Vés al contingut

Rafael Chirbes Magraner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRafael Chirbes Magraner
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juny 1949 Modifica el valor a Wikidata
Tavernes de la Valldigna (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 2015 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Beniarbeig (la Marina Alta) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatPaís Valencià País Valencià
Activitat
Camp de treballLiteratura i crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la i assaig Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Rafael Chirbes Magraner (Tavernes de la Valldigna, 27 de juny de 1949 - Beniarbeig, 15 d'agost de 2015) fou un escriptor en castellà i crític literari valencià, guanyador en dues ocasions del Premi de la Crítica de narrativa castellana, els anys 2007 i 2013 per Crematorio (2007) i En la orilla (2013), respectivament.

Biografia

[modifica]

Des dels vuit anys va estudiar a col·legis d'orfes de ferroviaris. Als 16 se'n va anar a Madrid, on va estudiar història moderna i contemporània. Va viure al Marroc (on va ser professor d'espanyol), París, Barcelona, la Corunya, Extremadura, i l'any 2000 va tornar a València. Es va dedicar a la crítica literària durant un temps i posteriorment a altres activitats periodístiques, com les ressenyes gastronòmiques (en la revista Sobremesa) i els relats de viatges. La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde i la seua obra La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició democràtica espanyola, que es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003). Amb Crematorio (2007), un retrat de l'especulació immobiliària, va rebre el Premi Nacional de la Crítica i el V Premi Dulce Chacón. La seua última novel·la, En la orilla (2013) també va rebre el Premi Nacional de la Crítica, així com el Premio Nacional de Narrativa. El jurat va considerar que era «una novel·la d'extraordinària construcció literària, que tractant de la realitat actual, no es limita al realisme, mostrant una riquesa formal i recursos poètics que el transcendeixen».[1]

En moltes obres de l'autor es tracta obertament el tema de l'homosexualitat, encara que més que el sexe el que interessa és la necessitat d'afecte i de fugir de la solitud. Un testament significatiu en què aborda aquest tema, és el seu últim manuscrit Paris-Austerlitz, que va lliurar a l'editor Jorge Herralde pocs mesos abans de la seva mort.[2]

A la mort del escriptor, la familia i alguns amics crearen la Fundació Rafael Chirbes.

Adaptació televisiva

[modifica]

Crematorio va ser portada a la pantalla petita el 2011 en una minisèrie de 8 capítols de Canal Plus, amb Pepe Sancho com a protagonista (en el paper del constructor Rubén Bertomeu). Va rebre crítiques excel·lents.[3]

Obres

[modifica]

Novel·les

[modifica]
  • Mimoun (1988)
  • En la lucha final (1991)
  • La buena letra (1992) [La bona lletra, traducció de Carles Mulet. Gandia: Lletra Impresa Edicions, 2018]
  • Los disparos del cazador (1994)
  • La larga marcha (1996)
  • La caída de Madrid (2000)
  • Los viejos amigos (2003)
  • Crematorio (2007)
  • En la orilla (2013)
  • Paris-Austerlitz (2016)
  • El año que nevó en Valencia (2018)

Assaigs

[modifica]
  • Mediterráneos (1997)
  • El novelista perplejo (2002)
  • El viajero sedentario (2004)
  • Por cuenta propia (2010)
  • Diarios (vol 1), a ratos perdidos 1 y 2 (2021)
  • 1988: Finalista del Premi Herralde amb Mimoun
  • 1999: Premi alemany SWR-Bestenliste per La larga marcha
  • 2003: Premi Cálamo "Libro del Año 2003" per Los viejos amigos
  • 2007: Premi Cálamo "Libro del Año 2007" per Crematorio
  • 2007: Premi Nacional de la Crítica per Crematorio
  • 2008: Premi Dulce Chacón per Crematorio
  • 2014 Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles

Referències

[modifica]
  1. [1].
  2. Culturals La Vanguardia, Dissabte, 30 gener 2016.
  3. [2].

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Eduardo Lago
Llámame Brooklyn
Clara Usón
La hija del Este
Premi de la Crítica de narrativa castellana
2007
2013
Succeït per:
David Trueba
Saber perder
Andrés Ibáñez Segura
Brilla, mar del Edén
Precedit per:
Luis Mateo Díez
La cabeza en llamas
Premi Francisco Umbral al Llibre de l'Any
2013
Succeït per:
Juan José Armas Marcelo
Réquiem habanero por Fidel
Precedit per:
José María Merino
El río del Edén
Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles
2014
Succeït per:
Ignacio Martínez de Pisón
La buena reputación