Regne de Bonny
Tipus | estat tradicional de Nigèria | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Nigèria | ||||
Estat federat | Rivers | ||||
Organització política | |||||
• Cap de govern | Edward Asimini William Dappa Pepple III (en) | ||||
El regne de Bonny (localment Okolama o Okolo-Ama) és un estat tradicional de Nigèria que té la seu a la ciutat de Bonny, a l'estat de Rivers. Es va fundar al segle xiv. Va esdevenir un port molt important del comerç d'esclaus atlàntic i posteriorment fou un port exportador de productes d'oli de palma. Durant el segle xix els britànics es van veure implicats en els afers interns del regne i el 1886 van passar a controlar-lo amb un tractat de protectorat. Avui en dia, el rei de Bonny manté un rol cerimonial important sobre els membres del grup ètnic dels bonnys.
Història
[modifica]Primers temps
[modifica]El regne de Bonny o regne ubani és un estat que es va fundar al segle xiv. L'actual nom és una distorsió del nom original.[1] Segons la tradició, l'illa en la qual avui en dia hi ha la ciutat de Bonny estava plena de numenius i els primers colonitzadors humans la van anomenar 'okoloma, que significa ciutat de numenius. A nivell local encara s'utilitza aquest nom avui.[2]
El rei (que té el títol d'«Amanyanabo») és de la dinastia Pepple. Al segle xv el regne va adquirir molta importància, ja que els portuguesos hi van arribar i van començar a organitzar el comerç d'esclaus atlàntic. Bonny fou un dels ports lliures més importants de la Costa dels esclaus. Posteriorment, els neerlandesos i els britànics van prendre el control del comerç d'esclaus de la regió i aquests últims van canviar de nom el port a «Bonny». El 1807, quan els britànics van abolir l'esclavitud el port va començar a ser important per l'exportació de productes de l'oli de palma, d'ivori i pebre de guinea.[1]
Augment de la influència britànica
[modifica]El 1830 va ascendir al tron el rei William Dappa Pepple I.[3] Aquest fou molt incompetent. El 1954 els britànics van deposar el rei.[1] Al seu lloc va esdevenir rei Dapu Fubara II Pepple ("Dappo") però va morir al 13 d'agost del 1855.[3]
J.W.B. Lynslager, Cònsol britànic del Golf de Biafra va signar un document l'11 de setembre del 1855 en el qual els caps Anne Pepple, Ada Allison, el Capità Hart i Manilla Pepple fossin confirmats regents que havien de consultar amb Bannego i Oko Jumbo.[4] Oko Jumbo va esdevenir el líder per sobre de la Manilla Pepple i el governador real del reialme i va començar una lluita amb la casa de l'Annie Pepple que estava liderada pel cap anomenat Jubo Jubogha.[4]
Els britànics van restablir el regnat de William Dappa Pepple I el 1861 i el regne va romandre pacífic durant els propers cinc anys fins a la seva mort. El seu fill, Gorge Oruigbiji Pepple, que havia estat educat a Anglaterra, el va succeir.[5] Llavors van tornar a sorgir les tensions entre les cases Manilla i Annie Pepple. El 1869 hi va haver una confrontació important entre les dues faccions que va provocar la fundació d'un nou estat a Opobo.[6]
Anteriorment, el regne de Bonny havia tingut bones relacions amb el regne de Kalabari, un estat que es dedicava al comerç que hi havia als rius Imo i Nova Calabar. Amb la pèrdua de la comercial Opobo, Bonny va començar a pressionar riu amunt en zones que estaven controlades per Kalabari i això va causar nous conflictes armats. Bonny va restar aliat del regne de Nembe i el regne d'Okrika, mentre que Opobo fou aliat de Kalabari.
