) with descriptions of three new species. Zootaxa, 2710: 1-78. Pàg. 21. [1]
- ↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p. Pàg. 221.
- ↑ Okamura, O., Y. Machida, T. Yamakawa, K. Matsuura i T. Yatou, 1985. Fishes of the Okinawa Trough and the adjacent waters. Vol. 2. The intensive research of unexploited fishery resources on continental slopes. Japan Fisheries Resource Conservation Association, Tòquio. V. 2: 418-781, Pls. 206-418.
- ↑ Nakabo, T. (ed.), 2000. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Segona edició. Tokai University Press. V. 2: i-vii + 867-1748.
- ↑ Nakabo, T. (ed.), 2002. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Edició en anglès. Tokai University Press, v. 2: i-vii + 867-1749.
- ↑ List of Deep-water Fishes for Japan - FishBase (anglès)
- ↑ List of Deep-water Fishes for Indonesia - FishBase (anglès)
- ↑ List of Deep-water Fishes for New Zealand - FishBase (anglès)
- ↑ Mooi, R. D. i J. R. Paxton, 2001. Chiasmodontidae. Swallowers. Pàgs. 3495-3496. A: K. E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles. FAO, Roma.
- ↑ Prokofiev, A. M., 2009. Pseudoscopelus sagamianus (Tanaka, 1908) (Chiasmodontidae): designation of the neotype, morphological characteristics of the North Pacific population, and species variation within its whole area. Journal of Ichthyology, vol. 49 (núm. 1): 10-22.
- ↑ Prokofiev, A. M., 2011. Swallowerfishes (Chiasmodontidae) from the northwestern part of the Pacific Ocean and adjacent waters. Journal of Ichthyology. Vol. 51 (núm. 9): 695-716. [2]
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia
[modifica]- Anònim, 1998. Base de dades de la col·lecció de peixos del Bernice P. Bishop Museum (BPBM). Bishop Museum, 1525 Bernice Street, Honolulu, Hawaii, els Estats Units.
- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
- Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- McAllister, D. E., 1990. A working list of fishes of the world. Copies available from D.E. McAllister, Canadian Museum of Nature, P.O. Box 3443, Ottawa, Ontario K1P 6P4, el Canadà. 2661 p. plus 1270 p. Index.
- Melo, M. R. S., H. J. Walker & C. Klepadlo, 2007. Two new species of Pseudoscopelus (Teleostei: Chiasmodontidae), with a new diagnosis for the genus. Zootaxa 1605: 33–46.
- Mundy, B. C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704. Pàg. 456.
- Spitz, J., J.-C. Quéro i J.-J. Vayne, 2007. Contribution à l'étude du genre Pseudoscopelus (Chiasmodontidae) avec une espèce nouvelle, P. pierbartus n. sp., deux synonymies junior et une clé d'identification des espèces valides. Cybium, vol. 31 (núm. 3): 333-339.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.