Hipercalcèmia
 Micrografia d'un carcinoma ovàric de cèl·lules petites de tipus hipercalcèmic. Tinció d'HE. | |
| Tipus | malaltia del metabolisme del calci i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | endocrinologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | 5B91.0 |
| CIM-10 | E83.52 |
| CIM-9 | 275.42 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 6196 |
| MedlinePlus | 000365 |
| eMedicine | 766373 i 920955 |
| Patient UK | hypercalcaemia |
| MeSH | D006934 |
| UMLS CUI | C0020437 i C0026141 |
| DOID | DOID:12678 |
La hipercalcèmia és un trastorn electrolític que suposa l'elevació del nivell de calci a la sang. (Rang normal: 9–10.5 mg/dL o 2.2–2.6 mmol/L). Pot ésser una troballa de laboratori asimptomàtica, però normalment el nivell de calci elevat és sovint indicatiu de malalties, per la qual cosa s'han de portar a terme estudis complementaris si els nivells persisteixen alts. Es pot deure a una alliberament excessiu de calci pels ossos, un augment de l'absorció a nivell intestinal o una excreció renal disminuïda.
Signes i símptomes
[modifica]Els símptomes neuromusculars de la hipercalcèmia són provocats per un efecte batmotròpic negatiu degut a la interacció incrementada del calci amb els canals de sodi. Donat que el calci bloqueja els canals de sodi i inhibeix la despolarització de les fibres nervioses i musculars, un increment en el nivell de calci suposa un augment en el llindar de la despolarització.[1] Entre la simptomatologia més freqüent de la hipercalcèmia cal destacar:
- Litiasi renal o colelitiasi.
- Dolor ossi.
- Dolor abdominal, nàusees i vòmits.
- Poliúria.
- Alteracions psiquiàtriques (depressió en un 30-40%, ansietat, disfunció cognitiva, insomni, coma).
Altres símptomes poden incloure fatiga, anorèxia i pancreatitis aguda.
La presència d'alteracions del ritme cardíac i troballes a l'electrocardiograma com un interval QT curt[2] i/o una ona T aplanada suggereixen hipercalcèmia. La hipercalcèmia significativa pot causar canvis electrocardiogràfics que mimetitzen un infart agut de miocardi.[3] També s'han descrit canvis a l'electrocardiograma que simula hipotèrmia, com és l'ona d'Osborn.[4]
La hipercalcèmia pot incrementar la producció de gastrina, fet que suposa un augment de l'acidesa que pot conduir a desenvolupar úlceres pèptiques.
Els símptomes són més freqüents amb valors elevats de calci (12.0 mg/dL o 3 mmol/l). La hipercalcèmia severa (per sobre de 15–16 mg/dL o 3.75–4 mmol/l) és considerada una emergència mèdica: a aquests nivells, es pot produir el coma o una aturada cardiorespiratòria. La hipercalcèmia incrementa l'excitabilitat neuronal el que pot conduir a la hipotonia del múscul llis i estriat. Això explicaria la fatiga, la debilitat muscular i la disminució dels reflexos osteotendinosos. A nivell intestinal es produeix restrenyiment. La disminució de la conducció nerviosa explicaria la confusió, al·lucinacions, estupor i/o coma.
Etiologia
[modifica]L'hiperparatiroïdisme primari i la hipercalcèmia paraneoplàstica suposen el 90% dels casos d'hipercalcèmia.[5][6]
Disfunció glàndula paratiroide
[modifica]- Hiperparatiroïdisme primari
- Tractament amb liti.
