Antoni Gutiérrez Díaz
.svg){kind=small}
Antoni Gutiérrez Díaz, popularment conegut com a «el Guti» (Premià de Mar, 19 de gener de 1929[1] - Terrassa, 6 d'octubre de 2006) fou un pediatre i polític català, secretari general del PSUC i diputat al Parlament de Catalunya.
Lluita antifranquista
[modifica]El 1959 va entrar al Partit Socialista Unificat de Catalunya i a causa de la seva lluita antifranquista va ser detingut diverses vegades, la primera el 1953.[2] El 1962, un consell de guerra el va condemnar a vuit anys de presó encara que més tard va ser multat i empresonat diverses vegades més.
Assemblea de Catalunya i secretaria general del PSUC
[modifica]
Des del PSUC va ser un dels impulsors de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya que fou el primer òrgan unitari de l'oposició democràtica a l'estat espanyol.[3] En aquesta coordinadora coincidia amb el seu company de partit Gregori López Raimundo i amb altres membres de partits democràtics com Joan Colomines, Anton Cañellas i Joan Raventós. I des de la coordinadora va contribuir a impulsar l'Assemblea de Catalunya que, a més dels partits, agrupava entitats, sindicats i moviments socials.
El IV Congrés del PSUC el va nomenar secretari general en substitució de Gregorio López Raimundo, que passa a ser-ne el president.[2] El 1981 va renunciar al càrrec de secretari general del PSUC, però l'any següent, al VI Congrés del partit, va tornar a ser elegit secretari general i ho va ser fins al 1986.
Vida parlamentària
[modifica]Congrés dels Diputats
[modifica]L'any 1977 fou escollit diputat al Congrés dels Diputats espanyol, càrrec que va abandonar el desembre de 1978 per dedicar-se a la política catalana.
Govern de la Generalitat i Parlament de Catalunya
[modifica]Va ser conseller de la Generalitat provisional presidida per Josep Tarradellas i va ser diputat del Parlament de Catalunya i portaveu del PSUC a la cambra del 1980 al 1987.
Parlament Europeu
[modifica]El 1987 va ser elegit diputat Parlament Europeu per la coalició Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya. Va arribar a ser vicepresident de la cambra europea entre el 1994 i el 1999.[4]
Mort
[modifica]El 2 d'octubre del 2006 estava a Sant Jaume de Compostel·la, Galícia, en un congrés, va tenir una aturada cardiorespiratòria, va estar en un hospital ingressat en coma fins al 5 d'octubre, quan va ser traslladat a la Mútua de Terrassa. Va morir l'endemà, a l'edat de 77 anys. El Parlament de Catalunya li va retre homenatge el 3 d'octubre de 2007.[5]
Fons personal
[modifica]El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada, aplegada i rebuda per Antoni Gutiérrez Díaz al llarg de la seva extensa activitat política. Està integrat bàsicament per documentació de la seva militància política en el PSUC (participació en els congressos, conferències nacionals, òrgans de govern i comissions, organització d'actes, activitat electoral, dossiers de premsa i correspondència) i la relació amb el Partit Comunista d'Espanya; sobre la seva participació en l'Assemblea de Catalunya i a la Generalitat provisional, així com a l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La part fonamental del fons reflecteix la seva activitat parlamentària en el Congrés dels Diputats, el Parlament de Catalunya i el Parlament Europeu. Inclou també un ampli volum de dossiers d'informació de suport. El conjunt del fons facilita una aproximació molt rica al coneixement de la vida política i social de Catalunya durant els períodes històrics de la dictadura franquista i de la transició democràtica. El fons es complementa amb una extensa biblioteca i hemeroteca.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Faulí, Josep. Converses amb deu líders. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980, p. 27. ISBN 8472023710.
- ↑ 2,0 2,1 Exposició: 1977. Ja som aquí! Memòria d'EFE Generalitat de Catalunya
- ↑ Rosselló, Miquel. «Ha mort ´el Guti´». Diario de Mallorca, 08-10-2006. [Consulta: 15 agost 2016].
- ↑ «Qui ha estat Eurodiputat». Diari Ara, 17-05-2014 [Consulta: 19 maig 2014].
- ↑ «El Ple homenatja Antoni Gutiérrez Díaz». Parlament de Catalunya, 03-10-2007. [Consulta: 15 agost 2016].
- ↑ «Antoni Gutiérrez». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juliol 2013].
