Vés al contingut

Rocafort

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rocafort de Campolivar)
Per a altres significats, vegeu «Rocafort (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaRocafort
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 31′ 51″ N, 0° 24′ 37″ O / 39.530833333333°N,0.41027777777778°O / 39.530833333333; -0.41027777777778
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
ComarcaHorta Nord Modifica el valor a Wikidata
CapitalRocafort Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població7.570 (2023) Modifica el valor a Wikidata (3.291,3 hab./km²)
GentiliciRocafortà, rocafortana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud35 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialMontcada
Dades històriques
PatrociniSant Sebastià màrtir Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalfinals d'agost
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataAmparo Sampedro Alemany Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46111 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46216 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46216 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrocafort.es Modifica el valor a Wikidata

Rocafort és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia

[modifica]

Està situat al nord-oest de la capital valenciana; el terme presenta una forma estreta i allargada de nord-oest a sud-est i està dividit en dos parts molt diferenciades tant en el relleu com en la utilització del sòl. La part que seguix al nord-oest l'ocupa una sèrie de llomes suaus que no arriben a superar els 90 metres d'altitud, i on els cultius de secà (garroferes, oliveres i vinya) han sigut substituïts per urbanitzacions per al descans i l'estiueig. Des del nucli urbà primitiu cap al sud-est, el sòl és completament pla i d'origen sedimentari i està ocupat per cultius de regadiu amb aigua procedent de la Séquia Reial de Montcada.

El seu terme municipal limita amb Godella i amb la ciutat de València. El clima és mediterrani,[1] encara que lleugerament més fresc que en la capital del Túria a causa de l'altitud dels seus pujols.[2]

Història

[modifica]
Plànol de Rocafort de 1883
Document del Morabatí (1415). El més antic document conegut on apareix el nom de Rocafort (lo loch de Rocafort)

No hi ha documents que certifiquen que Rocafort existira com a poble abans del segle xiv. Les proves indirectes indiquen que no existia a l'època musulmana ni a la romana (el poble no és anomenat al Llibre del Repartiment de l'antic Regne de València) ni en forma de noms àrabs ni llatins. No obstant això, encara que no hi ha proves de la seua existència en eixes èpoques, sí que s'han trobat vestigis humans pel seu territori, fins i tot de l'època prehistòrica, com ara restes humanes i objectes materials de l'eneolític a la Cova de Rocafort, actualment exposades al Museu de Prehistòria de València.

De l'època romana, actualment només es conserva un aqüeducte situat a la partida de l'Horteta, i de l'època musulmana només es van trobar les restes d'una finca, encara que no s'ha demostrat inequívocament que pertanga a eixe període.

Al segle xiv pertanyia a Francesca Gamella, i més tard a Mateu Llançol, els béns dels quals foren venuts pel rei a Pere Malet en 1341. Al segle xv, foren els seus senyors Raimon d'Almenar i els Mercader, que el vengueren el 1527 a Tomás Ribot. En 1610, Cristòfol Muñoz de Funes apareix com a senyor, i posteriorment el va succeir Joan Muñoz, per a integrar-se el 1799 al patrimoni dels barons de Santa Bàrbara.

Entre novembre de 1936 i març de 1938, en plena Guerra Civil espanyola, va viure al poble el poeta republicà Antonio Machado. S'allotjava en un xalet prop de la Séquia Reial de Montcada, que actualment és un restaurant.[3] Sobra la seua estada va escriure els Sonetos escritos en una noche de bombardeo en Rocafort, a més de la memòria de les nombroses activitats culturals i veïnals en les quals el poeta es va comprometre.[4][5]

Toponímia

[modifica]

El nom del poble, que remet a la roca on està assentat el nucli principal de la localitat, té origen geogràfic. Per als parlants actuals pot provocar estranyesa que un nom femení -roca- estiga acompanyat per un adjectiu masculí –fort-. En realitat, a l'Edat Mitjana «fort» no era ni masculí ni femení: senzillament no tenia flexió de gènere, de la mateixa manera que passava amb «calent», com s'observa al nucli de Fontcalent, a Alacant.

