|
Aquest article tracta sobre les equacions termodinàmiques. Si cerqueu les equacions electromagnètiques, vegeu «Equacions de Maxwell».
|
Les relacions de Maxwell són un conjunt d'equacions de la termodinàmica derivables a partir de les definicions dels potencials termodinàmics. Estan anomenades en honor del científic del segle xix James Clerk Maxwell.
Les relacions de Maxwell són igualtats obtingudes a partir de les derivades segones dels potencials termodinàmics. Parteixen del fet que l'ordre de diferenciació d'una funció analítica de dues variables és irrellevant. Si Φ és un potencial termodinàmic i xi i xj són dues variables naturals d'aquest potencial, llavors la relació de Maxwell per aquest potencial i aquestes variables és:
Relacions de Maxwell (general)
|
On les derivades parcials es prenen amb totes les altres variables naturals com a constants. Es pot veure que per cada potencial termodinàmic hi ha n(n − 1)/2 relacions de Maxwell possibles, on n és el nombre de variables naturals per aquest potencial.
Les quatre relacions de Maxwell més conegudes
[modifica]
Les quatre relacions de Maxwell més conegudes són les igualtats de les derivades segones de cadascun dels quatre potencials termodinàmics respecte a les seves variables naturals tèrmiques (temperatura T o entropia S) i la seva variable natural "mecànica" (pressió P o volum V):
Relacions de Maxwell (comunes)
|
On els potencials com a funcions de les seves variables naturals tèrmiques i mecàniques són l'energia interna U(S, V), l'entalpia H(S, P), l'energia lliure de Helmholtz A(T, V) i l'energia lliure de Gibbs G(T, P). El quadrat termodinàmic es pot fer servir com a regle mnemotècnica per recordar i derivar aquestes equacions.
Les relacions de Maxwell estan basades en regles de diferenciació parcial simples, en particular en la derivació total d'una funció i en la simetria en l'avaluació de les derivades parcials de segon ordre.
Derivació
|
La derivació de les relacions de Maxwell es pot deduir de les formes diferencials dels potencials termodinàmics:
Aquestes equacions tenen forma de diferencials totals de la forma:
Llavors, es pot mostrar per qualsevol de la forma:
Que:
Si es considera, per exemple, l'equació , es pot veure de seguida que:
Com que també se sap que per funcions amb derivades segones contínues les derivades parcials mixtes són idèntiques (simetria de les derivades segones), és a dir, que:
Llavors es pot veure que:
I per tant:
Cadascuna de les quatre relacions de Maxwell de sobre surt de manera similar d'una de les equacions de Gibbs.
|
Derivació estesa
|
Combinant del primer i segon principi de la termodinàmica,
- (Eq.1)
U, S i V són funcions d'estat. Sigui:
Es substitueixen en l'Eq.1 i s'obté:
Escrit així:
Comparant els coeficients de dx i dx, s'obté:
Diferenciant les equacions de sobre per y i x respectivament:
- (Eq.2)
I:
- (Eq.3)
U, S i V són diferencials exactes, llavors:
Si es resten l'Eq.2 i l'Eq.3 s'obté:
- Primera relació de Maxwell
- Sigui x = S i y = V, s'obté
- Segona relació de Maxwell
- Sigui x = T i y = V, s'obté
- Tercera relació de Maxwell
- Sigui x = S i y = P, s'obté
- Quarta relació de Maxwell
- Sigui x = T i y = P, s'obté
- Cinquena relació de Maxwell
- Sigui x = P i y = V, s'obté
- = 1
- Sisena relació de Maxwell
- Sigui x = T i y = S, s'obté
- = 1
|
Les anteriors no són les úniques relacions de Maxwell. Quan es consideren altres termes de treball que preveuen altres variables naturals a part del treball del volum o quan el nombre de partícules s'inclou com a variable natural, apareixen d'alters relacions de Maxwell. Per exemple, si es té un gas d'un sol component, llavors el nombre de partícules N és també una variable natural dels quatre potencials termodinàmics anteriors. La relació de Maxwell per l'entalpia respecte a la pressió i el nombre de partícules seria llavors:
On μ és el potencial químic. Addicionalment, hi ha altres potencials termodinàmics a part dels quatre que s'usen normalment, i cadascun d'aquests produeix un conjunt similar de relacions de Maxwell.
Cada equació es pot reescriure fent servir la relació:
Les quals de vegades també s'anomenen relacions de Maxwell.