Vés al contingut

Coalició de l'Esquerra Radical

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: SÍRIZA)
Infotaula d'organitzacióCoalició de l'Esquerra Radical
(el) Συνασπισμός Ριζοσπαστικής Αριστεράς Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocialisme democràtic
globalització alternativa
ecosocialisme
secularisme
populisme d'esquerres
europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació22 maig 2012
Activitat
Membre dePartit de l'Esquerra Europea Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaSokratis Famellos (en) Tradueix (2024–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsSYRIZA Youth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Filial
ROZA (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Parlament Hel·lènic
36 / 300
Parlament Europeu
2 / 720 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc websyriza.gr Modifica el valor a Wikidata

La Coalició de l'Esquerra Radical (en grec Συνασπισμός Ριζοσπαστικής Αριστεράς, Sinaspismós Rizospastikís Aristeràs), més coneguda com a ΣΥΡΙΖΑ (transcrit SÍRIZA, AFI: [ˈsiɾiza]), és un partit polític de centreesquerra de Grècia creat inicialment com a coalició arran de les eleccions legislatives gregues de 2004. Més endavant, al 2012, es va registrar com a partit.

Història

[modifica]

Formació

[modifica]

Malgrat que es va presentar formalment per les eleccions legislatives de 2004, la seva gestació és anterior i té com a referència l'Espai pel Diàleg per la Unitat i l'Acció Comú de l'Esquerra (en grec: Χώρος Διαλόγου για την Ενότητα και Κοινή Δράση της Αριστεράς, Khoros Dialogu gia tin Enótita ke Kiní Drassi tis Aristeràs) que va néixer el 2001.[1] Aquest espai el formaven diverses organitzacions de l'esquerra grega que, malgrat diferents orígens ideològics i històrics, compartien acció política comú així com diversos temes importants que havien sorgit a Grècia a la fi del segle xx, com la guerra de Kosovo, les privatitzacions o els drets socials.

Ascens

[modifica]

El moment decisiu pel naixement de SÍRIZA va ser a les eleccions legislatives de 2004, després d'una primera experiència a les eleccions locals de 2002.[2] La majoria dels participants de l'Espai van intentar crear una plataforma per impulsar una aliança electoral.[3] Així es va concebre la Coalició d'Esquerra Radical, el gener de 2004.[4]

La Coalició d'Esquerra Radical va ser la gran sorpresa a les eleccions legislatives gregues de 2007, per l'augment dels vots que va rebre. Un inesperat 5,04% de sufragis, li va donar 14 escons al Parlament hel·lè. A les eleccions de maig de 2012 va tenir un creixement espectacular, aconseguint ser la segona força política del país amb el 16,3% dels vots i 52 escons. Amb la repetició electoral els sondejos ja auguraven que podia ser la formació política més votada amb un 20,5 per cent dels sufragis,[5] aconseguint finalment el segon lloc, darrere de Nova Democràcia, amb el 26,89 per cent. En aquest context de creixement i consolidació, Syriza va decidir passar de coalició a partit polític, dissolent-se part de les organitzacions participants.

A les eleccions de gener de 2015 Tsipras va portar Syriza finalment a una victòria decisiva, aconseguint gobernar amb el suport dels nacional-conservadors Grecs Independents. Durant la legislatura es van dur a terme les negociacions sobre la crisi del deute públic grec, el referèndum de rescat grec [6] i la crisi dels immigrants europeus.

Partidaris de SÍRIZA en un acte de 2007.

Fruit precisament de les enormes contradiccions en la gestió de la crisi del deute públic i l'acceptació dels memoràndums europeus, el partit va patir una crisi interna amb l'abandonament de diverses organitzacions o corrents crítiques, bona part dels quals van crear Unitat Popular.[7] Malgrat el terratrèmol i desgast, Syriza va mantenir el govern de coalició amb poca variació a les eleccions anticipades de setembre de 2015, mentre que UP no va aconseguir el llindar del 3%.[8]


Caiguda

[modifica]

