Roger Schutz
| |||
Nom original | (fr) Frère Roger | ||
---|---|---|---|
Biografia | |||
Naixement | (fr) Roger Louis Schütz-Marsauche 12 maig 1915 Provence (Suïssa) | ||
Mort | 16 agost 2005 (90 anys) Taizé (França) | ||
Causa de mort | homicidi, ferida d'arma blanca | ||
Sepultura | Borgonya | ||
Prior de Taizé | |||
1940 – 16 agost 2005 – Alois Löser → | |||
Dades personals | |||
Religió | Protestantisme | ||
Formació | Facultat de Teologia Protestant d'Estrasburg Universitat d'Estrasburg Universitat de Lausana | ||
Activitat | |||
Ocupació | teòleg | ||
Membre de | |||
Orde religiós | Comunitat de Taizé | ||
Participà en | |||
11 octubre 1962 | Concili Vaticà II | ||
Premis | |||
| |||
Lloc web | taize.fr… | ||
Roger Louis Schütz-Marsauche, més conegut com a Germà Roger o Frère Roger, (Provence, Suïssa 1915 - Taizé, França 2005) fou un teòleg suís fundador i prior de la Comunitat de Taizé,[1] defensava l'ecumenisme (unitat dels cristians protestants, catòlics i ortodoxos), i promovia reforçar el sentiment religiós dels joves.[1][2]
Biografia
[modifica]Va nàixer el 12 de maig de 1915 a la ciutat de Provence, població situada al cantó de Vaud, en una família protestant. Entre 1937 i 1940 va estudiar teologia protestant a la Universitat de Lausana.[3] El germà Roger va morir el 16 d'agost de 2005 després de ser apunyalat per Luminiţa Ruxandra Solcan, una dona romanesa, durant l'oració vespertina a l'església de la Reconciliació de Taizé. El 23 d'agost d'aquell any se celebraren els funerals, on hi foren presents el president d'Alemanya Horst Köhler entre altres personalitats internacionals.[4] Va fer la seva última estada a Catalunya (concretament a Barcelona) l'any 2000, arran de les Trobades Internacionals de la Comunitat de Taizé.[5] El successor del germà Roger com a prior de la Comunitat de Taizé fou Alois Löser, conegut com a germà Alois, escollit pel fundador 8 anys abans de la seva mort.[6]
Establiment a Taizé
[modifica]El 20 d'agost de 1940, després de la derrota de l'exèrcit francès i l'ocupació de part de França per l'exèrcit alemany, es va establir a la població de Taizé, situada prop de Mâcon (Borgonya), on viure fins a la seva mort. El 1942 a conseqüència de la Segona Guerra Mundial es va refugiar a Suïssa, ja que va témer la persecució de la Gestapo per haver amagat en el seu domicili diversos opositors a l'ocupació alemanya de França, així com a ciutadans jueus. Després de l'alliberament de Borgonya de l'ocupació nazi l'any 1944 va retornar a Taizé amb 3 companys i es va ocupar allí d'orfes de guerra, però també de presoners de guerra, el que li va cobrar el recel dels veïns.[7] El 1949, 7 homes d'aquest cercle -entre ells Roger Schütz com a prior- es van comprometre a la vida en celibat i van fer vots de pobresa, establint així la Comunitat de Taizé. Aquesta comunitat ecumènica avui en dia està integrada per més de 100 germans protestants i catòlics provinents de 25 països, que viuen només del seu treball (terrisseria, edició de llibres religiosos) i no accepten donacions. La profunda espiritualitat i la vida conseqüent de Roger Schütz i els altres germans de la congregació sempre ha atret a Taizé molts joves de nombrosos països.[1] Una de les majors preocupacions del germà Roger fou la reconciliació dels cristians.[8] Des de l'agost de 1971 existeix un representant permanent de la comunitat a Roma.
Premis i reconeixements
[modifica]Va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany. L'any 1988 el premi UNESCO de l'educació a favor de la pau,[1] i el 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit a la ciutat d'Aquisgrà, en reconeixement dels seus esforços per aconseguir la unitat dels europeus.[9]
Obra publicada
[modifica]- 1944: Introduction a la Vie Communautaire
- 1953: La Regle de Taize
- 1958: Vivre l'Aujourd'hui de Dieu
- 1962: L'unité, espérance de vie
- 1965: Dynamique du provisoire
- 1968: Violence des pacifiques
- 1971: Ta fête soit sans fin
- 1973: Lutte et contemplation
- 1976: Vivre l'inespéré
- 1979: Etonnement d'un amour
- 1980: Les Sources de Taizé
- 1982: Fleurissent tes déserts
- 1985: Passion d'une attente
- 1988: Son amour est un feu
- 1989: Marie, Mère des Réconciliations, escrit conjuntament amb la Mare Teresa de Calcuta
- 1992: La prière, fraîcheur d'une source, escrit conjuntament amb la Mare Teresa de Calcuta
- 1995: En tout la paix du cœur
- 2001: Dieu ne peut qu'aimer
- 2005: Pressens-tu un bonheur
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Germà Roger». Anuaris.cat, 2005 [Consulta: 5 octubre 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-07. [Consulta: 5 octubre 2013].
- ↑ «Taizé worship». BBC Religions, 2009 [Consulta: 5 octubre 2013].
- ↑ «Brother Roger, 90, Dies; Ecumenical Leader». The New York Times, 18-08-2005 [Consulta: 5 octubre 2013].
- ↑ «At His Funeral, Brother Roger Has an Ecumenical Dream Fulfilled». The New York Times, 24-08-2005 [Consulta: 5 octubre 2013].
- ↑ «Mor assassinat per arma blanca el pare Roger, fundador de la comunitat ecumènica de Taizé». 324.cat [Consulta: 5 octubre 2013].
- ↑ «El hermano Alois, prior de Taizé». [Consulta: 5 octubre 2013].
- ↑ «Los comienzos de Taizé». [Consulta: 5 octubre 2013].
- ↑ Alejandro Masoliver. Història del monaquisme cristià. L'Abadia de Montserrat, 1980, p. 248. ISBN 978-84-7202-398-7.
- ↑ «Charlemagne Prize Laureates». [Consulta: 5 octubre 2013].
Enllaços externs
[modifica]- (francès) (anglès) (castellà) (italià) Comunitat de Taizé
- (italià) (anglès) Fotografies del funeral de Roger Schütz Arxivat 2005-10-29 a Wayback Machine.
- Escriptors suïssos en francès
- Teòlegs suïssos
- Teòlegs del segle XX
- Fundadors de comunitats o associacions religioses
- Guanyadors del Premi Internacional Carlemany
- Persones commemorades per l'Església Evangèlica en Alemanya
- Religiosos suïssos
- Persones del Vaud
- Alumnes de la Universitat d'Estrasburg
- Alumnes de la Universitat de Lausana
- Alumnes de la Facultat de Teologia Protestant d'Estrasburg
- Morts a Borgonya-Franc Comtat
- Escriptors francesos en francès
- Religiosos francesos
- Escriptors cristians
- Teòlegs protestants francesos
- Naixements del 1915