- Hipercalcèmia hipocalciúrica familiar/Hipercalcèmia familiar benigna[8][9][10]
Malignitat
[modifica]- Tumor sòlid amb metàstasi (càncer de mama o clàssicament carcinoma de cèl·lules escamoses, que pot estar mediada pel PTHrP)
- Tumor sòlid amb mediació humoral de la hipercalcèmia (càncer de pulmó, sobretot càncer no-microcític de pulmó,[11] o càncer de ronyó, feocromocitoma)
- Neoplàsies hematològiques (mieloma múltiple, limfoma, leucèmia)
- Carcinoma ovàric de cèl·lules petites, tipus hipercalcèmic
Trastorns metabòlics de la vitamina D
[modifica]- Hipervitaminosi D (intoxicació per vitamina D)
- Augment d'1,25(OH)₂D (sarcoïdosi i altres malalties granulomatoses)
- Hipercalcèmia idiopàtica de la infantesa[12]
- Hipercalcèmia de rebot després de rabdomiòlisi
Trastorns relacionats amb el recanvi ossi
[modifica]- Hipertiroïdisme
- Immobilització perllongada
- Ús de tiazides
- Intoxicació per vitamina A
- Malaltia de Paget de l'os
- Mieloma múltiple
Insuficiència renal
[modifica]- Hiperparatiroïdisme secundari
- Intoxicació per alumini
- Síndrome de llet-alcalí
Tractament
[modifica]L'objectiu terapèutic és primerament tractar la hipercalcèmia i posteriorment tractar la causa subjacent.
Teràpia inicial: fluids i diürètics
[modifica]- Hidratació, augmentant la ingesta de sal, i forçar la diüresi.
- La hidratació és necessària pel fet que molts pacients estan deshidratats pels vòmits o per defectes renals en la concentració urinària.
- L'augment de la ingesta de sal pot incrementar el volum circulant així com incrementar l'excreció urinària de sodi que, a més, incrementa l'excreció urinària de calci (en altres paraules, el calci i el sodi (la sal) s'eliminen de forma conjunta pel ronyó. Qualsevol causa que incrementi l'excreció de sal suposarà incrementar l'excreció urinària de calci).
- Després de la hidratació, un diürètic de nansa com la furosemida permet continuar introduint quantitats importants de volum, minimitzant el risc de sobrecàrrega i el consegüent edema agut de pulmó. A més, els diürètics de nansa disminueixen la reabsorció renal de calci, fet que contribueix a disminuir els nivells sanguinis de calci
- Aquesta teràpia inicial permet disminuir el calci en 1–3 mg/dL en les primeres 24 hores
- S'han de controlar els nivells de potassi o magnesi perquè poden disminuir secundàriament al tractament
Teràpia addicional: bisfosfonats i calcitonina
[modifica]- Els bifosfonats són anàlegs del pirofosfat amb alta afinitat per l'os, especialment àrees amb alt recanvi ossi.
- Són captats per l'osteoclast inhibint la resorció òssia osteoclàstica.
- Actualment disposem dels següents bifosfonats (en orde de potència): (1a generació) etidronat, (2a gen) tiludronat, pamidronat iv., alendronat (3a gen) zoledronat i risedronat
- Tots els pacients amb hipercalcèmia paraneoplàstica han de rebre tractament amb bifosfonats donat que la "teràpia de primera línia" (a baix) no es pot mantenir indefinidament sense risc. A més encara que la primera línia de tractament hagi estat efectiva, és una realitat que la hipercalcèmia recorrirà en el pacient amb hipercalcèmia i una neoplàsia. D'aquesta manera, l'ús de bifosfonats en aquests pacients serveix de forma profilàctica i terapèutica.
- En pacients amb insuficiència renal s'ha de valorar el risc-benefici abans d'indicar bifosfonats, donat que estan relativament contraindicats en la insuficiència renal.
- La calcitonina bloqueja la resorció òssia i incrementa l'excreció urinària de calci inhibint la resorció renal de calci.
- Se sol utilitzar en la hipercalcèmia potencialment mortal juntament amb la rehidratació, diüresis forçada i els bifosfonats
- Ajuda a prevenir la recurrència de la hipercalcèmia
- La dosi és de 4 unitats per kg via subcutània o intramuscular cada 12 hores, i no se sol mantenir de forma perllongada
Altres teràpies
[modifica]- Rarament emprades o utilitzades en circumstàncies especials
- La plicamicina inhibeix la resorció òssia (rarament utilitzat)
- El nitrat de gal·li inhibeix la resorció òssia o canvia l'estructura dels cristalls ossis
- Els glucocorticoides incrementen l'excreció urinària de calci i disminueixen l'absorció intestinal de calci.