Així però, a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 van patir una dura derrota, perdent contra el partit opositor Nova Democràcia. Tsipras va reaccionar convocant eleccions legislatives anticipades, en les quals va aconseguir el 31,53% dels vots i només 86 escons al Parlament hel·lènic, al passar a ser segona força. Alexis Tsipras va admetre la derrota enfront Kiriakos Mitsotakis i va dimitir l'endemà.[9]

En les eleccions legislatives gregues de juny de 2023 els resultats serien encara pitjors, que juntament amb els resultats de les eleccions primàries per escollir nou líder provocarien una greu crisi interna, amb nombroses dimissions de càrrecs electes (11 diputats i 4 eurodiputats), incloent la de Tsipras i la d'Efi Ahtsioglou, la seva mà dreta i exministra de treball entre el 2016 i el 2019.[10] Ahtsioglou havia estat candidata a les primàries davant el nouvingut Stefanos Kasselakis, que aconseguiria la victòria després d'una campanya ferotge. Posteriorment, Ahtsioglou i d'altres diputats trencarien amb el partit per formar Nova Esquerra.[11]

La crisi derivada del polèmic resultat de les eleccions primàries no s'aturaria amb la darrera escissió, que s'agreujaria amb la intenció de Kasselakis de reorientar el partit cap al centreesquerra. El 7 de setembre de 2024 un centenar de membres del Comité Central presentarien una moció de censura[12] contra el President, que aconseguiria el suport de 163 membres al dia següent, provocant la seva destitució definitiva.[13] Així, el 24 de novembre de 2024 el partit va escollir com a nou líder a Sokratis Famellos, que guanyava amb un ajustadíssim marge al cretenc Pavlos Polakis.[10] Kasselakis, per la seva banda, marxaria del partit juntament amb 4 diputats per formar Moviment per la Democràcia.[14] Amb totes les escissions i sortides individuals, a finals de 2024 el partit veuria reduïda la seva representació al Parlament Hel·lènic a 26 diputats,[15] prop de la meitat del resultat de les darreres eleccions.

Partits polítics inicials

[modifica]

Syriza es va formar a partir dels següents partits polítics (segons ordre alfabètic grec):[16]

Partit Ideologia o tipologia Estat actual
Ciutadans Actius Socialisme democràtic, fundat pel veterà polític grec Manolis Glezos. Dissolt (2020)
Grup Polític Anticapitalista Organització trotskista
Associació Ciutadana de Rigas Entitat per la democràcia, l'ecologisme i la justícia social
Sinaspismós Socialisme democràtic, coalició d'origen eurocomunista. Dissolt (2013)
Organització Comunista de Grècia (KOE) Organització maoista Actiu
Moviment Democràtic Social (DIKKI) Socialisme democràtic, creat per exmilitants del PASOK Actiu
Ecosocialistes de Grècia Ecosocialisme Dissolt (2013)
Esquerra Obrera Internacionalista (DEA) Organització trotskista Actiu
Moviment per l'Esquerra Unida en Acció (KEDA) Marxista-leninista, escissió del KKE Dissolt (2019)
Nova Xarxa de Lluitadors de Socialistes d'Esquerra Socialisme democràtic. Actiu
Roza Organització luxemburguista Dissolt (2013)
Radicals Socialisme democràtic, escissió de Ciutadans Actius
Red Organització trotskista
Renovació de l'Esquerra Ecològica Comunista (AKOA) Partit d'origen eurocomunista Dissolt (2013)
Unió del Centre Democràtic Radicalism, social liberalism, centrism Actiu
Front Unitari Socialisme democràtic, escissió del PASOK Dissolt (2013)

Quan Syriza es va transformar en un partit polític unitari, diverses organitzacions van decidir dissoldre's dins del mateix, com Sinaspismós, Ecosocialistes, Roza, o AKOA.[17] D'altres van romandre actives dins de Syriza, com el DIKKI, DEA, o KOE, però a partir de l'acceptació del Memoràndum europeu de 2015, totes aquestes forces van decidir sortir del partit, moltes de les quals, juntament amb la corrent crítica Plataforma d'Esquerra [18] van crear posteriorment Unitat Popular. Més recentment, la corrent Grup dels 53 (també conegut com 53+ o Umbrella) va trencar amb el partir per construir Nova Esquerra.

