Roseta de Gironella

*Roseta de Gironella*
Forma musical	cançó
Llengua	català
Gènere	Cançó tradicional baladística

A Gironella o Roseta de Gironella és una cançó tradicional catalana.

Es pot ubicar el seu origen a Gironella, un poble de la comarca del Berguedà. No obstant això, la seva transmissió popular n'ha fet canviar en algunes versions el topònim per d'altres amb una sonoritat semblant, com ara Olivella o Solivella. Per exemple, sota el nom Roseta d'Olivella va ser popularitzada per Pau Riba i el Grup de Folk, i després inclosa al recopilatori Banda Sonora d'Un Temps, d'Un País de Joan Manuel Serrat.

Diu la història que la Roseta de Gironella fou molt coneguda al Berguedà. Amb la tonada d'aquesta cançó se celebraven ballades a diversos aplecs de la contrada; a vegades, les dones que feinejaven pel camp l'utilitzaven també com a base d'una mena de dansa de caràcter màgico-mimètic en què, agafades de dues en dues per la cintura, saltaven i giravoltaven al seu so.

Actualment forma part del repertori de balls de gegants de les festes de La Patum de Berga.

Versió popular viva

Els vilatans de Gironella anomenen aquesta cançó "A Gironella" i la canten en una versió de 3 estrofes, que explica una història d'amor no correspost entre un galan i una pubilla. L'estructura musical d'aquesta versió popular viva actualment (2011) és la mateixa que la que figura en l'anàlisi de més avall.

A Gironella
una vila tan bella,
n'hi ha una donzella
que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen,
se n'aconsolen,
desitjaria
poguer-m'hi casar.

Jo en vaig i en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo en vaig i en vinc
de la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre
l'amor manteniu.

Quatre vegades
la n'he demanada,
quatre vegades
que m'han dit que no.
Quatre vegades,
quatre carbasses;
Déu en conservi
la bona llavor.

Jo en vaig i en vinc...

Quan ja en passava
pels plans de Corbera
em giro enradera
i em poso a plorar.
Ai! adéu vila
de Gironella
tu n'ets la causa
si me'n "tinc d"'anar.

Jo en vaig i en vinc...

Partitura

Versió de la cançó que actualment encara es canta a Gironella.

Altres versions de la lletra

La següent versió d'aquesta lletra és menys coneguda a la vila. Mn. Joan Serra i Vilaró la va recollir en el Cançoner del Calic els anys 1908-1909. Ja apareixia publicada al cançoner de Pelai Briz, Cançons de la terra de 1866-1884.^[1]^[2]

A Gironella,
que és vila molt bella,
hi ha una donzella
que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen,
se n'aconsolen,
desitjaria
poguer-m'hi casar.

Jo en vaig i en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo en vaig i en vinc
de la vora, vora del riu.
Rosa, Roseta,
ara com sempre,
Rosa, Roseta
l'amor me'n teniu.

La vostra cara
és una primavera
un jardí n'era
de totes les flors.
De les donzelles
sou la més bella;
no hi ha altra estrella
comsenblanta a vós.

Jo en vaig i en vinc ...

Una roseta
teniu a la cara;
una a la cara
i una altra en el front.
Els vostres ulls
són dos estrelles
que m'enlluminen
a la fi del món.

Jo en vaig i en vinc ...

Els vostres ulls,
cabells i orelles;
pits i mamelles,
me'n tenen lligat;
Les vostres trenes
ne són cadenes
que me n'arrastren
sense pietat.

Jo en vaig i en vinc...

Quan jo hi venia,
a la rectoria
m'hi divertia
amb la meva amor;
m'hi divertia
tant com podia;
la gent parlava
de nosaltres dos.

Jo en vaig i en vinc ...

Per Sant Andreu
a la plaça ballen;
gentil Roseta,
divertim-s'hi bé;
Potser serà
l'última vegada,
gentil minyona,
que amb vós ballaré.

Jo en vaig i en vinc ...

Quan jo hi passava,
al pla de Corbera,
giro endarrera
I em poso a plorar.
Dic: -Adéu, vila!
Dic: -Adéu, nina!
Tu n'ets la causa
si me'n tinc d'anar.

Jo en vaig i en vinc ...

^[1]

Anàlisi de la cançó

Autors de la música: tradicional catalana
Mètrica: ternària simple
Compàs: 3/4
Tonalitat: Do Major
Àmbit: Re3 a La3
Estructura: A B A’ B
Compassos: 32

Al Cançoner virtual Prodiemus se'n troba un text, una transcripció, l'anàlisi musical d'aquesta cançó i algunes propostes didàctiques interdisciplinàries.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Serra i Vilaró, Joan. El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà, 1989, p. 94-95. ISBN 84-87200-04-4.
↑ Serra i Vilaró, Joan. El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà, 1989, presentació. ISBN 84-87200-04-4.

Bibliografia

Riera, S. Música: Primària, Mètode Ireneu Segarra-EPM. vol. 5. Barcelona: PAM, 1991 etc..
Colomer, M.; d'Albàsola, C. «El ball cerdà de Gironella». Trencadansa. Quaderns monogràfics de divulgació folklòrica, núm. 2, 2001.
V.V.A.A. "Arrels. Viles i Pobles". Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985.
Serra i Vilaró, Joan. El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà, 1989, p. 94-95. ISBN 84-87200-04-4.

Enllaços externs

[serra1-1] 1,0 ^1,1 Serra i Vilaró, Joan. El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà, 1989, p. 94-95. ISBN 84-87200-04-4.

[serra2-2] Serra i Vilaró, Joan. El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà, 1989, presentació. ISBN 84-87200-04-4.

[1]

[2]