- No tenen efecte en els nivells de calci a l'hiperparatiroïdisme primari
- Són efectius a la hipercalcèmia secundària a osteòlisi per malignitat (mieloma múltiple, leucèmia, malaltia de Hodgkin, càncer de mama) degut a les seves propietats antitumorals
- També són efectius a la hipervitaminosi D i la sarcoïdosi
- La diàlisi normalment s'utilitza en la hipercalcèmia severa complicada en el context d'insuficiència renal.
- ES poden utilitzar els fosfats per corregir la hipofosfatèmia en el context de la hipercalcèmia.
Crisi hipercalcèmica
[modifica]La crisi hipercalcèmica és una emergència mèdica amb hipercalcèmia severa, generalment per sobre dels 14mg/dL (o 3,5 mmol/l).[13]
La simptomatologia principal de la crisi hipercalcèmica és l'oligúria o anúria, així com la somnolència o coma.[14] Un cop diagnosticada, s'ha de descartar o confirmar l'existència d'un hiperparatiroïdisme primari.[14]
En casos extrems d'hiperparatiroïdisme primari, l'excisió de la glàndula paratiroide hiperactiva després de l'exploració quirúrgica del coll és l'única manera d'evitar la mort.[14] La maquinària diagnòstica s'ha de portar a terme en hores, paral·lelament a les mesures per disminuir la calcèmia.[14] El tractament mèdic d'elecció per disminuir el calci en aquesta situació és la hidratació abundant i la calcitonina, així com els bifosfonats (que tenen efecte en els nivells de calci després d'un o dos dies).[15]
Referències
[modifica]- ↑ Armstrong, C.M., Cota, Gabriel.; Cota «Calcium block of Na+ channels and its effect on closing rate». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 96, 7, 1999, pàg. 4154–4157. Bibcode: 1999PNAS...96.4154A. DOI: 10.1073/pnas.96.7.4154. PMC: 22436. PMID: PMC22436.
- ↑ Skugor, Mario; Milas, Mira. «Hypercalcemia» ([Lloc web]). Cleveland Clinic. Disease Management, 01-01-2009. [Consulta: 3 gener 2016].
- ↑ Wesson L. C., Suresh V., Parry R. G. «Severe hypercalcaemia mimicking acute myocardial infarction.». Clin Med (London), Vol. 9, núm 2, 2009, pàg. 186-7. DOI: 10.7861/clinmedicine.9-2-186. PMID: 19435131.[Enllaç no actiu]
- ↑ Serafi S, Vliek C, Taremi M (2011) "Osborn waves in a hypothermic patient" The Journal of Community Hospital Internal Medicine Perspectives http://www.jchimp.net/index.php/jchimp/article/view/10742/html
- ↑ Table 20-4 in: Mitchell, Richard Sheppard; Kumar, Vinay; Abbas, Abul K.; Fausto, Nelson. Robbins Basic Pathology. Philadelphia: Saunders. ISBN 1-4160-2973-7. 8th edition.
- ↑ Tierney, Lawrence M.; McPhee, Stephen J.; Papadakis, Maxine A.. Current Medical Diagnosis and Treatment 2007 (Current Medical Diagnosis and Treatment). McGraw-Hill Professional, 2006, p. 901. ISBN 0-07-147247-9.
- ↑ Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 146200
- ↑ Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 145980
- ↑ Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 145981
- ↑ Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 600740
- ↑ Non-Small Cell Lung Cancer at medscape. Author: Winston W Tan.Chief Editor: Jules E Harris. Updated: Mar 30, 2011
- ↑ Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 143880
- ↑ Hypercalcemia in Emergency Medicine at Medscape. Author: Robin R Hemphill. Chief Editor: Erik D Schraga. Revisat en abril de 2011
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Ziegler R «Hypercalcemic crisis». J. Am. Soc. Nephrol., 12 Suppl 17, febrer 2001, pàg. S3–9. PMID: 11251025.
- ↑ Roenn, Jamie H. Von; Ann Berger; Shuster, John W.. Principles and practice of palliative care and supportive oncology. Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 394. ISBN 0-7817-9595-8.
