Quítxua de Lambayeque
Inkawasi-Kañaris runashimi, Inkawasi-Kañaris shimi i Inkawasi-Kañaris qichwashimi | |
---|---|
Tipus | llengua, llengua viva, quítxua i quítxua II |
Ús | |
Parlants nadius | 20.000 (1998 ) |
Autòcton de | Regió de Cajamarca, Regió de Lambayeque i Regió de Piura |
Estat | Perú |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua quítxua II Northern Quechua (en) Quítxua de Cajamarca–Cañaris | |
Codis | |
ISO 639-3 | quf |
Glottolog | lamb1276 |
Ethnologue | quf |
IETF | quf |
Endangered languages | 5307 |
El quítxua de Lambayeque o bé quítxua d'Incahuasi-Cañaris (linwa, linwaras, kiĉwa) o quítxua de Ferreñafe és una varietat del quítxua parlada en el nord-oest del el Perú. Està classificada grup Quítxua IIA.[1] És parlat per unes 20.000 persones,[2] que habiten principalment als districtes andins del departament de Lambayeque que li donen nom a aquest dialecte, Incahuasi i Cañaris, encara que també es parla en parts del districte de Salas i en zones limítrofes dels departaments de Cajamarca i Piura.[3]
Aquesta variant dialectal, relacionada amb les parles cajamarquines, es caracteritza per tenir trets mixtos procedents de les dues branques principals quítxua, huáyhuash QI i yúngay QII,[4] el que suggereix que la penetració del quítxua a la regió es va realitzar en dues onades consecutives, estant l'última d'elles relacionada amb l'expansió de grans centres urbans de la costa central com Pachacamac, entre els segles VII i IX.[5] El caràcter mixt d'aquesta variant dialectal s'evidencia també en la varietat d'intercanvis lingüístics del seu lèxic que tenen predominança de termes procedents del QI, localismes no quítxues o pre-quítxues (probablement Culle)[6] i hispanismes.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Torero, Alfredo (1968), 'Procedencia Geográfica de los Dialectos Quechuas de Ferreñafe y Cajamarca', Anales Científicos de la Universidad Agraria, VI (3-4), 291-316.
- ↑ INEI. 2008. Principales Indicadores Demográficos, Sociales y Económicos a nivel Provincial y Distrital: Lambayeque. Lima: Oficina Técnica de Difusión INEI.
- ↑ Fabre, A. 1998. Manual de las Lenguas Indígenas Sudamericanas. Vol. II. München: LINCOM Europa. pp. 934
- ↑ Taylor, Gerald (1982a), Aspectos de la dialectología quechua. Introducción al quechua de Ferreñafe (Paris: A. E. A. Ass. d'Ethnolinguistique Amérindienne).; Taylor, Gerald (1982b), 'Breve presentación de la morfología del quechua de Ferreñafe ', Lexis (Lima), 6 (2), 243-70.;Taylor, Gerald (1996) "El quechua de Ferreñafe: Fonología, morfología, léxico". Cajamarca: Acku Quinde.
- ↑ Alva Mariñas, Pedro (2009), 'Pachacamac en la Serranía Lambayecana', Guía Educativa. Identidad Cultural Lambayecana (Chiclayo: Dirección Regional de Comercio Exterior y Turismo del Gobierno Regional Lambayeque).; Andrade Ciudad, Luis Florentino (2012), 'El castellano andino norperuano: contacto lingüístico, dialectología e historia'.; Hocquenghem, Anne-Marie (1989), Los guayacundos de Caxas y la Sierra Piurana: siglos XV y XVI (Lima: Centro de Investigación y Promoción del Campesinado: Instituto Francés de Estudios Andinos).
- ↑ Andrade Ciudad, Luis Florentino (2012), 'El castellano andino norperuano: contacto lingüístico, dialectología e historia'.
- ↑ Taylor, Gerald (1996) "El quechua de Ferreñafe: Fonología, morfología, léxico". Cajamarca: Acku Quinde.
Enllaços externs
[modifica]- La semántica de quechua de Inkawasi
- Guía de la lengua quechua para hispanohablantes - Quechua de Lambayeque (ILV, 2007).
- Proyecto diccionario linwaras – castellano. Inkawasi Kañaris.Plataforma per a l'estudi, la promoció i la difusió de la cultura dels kiĉwahablantes de Lambayeque.