Economia

[modifica]

La seua economia descansa principalment en el sector dels serveis de la zona residencial. Antigament va ser important l'extracció de pedra i marbre, però les pedreres es troben extintes en l'actualitat. No obstant això, tenen el valor històric d'haver contribuït a la construcció de les Torres de Serrans i del Micalet de València, ja que d'elles es va extraure el material necessari per a la seua construcció.

Rocafort és un dels municipis més terciaris de l'Horta de València. En 2001, un 75% dels actius residents treballaven en el sector dels serveis, percentatge que era el més elevat de la comarca, fins i tot per damunt de la mateixa ciutat de València i de Godella. D'altra banda, sols un 1% dels actius treballen en l'agricultura, segons dades de 2001. 64 hectàrees estaven conreades, totes elles de regadiu, destacant com a cultius principals els cítrics (59 ha), les hortalisses (3 ha) i la creïlla (2 ha).[6] El sector secundari ocupava en 2001 un 23% dels actius i bona prova de la seua escassa presència és que el Pla General d'Ordenació Urbana aprovat el 3 de maig de 1990 no declarava cap hectàrea com a zona industrial.[6] Tot i això, la indústria compta amb diverses fàbriques de pell, un taller de marbre i diversos de derivats de la fusta, així com alguns vestigis de caràcter artesanal de les seues antigues fàbriques de seda i brodats.

Demografia

[modifica]

En 1510, Rocafort juntament amb la veïna Godella sumaven en total 33 veïns entre els dos (uns 150 habitants). En 1572 Rocafort havia de tenir 9 veïns (uns 40 hab.), que ja havien crescut fins als 16 (uns 72 hab.) un segle després, en 1646.[6] En 1713 la població havia augmentat poc (18 veïns) i en 1787, ja habitaven 322 persones, que van augmentar fins a les 504 de 1877. La població va augmentar lleugerament fins a 1940, quan el poble sobrepassava els 1.260 habitants. En 1970 ja n'eren 2.200 i en 1981, 3.087.[6] Segons dades de 2017 (INE), compta amb una població censada de 7.004 habitants.[7]

Evolució demogràfica
1838 1845 1865 1887 1892 1897 1900 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2021
362 338 441 490 507 493 509 3.703 4.242 4.619 4.799 4.629 5.117 5.464 6.049 6.144 6.259 7.445

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Guanyem Rocafort-Podem-EUPV (GR) i 1 de Vox.


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Rocafort

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Víctor Jímenez Bueso 1.204 31,43% 5 (+1)
Partit Popular Agustín Aliaga Pozo 903 23,57% 4 ()
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Guillermo José Gimeno 550 14,36% 2 ()
Guanyem Rocafort-Podem-EUPV Miguel de la Cruz Parra 439 11,46% 1 ()
Vox Sergio Herrero Rosario 352 9,19% 1 (+1)
Altres candidatures[a][b] 346 9,03% 0 ( -2)
Vots en blanc 37 0,97%
Total vots vàlids i regidors 3.831 100 % 13
Vots nuls 14 0,36%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.845 72,11%**
Abstenció 1.487* 27,89%**
Total cens electoral 5.332* 100 %**
Alcalde: Guillermo José Gimeno (Cs) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 4 de PP, 2 de Cs i 1 de Vox[8])
Fonts: JEC,[9] JEZ València.[10] M. Interior,[11] Periòdic Ara.[12]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]
Casa Bou, seu de l'Ajuntament de Rocafort des de 2002.
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Enrique Gonzalvo Soler GIR 19/04/1979 --
1983–1987 Vicent Lozano Gandia AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Floreal Silvestre Alcañiz PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Floreal Silvestre Alcañiz
Francesc Soler i Marco 		PSPV-PSOE
PSPV-PSOE 		15/06/1991
n/d 		--
??
1995–1999 Sebastián José Bosch Ponce PP 17/06/1995 --
1999–2003 Sebastián José Bosch Ponce PP 03/07/1999 --
2003–2007 Sebastián José Bosch Ponce PP 14/06/2003 --
2007–2011 Sebastián José Bosch Ponce PP 16/06/2007 --
2011–2015 Amparo Sampedro Alemany PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Amparo Sampedro Alemany
Víctor Jiménez Bueso 		PSPV-PSOE
PSPV-PSOE 		13/06/2015
30/07/2016 		Dimissió/renúncia
--
2019-2023 Guillermo José Gimeno
Agustín Aliaga Pozo
Francisco Rafael Ferrando García 		Cs
PP
PSPV-PSOE 		15/06/2019
13/08/2021
29/03/2022 		Pacte de govern
Moció de censura
--
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[13]

