Vés al contingut

S'ha Acabat la Festa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: SALF)
Infotaula d'organitzacióS'ha Acabat la Festa
(es) Agrupación de electores "Se Acabó la Fiesta" Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtSALF Modifica el valor a Wikidata
Tipusagrupació d'electors Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaNeopopulisme
personalisme
liberalisme econòmic
antisistema
populisme de dreta Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaagrupació d'electors Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2024
FundadorAlvise Pérez Fernández Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webseacabolafiesta.com Modifica el valor a Wikidata

X: seacabalafiesta Modifica el valor a Wikidata
Alvise Pérez, any 2021

S'ha Acabat la Festa (en castellà, Se Acabó La Fiesta; també abreviat com SALF) és una agrupació d'electors d'extrema dreta espanyola fundada pel youtuber Alvise Pérez.[1]

L'agrupació d'electors es va registrar per a participar a les eleccions al Parlament Europeu de 2024 i va aconseguir 3 escons i prop de 800.000 vots en els comicis celebrats el diumenge 9 de juny de 2024 amb una campanya feta exclusivament per xarxes, en quedades per diferents ciutats de l'estat espanyol i basada en informacions falses. Políticament, SALF s'ha descrit com una força política anti-corrupció, anti-establishment i liberal, però no té un programa electoral. Bàsicament, S'ha Acabat la Festa té un discurs basat en la seguretat, la lluita contra la corrupció i la persecució dels partits tradicionals. Té un discurs obertament xenòfob i contrari al feminisme. I tot plegat, amanit d'un entorn conspiranoic en què assenyala a les administracions de voler-lo fer desaparèixer.[2]

Context

[modifica]

Alvise Pérez, el fundador de SALF, és conegut per la seva activitat a les xarxes socials, ja que tenia, justs abans de les eleccions europees de 2024, centenars de milers de seguidors a Instagram (807.000), Telegram (459.000), YouTube (278.000), Facebook (221.000) i TikTok (93.000). A Twitter també tenia un compte amb més de 200.000 seguidors, però l’hi van tancar perquè publicava mentides i notícies falses.[3]

És fill d’un empresari sevillà i té uns quants germans, un dels quals agent de la Guàrdia Civil. De jove va tenir un primer contacte amb la política quan va militar a Unió, Progrés i Democràcia (UPyD),el partit espanyolista que va crear Rosa Díez. Posteriorment, es va traslladar a Leeds per treballar a l’Institut Cervantes. Durant la seva estada va formar part de les joventuts dels liberal-demòcrates. Des de llavors, alguns analistes consideren que les seves opinions s'han desplaçat cap a la dreta política i altres com anti-establishment i ultradreta[4][5][6]

Torna a Estat espanyol i el 2017 s'afilia a Ciutadans i arribarà a ser-ne assessor. L'any 2019, coincidint ja en el col·lapse del partit, Pérez va ser destituït del partit de Ciutadans per unes declaracions polèmiques a Twitter. Des de la pandèmia de la COVID-19 a Espanya, s'havia convertit en una figura destacada del moviment tipus de dreta alternativa a Espanya. Després de Ciutadans, organitzacions ultracatòliques com Hazte Oír haurien confiat en les seves capacitats per a la propaganda per lliurar la seva guerra contra el confinament, la vacunació i una suposada dictadura sanchista.[7] Pocs anys després s'apropa a Vox, però els acabarà criticant ja que "va atacar l’ex-diputat de Vox Juan Luis Steegman, que és metge de professió i feia discursos a favor de la vaccinació. Pérez el va acusar de cobrar milers d’euros d’empreses farmacèutiques, fet que va obligar Vox a emetre un comunicat desmentint les acusacions".[8]

Les activitats de Pérez a les xarxes socials són controvertides, i els seus crítics l'han acusat de difondre desinformació i notícies falses sobre personalitats d'esquerra espanyola, i de ser un populista d'extrema dreta. Alise Pérez va ser denunciat davant els tribunals en diverses ocasions per alguns polítics i periodistes, com ara Ana Pastor (per intromissió il·legítima del dret a la pròpia imatge de la periodista); Manuela Carmela (per esbombar una notícia falsa on deia que havia rebut un respirador a casa en plena pandèmia; Alvise fou condemnat per vulnerar el dret a l'honor, esborrar la piulada i pagar-li 5.000 euros); el ministre de Transports Óscar Puente, l'exministre José Luis Ábalos (per publicar unes fotografies de l'exministre a casa seva, acusant-lo de tenir problemes de salut mental, judici que caldrà repetir per errors durant el procediment); Salvador Illa (de qui va difondre que havia donat positiu en Covid-19 dies abans de les eleccions, en plena pandèmia, difonent una imatge falsa d'una PCR).[9] També està en curs la denúncia interposada per Ainhoa Sánchez, filla del president del govern espanyol, de qui va difondre la seva imatge (quan era menor) i explicar on estudiava.[10]

