Quítxua de Cajamarca

Quítxua de Cajamarca

kashamarka runashimi
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	30.000  (2001 )
Autòcton de	Regió de Cajamarca i Regió de La Libertad
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua quítxua II Quítxua de Cajamarca–Cañaris
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	qvc
Glottolog	caja1238
Ethnologue	qvc
UNESCO	1012
IETF	qvc
Endangered languages	8121

El quítxua de Cajamarca (en quítxua: kashamarka runashimi) és una varietat del quítxua parlada aïlladament a les parts altes occidentals de la província de Cajamarca (districtes de Cajamarca, Baños del Inca i Chetilla). És mútuament intel·ligible amb el quítxua de Lambayeque i forma part de la branca quítxua perifèrica o quítxua II.

Característiques

Aquesta llengua no s'havia parlat mai a tota la regió; no obstant això, sembla que està en franca reculada en relació amb el castellà: només es conserva en municipalitats rurals com Chetilla o Porcón i, encara, en aquestes zones els nens han començat a parlar exclusivament en castellà. Donada la mala reputació de les llengües indígenes, les dades censals són molt més baixes que les xifres reals, per la qual cosa la quantitat de parlants varia entre 10.000 i 30.000.

El quítxua de Cajamarca va retenir del protoquítxua moltes característiques, com la diferenciació entre les consonants africades retroflexa /ʈ͡ʂ/ i postalveolar /t͡ʃ/ i entre les fricatives alveolar /s/ i postalveolar /ʃ/. L'aspirada /h/ s'ha silenciat. Com en altres variants, el plural és marcat amb el sufix -llapa.

Félix Quesada va publicar la primera gramàtica i el primer diccionari de quítxua de Cajamarca el1976 per iniciativa del govern militar. Posteriorment, David Coombs va fer treball de camp segons SIL International. Per iniciativa seva es va editar una traducció del Nou Testament el 2005. Hi ha, a més, l'Acadèmia Regional del Quítxua a Cajamarca. De manera aïllada, el quítxua de Cajamarca s'ha inclòs recentment en els programes escolars.

L'ortografia usada per SIL no concorda completament amb l'alfabet oficial: és pentavocalista i fonemitza la sonorització de les consonants oclusives /p/, /t/ i /k/ després de la nasal alveolar /n/.

Fonologia

Té tres vocals: /a/, /i/ i /u/

Consonants

		Bilabial	Alveolar	Alveolo-palatal	Retroflexa	Palatal	Velar	Uvular
Oclusiva		p	t				k	q
Africada	sorda			t͡ʃ	ʈʂ
	sorda			d͡ʒ
Fricativa	sonora		s	ʃ	ʂ		x
	sorda				ʐ
Nasal		m	n			ɲ
Approximant			l			j	w
Bategant			ɾ

Bibliografia

• Félix Quesada C. (1976): Diccionario Quechua de Cajamarca-Cañaris [- Castellano y vice versa]. Ministerio de educación del Perú.
• Félix Quesada C. (1976): Gramática quechua, Cajamarca-Cañaris. Ministerio de educación del Perú.
• Yina Miliza Rivera Brios: Quechua language education in Cajamarca (Peru): History, strategies and identity. University of Toronto, 2006. ISBN 0494163968, 9780494163962
• David Coombs et al. (2003): Rimashun kichwapi - Hablemos en quechua Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (PDF; 2,0 MB)

Enllaços externs

• Pulla purishun: Academia Regional del Idioma kichwa variedad Cajamarca, ARIQC (servidor alemán)
• Mushuq Tistamintu: El Nuevo Testamento en quechua cajamarquino (PDF 2,2 MB)
• Quechua de Cajamarca Perú publicaciones SIL International
• Mishki Rimay (Dulce Idioma): Dolores Ayay Chilón sobre el quechua y la cultura indígena en la comindad de Porcón a Vimeo (en quechua, subtítulos en español)

Contes en quítxua de Cajamarca

• Unay willanakuna: Urqu Kilish (El Apu Quilish y otros cuentos, recopilados por Dolores Ayay Chilón, ARIQC)