Ricardo Balaca y Orejas-Canseco
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 31 desembre 1844  Lisboa (Portugal) | ||
| Mort | 12 febrer 1880 (35 anys) Aravaca (Província de Madrid) | ||
| Sepultura | cementerio de Aravaca (es)  | ||
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor | ||
| Gènere | Retrat i pintura d'història | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Teresa Vergara | ||
| Pare | José Balaca y Carrión | ||
| Germans | Eduardo Balaca y Orejas-Canseco | ||
.JPG)
Ricardo Balaca y Orejas-Canseco (Lisboa, 31 de desembre de 1844 - Aravaca, 12 de febrer de 1880) va ser un pintor espanyol del segle xix.
Va néixer a Lisboa el 31 de desembre de 1844.[1] Va ser fill del pintor José Balaca, llavors exiliat a Portugal.[2] Germà de l'artista Eduardo Balaca.[1]
Es formà amb el seu pare[1] mentre va estar a Lisboa, Londres i París,[3] i s'instal·la el 1850 a Madrid i es matricula a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran amb Federico de Madrazo.[2] Entre 1858 i 1866 va concórrer recurrentment a l'Exposició Nacional de Belles Arts amb dibuixos i pintures, especialment amb pintures d'història sobre batalles militars. Va assolir força reconeixement en aquests certàmens, destacant l'obra Josué aturant el sol. Balaca va ser mereixedor de diverses medalles i mencions honorífiques al llarg de la seva trajectòria a les exposicions. A més, també es va presentar altres certàmens, com l'Exposició Regional de Cadis de 1865, on va obtenir el primer premi, i la de Sevilla de 1871.[1]
Balaca és un pintor situat entre la generació plenament romàntica i l'eclecticisme de segona meitat de segle.[2] Va conrear el costumisme, el paisatge i el retrat.[2] Són diversos els retrats que va fer, per exemple per a Amadeu I i Alfons XII d'Espanya,[3] que en general es caracteritzen per l'ús d'un dibuix detallat i colorit brillant.[3] També va ser reconegut per les escenes bèl·liques,[2] caracteritzades per un intent notable de versemblança, sense exageracions i una gran riquesa de color i varietat de composició. Destaquen La batalla d'Almansa i Episodi de la batalla de Bailén, que van premiades, i adquirides per l'estat, a les exposicions nacionals de 1862 i 1864.[1] Gràcies a la seva habilitat va rebre l'encàrrec d'acompanyar a Alfons XII el 1876 al nord durant la Tercera Guerra Carlina.[2]
Va ser condecorat en vida amb la Creu de l'Orde de Carles III i la Creu del Mèrit Naval.[1]
Obres
[modifica]Conservades al Museu del Prado:[2]
- La batalla d'Almansa (1862)
- Episodi de la batalla de Bailén (1864)
- Autoretrat (ca. 1865)
- Luis González Martínez (ca. 1865) (en dipòsit al Museu de Jaén)[4]
- Santa Creu sobre les aigües (esbós) (ca. 1865) (en dipòsit al Museu de Jaén)[4]
- Autoretrat eqüestre (1870)
- Águeda Bouligny y Timoni (1871)
- Retrat de nena (ca. 1875)
- Retrat de nena (ca. 1875)
- Diverses figures amb un monjo (dibuix)
Altres obres:
- Retrat de Manuela Inocencia Serrano y Cerver, marquesa de Cerralbo (ca. 1859). Museu Cerralbo.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 González Zymla, Herbert. «Ricardo Balaca y Orejas-Canseco» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Fernández Martínez, D. «Balaca y Orejas Canseco, Ricardo» (en castellà). Enciclopedia. Museu del Prado. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Ricardo Balaca» (en castellà). Museo Cerralbo - Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 24 juliol 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Retrato de D. Luis González Martínez» (en castellà). Museo de Jaén - Junta de Andalucía. [Consulta: 24 juliol 2023].