Enllaços externs
[modifica]
- Antoni Gutiérrez Díaz | Galeria de Metges Catalans
- Fons Antoni Gutiérrez Díaz a l'Arxiu Nacional de Catalunya. enllaç trencat 26/08/19
- Fitxa d'Antoni Gutiérrez al Congrés dels Diputats
| Secretaris generals |
|  |
|---|---|---|
| Partits fundadors | ||
| Organitzacions relacionades | ||
| Escisions | ||
| Personalitats destacades | ||
| Barcelona | Macià Alavedra i Moner · Josep Andreu i Abelló · Heribert Barrera i Costa · Juli Busquets i Bragulat · Dolors Calvet i Puig · Anton Cañellas i Balcells · Vicenç Capdevila Cardona · Carlos Cigarrán Rodil · Josep Espinet Chancho · Luis Fuertes Fuertes · Cipriano García Sánchez · Carlos Güell de Sentmenat · Rodolf Guerra i Fontana · Antoni Gutiérrez Díaz · Manuel Jiménez de Parga Cabrera · Gregorio López Raimundo · Laureà López Rodó · Eduardo Martín Toval · Marta Mata i Garriga · Raimon Obiols i Germà · Ángel Manuel Perera Calle · Jordi Pujol i Soley · Juan de Dios Ramírez Heredia · Juan Ramos Camarero · Francesc Ramos i Molins · Joan Reventós i Carner · Josep Maria Riera i Mercader · Miquel Roca i Junyent · Carles Sentís i Anfruns · Jordi Solé i Tura · Ramón Trías i Fargas · Josep Maria Triginer i Fernández · Josep Verde i Aldea · Marcel·lí Moreta i Amat · Miguel Núñez González |  |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
.svg){kind=small}
1978: Joan Miró · 1979: Pau Casals · 1980: Joan Coromines, Josep Pla, Salvador Espriu, Frederic Mompou, Jordi Rubió i Balaguer · 1981: Joan Rebull, JV Foix, Josep Lluís Sert, Salvador Dalí · 1982: Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Apel·les Fenosa · 1983: Joan Fuster, Francesc de Borja Moll, Antoni Tàpies, Alícia de Larrocha · 1984: Josep Carreras, Antoni Clavé · 1985: Joan Antoni Samaranch, Miquel Batllori · 1986: Frederic Marès · 1988: Federico Mayor, Raimon Noguera, Joan Sardà, Miquel Coll · 1990: Ramon Aramon · 1991: Narcís Jubany · 1993: Ramon Roca · 1997: Jaume Aragall, Raimon, Monestir de Montserrat · 1999: Miquel Martí i Pol, Xavier Montsalvatge · 2000 : Pierre Vilar, Josep Benet · 2001: Joan Triadú, Hospital de Sant Pau, Jordi Carbonell · 2003: Josep M. Castellet, Francesc Candel, Ramon Margalef, Joaquim Molas, Antoni Pladevall · 2004: Joan Oró · 2005: Gregorio López, Joan Reventós, Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis · 2006: Antoni Gutiérrez · 2007: Jordi Pujol, Pasqual Maragall · 2008: Moisès Broggi, Montserrat Carulla · 2009: Poble mexicà, Cos de Bombers de la Generalitat · 2010: Jordi Solé (pòstum), Institut d'Estudis Catalans, Abadia de Poblet · 2011: Heribert Barrera (pòstum) · 2012: Josep Maria Ainaud, Antoni Maria Badia · 2013: Lluís Martínez, Max Cahner (pòstum), Oriol Bohigas · 2014: Jordi Savall · 2015: Neus Català, Josep Maria Espinàs, Joan Rodés · 2016: Muriel Casals (pòstum) · 2018: Carme Forcadell, Carles Viver, RCR Arquitectes · 2019: Anna Cabré, Josep Vallverdú · 2020: Lluís Llach, Teresa Codina · 2021: Arcadi Oliveres (pòstum), Josefina Castellví · 2022: Roser Capdevila, Antoni Vila |  | |
- Militants d'Iniciativa per Catalunya Verds
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PSUC
- Diputats catalans del sud al Parlament Europeu
- Consellers dels governs de Josep Tarradellas
- Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya
- Polítics premianencs
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Naixements del 1929
- Morts a Terrassa
- Militants catalans del sud del Partit Socialista Unificat de Catalunya
- Diputats de la segona legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la primera legislatura del Parlament de Catalunya