Resultats electorals

[modifica]

Eleccions legislatives

[modifica]
Any Parlament Hel·lènic Pos. Govern Líder
Vots % ±pp Escons +/−
2004 241,539 3.3% +0.1
6 / 300
Nou 4t Oposició Nikos Konstantopoulos
2007 361,211 5.0% +1.7
14 / 300
Augment8 4t Alekos Alavanos
2009 315,627 4.6% –0.4
13 / 300
Disminució1 Alexis Tsipras
2012 (I) 1,061,265 16.8% +12.2
52 / 300
Augment39 2n
2012 (II) 1,655,022 26.9% +10.1
71 / 300
Augment19 2n
2015 (I) 2,245,978 36.3% +8.5
149 / 300
Augment78 1r Coalició

(SYRIZA–ANEL)

2015 (II) 1,925,904 35.5% –0.8
145 / 300
Disminució4 1r Coalició

(SYRIZA–ANEL)

2019 1,781,174 31.5% –4.0
86 / 300
Disminució59 2n Oposició
2023 (I) 1,184,500 20.1% –11.4
71 / 300
Disminució15 2n Anticipades
2023 (II) 929,373 17.8% –2.3
47 / 300
Disminució23 2n Oposició

Eleccions europees

[modifica]
Parlament Europeu
Any Vots % ±pp Escons +/− Pos. Líder
2009 240,898 4.7% +0.5
1 / 22
Augment 1 Alexis Tsipras
2014 1,518,608 26.6% +21.9
6 / 21
Augment 5 1r
2019 1,204,083 23.8% –2.8
6 / 21
= 2n
2024 593,133 14.92% -8.88
4 / 21
Disminució 2 2n Stefanos Kasselakis

Referències

[modifica]
  1. Press conference of the "Space", May 2001
  2. «epohi:social», 06-02-2012. [Consulta: 7 febrer 2024].
  3. Synaspismos press release, 17 December 2003
  4. (grec antic) 15/01/2004 article from the Greek language edition of the BBC
  5. «SYRIZA sería la formación más votada en caso de repetirse las elecciones» (en castellà). Europa Press, 13-05-2012. [Consulta: 17 desembre 2024].
  6. «Clara victòria del no a Grècia», 05-07-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. «Greece crisis: Syriza rebels form new party» (en anglès). BBC News, 21-08-2015.
  8. «Popular Unity: Not Popular Enough to Take a Seat in Greek Parliament» (en anglès). Greekreporter.com.
  9. Georgiopoulos, George; Papadimas, Lefteris. «Conservative leader Mitsotakis becomes Greek PM, picks cabinet» (en anglès). Cyprus Mail, 08-07-2019. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2019. [Consulta: 20 setembre 2020].
  10. 10,0 10,1 Castillo Cerezuela, Queralt. «Sokratis Famellos, el nuevo líder de Syriza para “reiniciar” el partido tras un año de caos y debacle electoral» (en castellà). El Diario, 25-11-2024. [Consulta: 25 novembre 2024].
  11. «After Quitting SYRIZA, Greek Leftist MPs Launch New Party» (en anglès). Balkan Insight, 05-12-2023.
  12. «Kατατέθηκε πρόταση μομφής εναντίον του Στέφανου Κασσελάκη στην ΚΕ» (en grec), 07-09-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  13. «SYRIZA central committee approves censure motion against leader Stefanos Kasselakis | eKathimerini.com» (en anglès), 08-09-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  14. «Kasselakis announces new political movement after exiting SYRIZA | eKathimerini.com» (en english), 09-11-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  15. «Rania Thraskia marks ninth exit from SYRIZA, party left with 26 MPs | eKathimerini.com» (en english), 10-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  16. (grec)Llistat actualitzat de membres que conformen la Coalició Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.
  17. ««Ανοίγουμε μια νέα σελίδα» είπε ο Αλ.Τσίπρας στο συνέδριο του ΣΥΝ» (en grec), 10-07-2013. [Consulta: 7 febrer 2024].
  18. Stamouli, Nektaria «Greece’s Alexis Tsipras Struggles to Keep Syriza Party Together» (en anglès). WSJ.

Enllaços externs

[modifica]