Ramon Trias Fargas
.svg){kind=small}
Ramon Trias Fargas (Barcelona, 27 de desembre de 1922 - el Masnou, 22 d'octubre de 1989) fou un destacat polític catalanista del segle xx.
Biografia
[modifica]Fill d'Antoni Trias i Pujol, era economista de professió. El setembre de 1975 fundà Esquerra Democràtica de Catalunya, partit catalanista i liberal, que posteriorment es fusionaria amb Convergència Democràtica de Catalunya.[1]
Arran de l'ocupació franquista de Catalunya s'exilià amb la seva família a Suïssa i Colòmbia. Es llicencià en Dret a Bogotà (1947) i en Economia a la Universitat de Chicago (1950). Aquell mateix any tornà a Barcelona per exercir d'advocat. Fou catedràtic d'Economia Política a la Universitat de València (1962-1966) i a la Universitat de Barcelona (des del 1969 en endavant).
Amb el retorn de la democràcia a Espanya, Trias Fargas fou diputat de CiU per la circumscripció de Barcelona entre els anys 1977 i 1982, i posteriorment fou senador entre 1986 i 1988.
A Catalunya fou conseller d'Economia i Finances del govern de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 1982 i entre 1988 i 1989. També fou el candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions del 1983, les quals guanyà finalment Pasqual Maragall. Ocupà el càrrec de president de CDC durant els anys 1981 i 1989.
L'any 1989 el Col·legi d'Economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat d'honor.
Trias Fargas morí d'un atac de cor el 22 d'octubre de 1989 a la plaça d'Ocata del Masnou, mentre parlava durant un míting electoral de CiU. Era casat amb Montserrat Trueta i Llacuna, filla del doctor Josep Trueta, i era pare de quatre fills.
Fons personal
[modifica]El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Ramon Trias Fargas fruit de la seva activitat personal, professional i política. En el primer apartat s'inclou documentació acadèmica i correspondència familiar. I dins la documentació professional destaca la produïda per la seva activitat docent a la Universitat de Barcelona i la seva activitat com economista a Editorial Labor i al servei d'estudis del Banco Urquijo, on s'inclouen informes i estudis, conferències, discursos, correspondència i obra publicada. La documentació política compren el material produït i aplegat com a màxim dirigent d'Esquerra Democràtica Catalana (discursos) i president de Convergència Democràtica de Catalunya (discursos, informes i declaracions). També inclou documentació com a membre de l'Assemblea de Parlamentaris (actes de reunions), sobre la tramitació de l'Estatut d'Autonomia de 1979 (informes), com a diputat del Congrés dels Diputats (discursos i dossiers sobre les diverses iniciatives en què intervingué), com a conseller d'Economia i Finances (informes, discursos i correspondència), com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (informes, correspondència i reculls de premsa), i com a senador (campanyes electorals, comissions, interpel·lacions i correspondència). El fons es complementa amb documentació sobre el productor del fons, bàsicament reculls de premsa.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Ramon Trias Fargas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ramon Trias Fargas». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].
Enllaços externs
[modifica]
- (català) Fundació Ramon Trias Fargas Arxivat 2010-03-16 a Wayback Machine.
- Fons Ramon Trias Fargas a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- (castellà) Fitxa de Ramon Trias Fargas al Congrés dels Diputats
.svg){kind=small}
| Barcelona |  | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | ||
1977-1978: Joan Josep Folchi · 1978-1980: Eduard Punset · 1980-1982: Ramon Trias Fargas · 1982-1984: Jordi Planasdemunt · 1983-1987: Josep M. Cullell · 1987-1988: Josep Manuel Basáñez · 1988-1989: Ramon Trias Fargas · 1989-1997: Macià Alavedra · 1997-2001: Artur Mas · 2001-2003: Francesc Homs · 2003-2010: Antoni Castells · 2010-Act: Andreu Mas-Colell |  | |
De 1977 a 2010: Conselleria d'Economia i Finances | ||
| President | |
|---|---|
| Consellers | Josep Gomis (Governació) • Agustí Maria Bassols (Justícia) • Macià Alavedra / Antoni Subirà (Indústria i Energia) • Josep Laporte (Ensenyament) • Joan Guitart (Cultura) • Ramon Trias Fargas / Macià Alavedra (Economia i Finances) • Joaquim Molins (Política Territorial i Obres Públiques) • Xavier Trias (Sanitat i Seguretat Social) • Lluís Alegre (Comerç, Consum i Turisme) • Ignasi Farreres (Treball) • Josep Miró / Joan Vallvé (Agricultura, Ramaderia i Pesca) • Antoni Comas (Benestar Social) • Albert Vilalta (Medi Ambient) |
| President | |
|---|---|
| Consellers | Miquel Coll i Alentorn (Adjunt a la Presidència) • Joan Vidal / Macià Alavedra (Governació) • Ignasi de Gispert / Agustí Maria Bassols (Justícia) • Vicenç Oller (Indústria i Energia) • Joan Guitart (Ensenyament) • Max Cahner (Cultura i Mitjans de Comunicació) • Ramon Trias Fargas / Jordi Planasdemunt / Josep Maria Cullell (Economia i Finances) • Josep Maria Cullell / Xavier Bigatà (Política Territorial i Obres Públiques) • Josep Laporte (Sanitat i Seguretat Social) • Francesc Sanuy (Comerç i Turisme) • Joan Rigol (Treball) • Agustí Carol (Agricultura, Ramaderia i Pesca) |
- Diputats al Congrés dels Diputats per Convergència Democràtica de Catalunya
- Consellers dels governs de Jordi Pujol
- Militants barcelonins de CDC
- Senadors al Senat espanyol per CDC
- Professors d'economia
- Professors de la Universitat de València
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
- Exiliats del franquisme barcelonins
- Exiliats del franquisme a Colòmbia
- Alumnes de la Universitat de Chicago
- Alumnes de la Universitat Nacional de Colòmbia
- Morts al Masnou
- Naixements del 1922