Vés al contingut

QU de l'Escaire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicQU de l'Escaire
Tipusestrella Be, estrella variable, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B2Iab[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscaire Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.772 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,37 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,6505 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−4,121 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−3,403 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar92 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−14,8 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 29m 42.3278s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-47° 45' 24.3691''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

QU de l'Escaire (QU Normae) [7][8] és una estrella de magnitud aparent +5,36. Enquadrada dins de la constel·lació d'Escaire, visualment es localitza 1,3º a nord de ε Normae. La nova reducció de les dades de paral·laxi del satèl·lit Hipparcos situa a QU Normae a una distància de 1.820 anys llum del sistema solar. Pot ser membre de la associació estel·lar Ara OBIa.

QU de l'Escaire és una supergegant blava de tipus espectral B2Iap [7] amb una temperatura efectiva entre 17.000 i 18.500 K.[9] Com correspon a la seva classe, és un estel enormement lluminós, ja que radia 76.000 vegades més energia que el Sol. També té una mida considerable; el seu radi és 58 vegades més gran que el de el Sol [10] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 44 km/s. És una estrella massiva, sent la seva massa aproximada 15,5 vegades més gran que la massa solar,[11] per la qual cosa finalitzarà la seva curta vida i explotarà com una brillant supernova.

QU de l'Escaire és una variable Alfa Cygni -semblant a ρ Leonis o κ Cassiopeiae - l'amplitud de variació és de 0,064 magnituds al llarg d'un període de 4,818 dies.[12]

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Data de publicació: 1978.
  2. «The interstellar Ca II distance scale» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 15-09-2009, pàg. 833–840. DOI: 10.1051/0004-6361/20079144.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  5. Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 HR 6131 -- Be Star (SIMBAD)
  8. QU Normae Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  9. Fraser, M.; Dufton, P. L.; Hunter, I.; Ryans, R. S. I. «Atmospheric parameters and rotational velocities for a sample of Galactic B-type supergiants». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 404, 3, 2010. pp. 1306-1320.
  10. HD 148379 (Catalogue of Stellar Diameters, CADARS) (Pasinetti-Fracassini+ 2001)
  11. Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
  12. Lefèvre, L.; Marchenko, S. V.; Moffat, A. F. J.; Acker, A. «A systematic study of variability among OB-stars based on HIPPARCOS photometry». Astronomy and Astrophysics, 507, 2, 2009. pp. 1141-1201.