El 1873 i el 1882 el cònsol britànic va intervenir i va forçar que els regnes bel·ligerants fessin acords.[7]
Protectorat anglès i història posterior
[modifica]Durant l'època del protectorat el poder de Bonny es va deteriorar. El 14 de desembre del 1883 fou deposat el rei George.[1] L'any següent, Oko Jumbo i altres caps de Bonny foren deposats. Un fill seu, Herbert Jumbo, que havia estat educat a Anglaterra es va situar sota la protecció del cònsol anglès.[6]
Al febrer del 1886 es va signar el tractat de protectorat entre Bonny i l'Imperi Britànic i se li va tornar el títol de rei George Pepple. Oko Jumbo fou degradat, però posteriorment va passar a ser un polític local.[5]
El rei George va morir a l'octubre del 1888 i fou succeït per una sèrie de regents i caps de consells abans que Edward Asimini William Dappa Pepple III (Perekule XI) va prendre el tron el 1996.[3]
Reis
[modifica]Durant el regne independent
[modifica]Aquests foren els últims reis independents d'Okoloma:[3]
Inici | Final | Rei |
---|---|---|
1759 | 1760 | Awusa "King Halliday" |
1760 | Perekule I "Captain Pepple" | |
1792 | Fubara I Agbaa Pepple | |
1792 | 1828 | Opubo Fubara Pepple |
1828 | 1830 | Bere-ibibo Pepple |
1830 | 23 de gener de 1854 | Dappa Perekule (1st time) (installed Jan 1837) |
23 de gener de 1854 | 13 d'agost de 1855 | Dapu Fubara II Pepple "King Dappo" (d. 1855) |
11 de setembre de 1855 | 18 d'agost de 1861 | Regency |
18 d'agost de 1861 | 30 de setembre de 1866 | William Dappa Pepple I (Dappa Perekule) (2a vegada) |
30 de setembre de 1866 | 14 de desembre de 1883 | George Oruigbiji Pepple I |
Durant el Protectorat britànic i la Federació Nigeriana
[modifica]Reis durant el Protectorat i la Nigèria Independent:[3]
Inici | Fi | Rei |
---|---|---|
22 gen 1887 | 31 Oct 1888 | George Oruigbiji Pepple I (2a vegada) |
31 Oct 1888 | 28 Feb 1892 | Waribo (Regent) |
1892 | 1923 | Ate (Regent) |
1932 | 14 Feb 1932 | Claude Sodienye (Regent, d. 1952) |
14 Feb 1932 | 1937 | Secondus George Pepple II (d. 1939) |
1937 | 1952 | Claude Sodienye -Regent (2a vegada) |
1952 | 27 Dec 1957 | Francis D. Banigo (Regent) |
27 Dec 1957 | 1970 | Eugene William Dappa Pepple II |
1970 | 1978 | Regència |
1978 | 1993 | Opuada Pepple |
1993 | 1996 | Chiefs Council |
1996 | Edward Asimini William Dappa Pepple III (Perekule XI) |
Etnologia i llengua
[modifica]→ Llegiu l'article principal sobre bonnys.
→ Llegiu l'article principal sobre ibani.
Els bonnys són els membres del grup ètnic del regne de Bonny. Parlen ibani.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cliff Pereira & Simon McKeon. «BLACK AND ASIAN PEOPLE IN VICTORIAN BEXLEY. GEORGE PEPPLE». Bexley Council. Arxivat de l'original el 2011-06-13. [Consulta: 15 octubre 2010].
- ↑ Kenneth Onwuka Dike. Trade and politics in the Niger Delta, 1830–1885: an introduction to the economic and political history of Nigeria. Clarendon Press, 1959, p. 24.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Traditional States of Nigeria». World Statesmen. [Consulta: 5 setembre 2010].
- ↑ 4,0 4,1 Great Britain. Foreign Office. British and foreign state papers, Volume 47. H.M.S.O., 1866, p. 548 [Consulta: 14 octubre 2010].
- ↑ 5,0 5,1 G. O. M. Tasie. Christian missionary enterprise in the Niger Delta 1864–1918. BRILL, 1978, p. 108. ISBN 90-04-05243-7 [Consulta: 14 octubre 2010].
- ↑ 6,0 6,1 S.J.S Cookey. King Jaja of the Niger Delta: His Life and Times 1821 – 1891. UGR publishing, 2005, p. 117ff. ISBN 0-9549138-0-9 [Consulta: 14 octubre 2010].
- ↑ G. I. Jones. The trading states of the oil rivers: a study of political development in Eastern Nigeria. James Currey Publishers, 2001, p. 15ff. ISBN 0-85255-918-6.