Rosencrantz and Guildenstern han mort
Aparença
Rosencrantz & Guildenstern Are Dead ![]() | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Tom Stoppard ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Emanuel Azenberg ![]() |
Guió | Tom Stoppard ![]() |
Música | Stanley Myers ![]() |
Fotografia | Peter Biziou ![]() |
Muntatge | Nicolas Gaster ![]() |
Productora | WNET (en) ![]() ![]() |
Distribuïdor | Cinecom Pictures (en) ![]() ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit ![]() |
Estrena | 1990 ![]() |
Durada | 118 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Versió en català | ![]() |
Rodatge | Croàcia ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Basat en | Rosencrantz and Guildenstern Are Dead ![]() |
Gènere | buddy film, comèdia dramàtica, comèdia, pel·lícula basada en una obra literària i drama ![]() |
Premis i nominacions | |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Rosencrantz and Guildenstern han mort (títol original: Rosencrantz and Guildenstern Are Dead) és una pel·lícula britànica dirigida per Tom Stoppard, estrenada l'any 1990, adaptació de l'obra homònima. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Cridats al tribunal de Elseneur per la mare de Hamlet, a Rosencrantz i Guildenstern els confien la missió de portar-lo a Anglaterra amb la finalitat que sigui executat pel tribunal britànic.[2]
Repartiment
[modifica]- Gary Oldman: Rosencrantz
- Tim Roth: Guildenstern
- Richard Dreyfuss: l'actor
- Iain Glen: Hamlet
- Donald Sumpter: Claudius
- Livio Badurina: tràgic
- Tomislav Maretic: tràgic
- Tolla Mlacnik: tràgic
- Srdjan Soric: tràgic
- Mladen Vasary: tràgic
- Zeljko Vukmirica: tràgic
- Branko Zavrsan: tràgic
- Joanna Roth: Ophelia
- Joanna Miles: Gertrude
- Ljubo Zecevic: Osric
Premis i nominacions
[modifica]- Lleó d'or a la Mostra de Venècia 1990
- Millor director per Tom Stoppard, Fantasporto el 1991
- Nominació millor actor per Gary Oldman, premis Independent Spirit el 1992
Referències
[modifica]- ↑ «Rosencrantz and Guildenstern han mort». esadir.cat.
- ↑ «Rosencrantz and Guildenstern Are Dead». The New York Times.