Pérez es va defensar de totes aquestes denúncies dient que formaven part d'una campanya de persecució política i mediàtica, amb l'objectiu de silenciar-lo i va expressar l'esperança que l'obtenció de la condició de diputat al Parlament Europeu li permetria obtenir immunitat judicial. Segons el periodista Víctor Rodrigo, "Alvise Pérez ho té clar: Europa, per a ell, és completament irrellevant. Només vol una plataforma, fer un salt sòlid a la política, per després virar a l'escenari estatal. Totes les seves proclames durant la campanya, també propostes, van dirigides a la política espanyola: la immigració, la seguretat, el sistema de finançament de partits, els impostos...".[10] De manera semblant ho afirma Tomás Muñoz: "La seva elecció com a europarlamentari té com a conseqüència que les demandes penals que afronta s’hagin de traslladar al Tribunal Suprem i aquest, alhora, hagi d’emetre un suplicatori a la cambra d’Estrasburg per jutjar-lo. Com a mínim, aquest procés dilataria els processos. És una cosa que no només no amaga, sinó que, tal com Moreno afirma rotundament, “un dels seus principals objectius polítics és la impunitat. No és una especulació dels qui el seguim intentant entendre el fenomen, és una part central del discurs. Ell està demanant empara als seus seguidors per poder fer el que anomena “justícia”, la seva presumpta lluita contra els polítics i que a la pràctica són un conjunt d’activitats presumptament delictives”." [11]

Història

[modifica]

L'agrupació es va fundar a principis del 2024 al voltant de la figura d'Alvise Pérez i va anunciar que SALF participaria a les eleccions al Parlament Europeu de 2024 a Espanya, on va quedar inscrita com a número 23 de les 33 llistes participants.[12]

L'anunci oficial que SALF participaria a les eleccions al Parlament Europeu de 2024 va arribar el 22 de febrer de 2024 a través del seu canal de Telegram.[13][14][13]

SALF va fer la seva campanya a través de les xarxes socials confiant en la seva gran comunitat en línia i va evitar gastar diners en manifestacions massives de tipus tradicionals. La plataforma electoral de Pérez incloïa la promesa d'un sorteig mensual del seu sou com a eurodiputat i un possible referèndum sobre la sortida d'Espanya de la Unió Europea.[15]

Ideologia

[modifica]

S'ha acabat la Festa no no té programa electoral i les seves propostes s'extreuen d'allò que ha deixat anar Alvise Pérez als seus vídeos. Rac 1 va resumir les 10 propostes que el youtuber havia llençat als mitjans:

  1. "Prohibir el vot a qui hagi cobrat subvencions o ajudes públiques durant un determinat període de temps.
  2. Construir una presó gegantina, com les de Nayib Bukele, per tancar-hi milers de persones, incloses les que duguin tatuatges de bandes.
  3. Perseguir la delinqüència enviant pedòfils i assassins a treballs forçats.
  4. Limitar el poder dels mitjans de comunicació per lluitar contra la manipulació i les notícies falses.
  5. Sortir de la Unió Europea si no es respecta la sobirania nacional espanyola.
  6. Protegir constitucionalment l'ús dels diners en efectiu.
  7. Lluitar contra la corrupció, sense concrecions.
  8. Retallar l'administració per reduir la burocràcia.
  9. Protegir la unitat d'Espanya.
  10. Donar el seu sou íntegrament al partit".[2]

Alvise Pérez "ha tingut a favor la seva presència a les xarxes socials i l’onada ultra que recorre tot el continent. Ha aprofitat qualsevol plataforma per fer campanya i vendre’s com un redemptor que salvarà Espanya dels mals del socialisme, l’independentisme, la immigració i el feminisme, tot plegat embolicat amb la cortina de fum de la lluita contra la corrupció".[3] Alvise Pérez ha aconseguit crear una potent comunitat política, on fa creure que tots són iguals i acompanyen un justicier que vol donar guerra contra els polítics institucionals, però lluita contra la corrupció a base de desinformació, discursos d’odi, d’apologia de la violència i de mentides.[11]

Per altres periodistes, Alvise Pérez representa quelcom molt més contemporani: "és la unió entre entre el fet ultramodern en el camp de la comunicació a les xarxes i la reacció clàssica de la dreta ultramuntana espanyola amb un vernís conspiranoic trumpista".[16] Pérez va defensar obertament idees polítiques per encaixar en el liberalisme i el liberalisme econòmic. No obstant això, diversos observadors polítics i comentaristes crítics van descriure l'agrupació com a d'extrema dreta o a la dreta de Vox.[17][18] Pérez és conegut per criticar el que anomena la casta política, que fins i tot inclou el Partit Popular i Vox.[17] [18]

Resultats electorals

[modifica]

Parlament Europeu 2024

[modifica]

L'agrupació va obtenir 800.650 vots (el 4,58% del total), amb un 99,96% escrutat i tres representants al Parlament Europeu[19] situant-se com la sisena candidatura més votada, per davant de Podem i Junts i molt a prop de Sumar i Ara Repúbliques, integrant-se en Conservadors i Reformistes Europeus.[20]