Patrimoni

[modifica]
Mosaic conservat al Centre de Dia de Rocafort.

El patrimoni més important de Rocafort és:

  • Església de Sant Sebastià Màrtir. Data de segona mitat del segle XVII i perteneixia al Convent d'Agustins fundat al 1434 sobre una ermita que els picapedrers de la Fàbrica de Murs i Valls, cediren per a la fundació del Convent. Es d'estil neoclàssic.
  • Convent agustí. Destaquen el claustre i una galeria superior també de 12 arcs sostinguts per pilastres.
  • Palau del baró de Terrateig. Edifici de 1768, es trobava al sud del centre urbà, en el carrer en què naix la carretera de Godella.[6] Fou enderrocat en 1994 per a construir en el seu solar l'actual Casa de la Cultura, i només es conservà el jardí posterior.[14]

Festes i celebracions

[modifica]
  • Festes patronals. Celebra les seues festes a la fi d'agost en honor de la Verge d'Agost, Sant Agustí, Santa Bàrbara, Verge de la Corretja o Consolació, la Verge del Rosari i el Crist de la Providència

Fills i veïns il·lustres

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ També es presentaren a les eleccions de 2019: Compromís per Rocafort (Compromís) (216 vots, 5,64%), Independents per Rocafort (IxR) (110 vots, 2,87%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (20 vots, 0,52%).
  2. ↑ Les formacions polítiques IxR i Compromís perderen cadascuna 1 regidor obtingut el 2015.

Referències

[modifica]
  1. ↑ climate-data.org
  2. ↑ «Rocafort». A: Juan Piqueras (director). Geografia de les comarques valencianes. vol. III. València: Foro Ediciones, S. L., 1995, p. 296 - 298. ISBN 84-8186-021-2. 
  3. ↑ El refugio de Machado. Diari El País, 23 d'agost de 2002.
  4. ↑ Rocafort revive a Antonio Machado. Diari Levante, 26 de febrer de 2009 Arxivat 2012-03-18 a Wayback Machine..
  5. ↑ Rocafort recuerda a Machado. Xarop, 18 de febrer de 2009[Enllaç no actiu]
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Rocafort». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana (en castellà). Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  7. ↑ Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  8. ↑ Redacció «Guillermo José Gimeno es converteix en el primer alcalde de Cs de l'Horta amb el suport de PP i Vox». www.hortanoticias.com, 15-06-2019.
  9. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.514 [Consulta: 29 abril 2020].
  10. ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 113 [Consulta: 16 juny 2019].
  11. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
  12. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Rocafort», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  13. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Rocafort. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  14. ↑ «Fitxes de recursos culturals i artístics: Rocafort: Casa de la Cultura». L'Horta Nord contemporània. Arxivat de l'original el 2008-03-31. [Consulta: 6 febrer 2011].
  15. ↑ «Perfil a BDFutbol». BDFutbol. [Consulta: 1r abril 2015].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rocafort
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rocafort&oldid=32309078»