Ramon de Siscar i de Montoliu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1830  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1r gener 1889 (58/59 anys) Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, historiador |
| Membre de | Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1860–1889) |
Ramon de Siscar i de Montoliu (Reus, 1830 - Barcelona, 1 de gener de 1889)[1] va ser un escriptor, llatinista i historiador, fill de Ramon Siscar i Fernández-Calderón (1792-1850)[2] i oncle de Ferran de Sagarra i de Siscar (1853-1939).
Biografia
[modifica]Llicenciat en dret, el 1882 va ser membre de la junta de govern de la societat d'assegurances a Previsión. També va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1875 i 1884 pel Partit Conservador.[3]
Va ser també membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de 1859 i de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid. Publicà traduccions de Virgili en castellà i d'Horaci en català. Com a historiador se centrà en la història d'Agramunt (l'Urgell), on degué tenir interessos patrimonials.[4] Viatjà per tot Europa adquirint material arqueològic. Va reunir una bona col·lecció de monedes i una gran biblioteca. Alguns dels manuscrits que trobà són a la Biblioteca de Catalunya. Va tenir fama de bibliògraf erudit, i col·laborà al Calendari Català i a La Ilustració Catalana. En un article a Hormiga de Oro va publicar amb pseudònim un estudi sobre el primer llibre imprès a Tarragona.[5]
Ramon de Siscar es casà en primeres noces amb Matilde Martínez de Arizala i Bobadilla, amb qui va tenir una filla, Pilar. Posteriorment i ja vidu, el 1871 es casà en segones noces amb la noble Francesca Xaviera Castellarnau i Lleopart (1839-1901), natural de Berga.[6] L'hereu Ramon de Siscar i Castellarnau la va matar d'un seguit de trets de pistola la nit del 10 a l'11 de desembre del 1901, per la qual cosa va ser condemnat a mort, pena que posteriorment va ser commutada a cadena perpètua.[7]
La germana petita de Xaviera, Maria Dolors Filomena Castellarnau i Lleopart (1852-1908),[8] fou l'esposa de l'escriptor Ferran de Sagarra i de Siscar i mare de l'escriptor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
Obres
[modifica]- La iglesia parroquial de Agramunt: monografía insertada en la obra Album pintoresch monumental de Lleyda y sa provincia . Barcelona, 1880
- La carta puebla de Agramunt y los privilegios concedidos á la misma villa por los condes de Urgel hasta la extinción de la casa de Cabrera (1163-1314). Barcelona: Imp. de Jaime Jepús, 1884
- El primer libro impreso en Tarragona en 1484 (1887).
Referències
[modifica]- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». AMCB.
- ↑ «Ramon de Siscar i Calderon». geneanet. Manel Pich.
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.269. ISBN 978-84-9850-461-3.
- ↑ «Obres de Siscar». [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ Anguera, Pere. Coses de Reus. Reus: Pragma, 2006, p. 127-128. ISBN 9788493495206.
- ↑ «Defuncions 1901, núm. 14502». AMCB.
- ↑ «Ramon Siscar condenado a muerte». La Publicidad, 30-04-1903, pàg. 3.
- ↑ «Maria Filomena Castellarnau i de Lleopart». geneanet. Historia familiar de Manel Pich.
Bibliografia
[modifica]- Casals Bergés, Quintí «Siscar d’Agramunt: una família d’erudits al Parlament espanyol del segle XIX». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 33, 2019, pàg. 130-143.