Els vots de la nova formació, segons el CIS, venen, en gran manera de Vox, de persones joves que no van votar a les anteriors eleccions europees i recull un 11% d’antics votants de Ciutadans i el PP i un 8% d’abstencionistes.[21]

Eleccions al Parlament Europeu
Data Candidat Vots +/– % +/– Escons +/–
2024 Luis Pérez Fernández 800.650[19] N/A 4,58 N/A
3 / 61
N/A

Referències

[modifica]
  1. «S'ha Acabat la Festa irromp al Parlament Europeu amb 3 diputats: qui és Alvise Pérez?». RAC1, 09-06-2024. [Consulta: 12 juny 2024].
  2. 2,0 2,1 «Les mentides delirants que han convertit Alvise Pérez en un referent de la ultradreta». Rac 1. [Consulta: 13 juny 2024].
  3. 3,0 3,1 «Què és Se Acabó la Fiesta, el nou partit d’extrema dreta espanyola de l’eurocambra?». Vilaweb, 09-06-2024. [Consulta: 12 juny 2024].
  4. «El agitador de extrema derecha Alvise, condenado por difundir bulos sobre Manuela Carmena» (en castellà). La Sexta, 16-03-2023. [Consulta: 1r juny 2024].
  5. «Alvise Pérez: ¿quién es el candidato ultra de la formación 'Se acabó la fiesta' para las europeas?» (en castellà). El Periódico, 28-05-2024. [Consulta: 1r juny 2024].
  6. Pitarch, Sergi. «Alvise Pérez, el agitador de la 'alt-right' que salió de la política profesional por la puerta de atrás» (en castellà). elDiario.es, 11-04-2020. [Consulta: 1r juny 2024].
  7. Moreno, Iago. «Les claus del fenomen Alvise: teories de la conspiració, guerra als polítics i un canal de Telegram». Ara. [Consulta: 13 juny 2024].
  8. Bäbler, Oriol. «Alvise Pérez, el difamador d’extrema dreta que vol la immunitat d’eurodiputat». Vilaweb. [Consulta: 12 juny 2024].
  9. Freixes, Lluís. «Qui és Alvise Pérez, l'agitador ultra que serà eurodiputat». 3cat Notícies. [Consulta: 13 juny 2024].
  10. 10,0 10,1 Rodrigo, Víctor. «Alvise Pérez, la nova cara (d'esquirol) de l'extrema dreta que suma tres escons a Estrasburg». Nació digital. [Consulta: 13 juny 2024].
  11. 11,0 11,1 Muñoz, Tomás. «La festa d'Alvise Pérez acaba de començar (i es mantindrà allunyada dels jutjats)». La Directa. [Consulta: 13 juny 2024].
  12. «Resolución de 7 de mayo de 2024, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, de publicación de las candidaturas presentadas a las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 363/2024, de 9 de abril, a celebrar el 9 de junio de 2024» (en castellà). Boletín Oficial del Estado de España, 07-05-2024. [Consulta: 1r juny 2024].
  13. 13,0 13,1 Pozas, Alberto. «El agitador ultra Alvise acaricia un escaño de eurodiputado en su huida de los procesos judiciales abiertos en España» (en castellà). elDiario.es, 24-05-2024. [Consulta: 1r juny 2024].
  14. «La ultraderecha se rompe en España: Alvise Pérez, apoyado por asesores de Milei, competirá en las europeas contra Vox» (en castellà). , 22-02-2024.
  15. Velázquez, Jaime. «Alvise Pérez, el 'Bukele' español que quiere captar el descontento en las elecciones europeas» (en castellà). Euronews, 28-05-2024. [Consulta: 1r juny 2024].
  16. Alcoverro, Adrià. «Alvise Pérez: el punitivisme trol». Ara. [Consulta: 12 juny 2024].
  17. 17,0 17,1 Ondarra, Marcos. «Vox teme que el activista Alvise Pérez le robe miles de votos en las elecciones europeas» (en castellà). The Objective, 28-04-2024. [Consulta: 1r juny 2024].
  18. 18,0 18,1 Malagón, Daniel. «Se Acabó la Fiesta, el partido ultra del 'influencer' agitador Alvise que puede llegar a Bruselas por la fuga de votos en Vox» (en castellà). Infobae, 27-05-2024. [Consulta: 1r juny 2024].
  19. 19,0 19,1 «Resultados provisionales de las Elecciones al Parlamento Europeo de 2024 en España» (en castellà), 09-06-2024. [Consulta: 9 juny 2024].
  20. «Vox deja el grupo de Meloni por el de Orbán en el Parlamento Europeo» (en castellà). Publico, 05-07-2024. [Consulta: 6 novembre 2024].
  21. «S’ha Acabat la Festa, el partit de l’agitador ultra Alvise Pérez, dona la sorpresa amb tres eurodiputats». La República. [Consulta: 12 juny 2024].