Roque González
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Roque González de Santa Cruz 17 novembre 1576  Asunción (Imperi Espanyol) | ||
| Mort | 15 novembre 1628 (51 anys) São Miguel das Missões (Brasil) | ||
| Sepultura | Cor a la capella dels Santos Mártires del Colegio de Cristo Rey (Asunción) | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, missioner | ||
| Orde religiós | Companyia de Jesús | ||
| màrtir | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Pelegrinatge | Santuari de Caitabé (Rio Grande do Sul) | ||
| Festivitat | 15 de novembre | ||
| Iconografia | Hàbit jesuïta, amb un cor i una destral; amb un quadre de la Mare de Déu; amb Alfons Rodríguez i Joan del Castillo | ||
Roque González de Santa Cruz (Asunción, Paraguai, 17 de novembre de 1576 – Caaró, Brasil, 15 de novembre de 1628)[1] va ser un missioner catòlic que morí màrtir a Sud-amèrica. El 1988 va ser canonitzat per l'església catòlica.[2]
Havia nascut a Asunción, llavors petit poble del Paraguai, fill de Bartolomé González de Villaverde i María de Santa Cruz, que venien de les Filipines. Roque González parlava guaraní amb fluïdesa des de petit. Als 22 anys es va ordenar sacerdot i el 1609 va ingressar a la Companyia de Jesús. Va començar la seva tasca missionera, essent el primer europeu que va entrar a la regió de l'actual Rio Grande do Sul, al maig de 1626. Va poder establir-s'hi mercès a un pacte de confiança amb els dirigents locals, que tenien por que la seva arribada servís per a preparar el terreny a d'altres amb intencions ben diferents. Va fundar la reducció de San Ignacio Miní en 1613 i, en 1615, la d'Itapúa, avui la ciutat de Posadas (Misiones, Argentina). Després hagué de desplaçar la reducció a l'altra banda del riu, on avui hi ha la ciutat d'Encarnación (Paraguai). També fundà les reduccions de Concepción de la Sierra Candelaria (1619), Candelaria (1627), San Javier, Yapeyú, San Nicolás i Asunción del Iyuí.[3][4]
Amb Alonso Rodríguez Olmedo va fundar la reducció de Todos los Santos de Caaró, a la riba oriental del riu Uruguai, l'1 de novembre de 1628. El cacic Nheçu, líder del poble guaraní, va oposar-s'hi a l'establiment dels europeus i va donar ordre de matar els missioners, que va ser duta a terme per Caarupé, cacic de Caaró. El 15 de novembre de 1628, mentre els missioners col·locaven la campana de l'església del nou poblat, van ser atacats pels conjurats. Van matar a cops de maça Roque González i Alonso Rodríguez, que va intentar ajudar-lo. Els seus cossos van ser cremats juntament amb les imatges sagrades i l'església. El seu cor es va conservar intacte i avui es conserva, amb l'arma que va colpejar-lo, a la capella dels Santos Mártires d'Asunción.[2][3]
-
Ruïnes de la reducció de S. Ignacio Miní -
Quadre del s. XIX a la col·legiata de Belmonte, amb els màrtirs Roc González (dreta), Alfons Rodríguez i Joan del Castillo. -
Església de Caaró, al lloc del martiri del sant; a l'esquerra, monument als Sants Màrtirs
Fou beatificat per Pius XI el 28 de gener de 1934, i canonitzat pel Papa Joan Pau II el 16 de maig de 1988, amb Alonso Rodríguez Olmedo i el també missioner jesuïta Joan del Castillo, que havia mort dos dies abans en un poble proper. És el primer paraguaià canonitzat.
Referències
[modifica]- ↑ Cabrera Molino, David. Els màrtirs del Paraguai : una vida entregada. Primera edició. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, setembre 2024, p. 17-18 (Sants i Santes ; 301). ISBN 9788491656456.
- ↑ 2,0 2,1 Melo de Oliveira, Paulo Rogério «O “martírio” e o processo de canonização do padre Roque González de Santa Cruz». Revista Latino-Americana de História, 3, 12, 2014, pàg. 117–133. ISSN: 2238-0620.
- ↑ 3,0 3,1 «Reducciones Jesuitas y Franciscanas. Gran Chaco y regiones fronterizas.» (en castellà). pueblosoriginarios.com. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Cárdiff, Guillermo Fúrlong. Misiones y sus pueblos de guaraníes (en castellà). Ediciones Theoría, 1962.
Enllaços externs
[modifica]
- 'Os Olhos do Pe. Roque' Arxivat 2018-08-23 a Wayback Machine.
- Rocco Gonzalez Arxivat 2008-03-30 a Wayback Machine. at Patron Saints Index