Vés al contingut

Revolta dels faïdits

Infotaula de conflicte militarRevolta Trencavell
Revolta Trencavell
Revolta Trencavell (França)
Revolta Trencavell
Revolta Trencavell
Revolta Trencavell (França)

Vista actual de Carcassona
Tipuscampanya militar Modifica el valor a Wikidata
DataEstiu-tardor de 1240
Coordenades43° 12′ 47″ N, 2° 21′ 07″ E / 43.2131°N,2.3519°E / 43.2131; 2.3519
EscenariSenescalia de Carcassona
LlocSenescalia de Carcassona (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria francesa
Bàndols
Escut del regne de França Regne de França Trencavell
Faïdits
Comandants
Escut del regne de França Guillaume des Ormes Ramon Trencavell II
Chabèrt de Barbairan
Forces
Desconegut Desconegut
Baixes
Desconegut Desconegut

L'origen de la revolta dels faïdits, o senyors desposseïts dels seus béns, es remunta quan Simó de Montfort va prendre Carcassona, l'any 1209, essent Ramon Trencavell era un infant. El seu pare, capturat a traïció, el van deixar morir en una garjola del seu castell, i la seva mare, que es va quedar tota sola, va pactar amb el vencedor. Havent crescut a l'exili, a l'altra banda dels Pirineus, Ramon feu de la venjança l'objectiu de la seva vida. Torna a Carcassona durant la revolta del 1224, per ser-ne novament expulsat per la nova Croada.[1]

L'any 1240 reapareix i dirigeix la revolta dels faïdits[2] ("proscrits") occitans, atacà Carcassona però només es va poder apoderar del burg extern a les muralles. Derrotat, es va refugiar a Perapertusa, i des d'aquí tornà a marxar cap al seu últim exili a terres catalanes, sense que se’n sabés res més.

Amb ell va desaparèixer la família dels Trencavell, escombrada de la història com gran part de l'aristocràcia occitana. Aquesta fou substituïda pels nobles del Nord, vinguts per quedar-s'hi.

Referències

[modifica]
  1. Josep Oriol Granés Cortey. Guia ràpida dels Castells Càtars (o no). Nummulit Edicions, 2016, p. 62. 
  2. «Revolta dels faïdits». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.