Sanç I de Mallorca
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle XIII  Montpeller (França) | ||
| Mort | 4 setembre 1324 Formiguera (Capcir) | ||
| Causa de mort | asma | ||
| Sepultura | Perpinyà | ||
 Rei de Mallorca | |||
| 29 maig 1311 – 4 setembre 1324 ← Jaume II de Mallorca – Jaume III de Mallorca → | |||
 Comte de Cerdanya | |||
| ← Jaume II de Mallorca – Jaume III de Mallorca → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Cristianisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte Comte de Cerdanya Rei de Mallorca | ||
| Família | Casa reial d'Aragó | ||
| Cònjuge | Maria de Nàpols (1304 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Constança de Mallorca i de Puigbadró, Nicolaua de Mallorca, Saura de Mallorca i Puigbadró, N. de Mallorcam i Puigbadró, Felip de Mallorca-Huzon | ||
| Pares | Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix i de Cardona | ||
| Germans | Sança de Mallorca Saura de Mallorca Jaume de Mallorca Ferran de Mallorca Felip de Mallorca Elisabet de Mallorca i de Foix Blanca de Mallorca Pere de Mallorca Ferran de Mallorca | ||
 | |||
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Família
[modifica]Segon fill de Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix. Tot i que fou nomenat hereu del tron el 1302, després que el seu germà Jaume i primogènit ingressés a l'orde franciscà, no el va obtenir fins a la mort del seu pare.
| Alfons II d'Aragó (el Cast) | ||||||||||||||||
| Pere II d'Aragó (el Catòlic) | ||||||||||||||||
| Sança de Castella | ||||||||||||||||
| Jaume I d'Aragó (el Conqueridor) | ||||||||||||||||
| Guillem VIII de Montpeller | ||||||||||||||||
| Maria de Montpeller | ||||||||||||||||
| Eudòxia Comnena | ||||||||||||||||
| Jaume II de Mallorca (el Prudent) | ||||||||||||||||
| Béla III d'Hongria | ||||||||||||||||
| Andreu II d'Hongria | ||||||||||||||||
| Agnès d'Antioquia | ||||||||||||||||
| Violant d'Hongria | ||||||||||||||||
| Pere II de Courtenay | ||||||||||||||||
| Violant de Courtenay | ||||||||||||||||
| Violant de Flandes | ||||||||||||||||
| Sanç I de Mallorca (el Pacífic) | ||||||||||||||||
| Ramon Roger I de Foix | ||||||||||||||||
| Roger Bernat II de Foix | ||||||||||||||||
| 25. Felipa (de Montcada?) | ||||||||||||||||
| Roger IV de Foix | ||||||||||||||||
| Arnau I de Castellbò | ||||||||||||||||
| Ermessenda de Castellbò | ||||||||||||||||
| Arnaua de Caboet | ||||||||||||||||
| Esclarmonda de Foix | ||||||||||||||||
| Guillem I de Cardona | ||||||||||||||||
| Ramon Folc IV de Cardona | ||||||||||||||||
| Gueraua de Jorba | ||||||||||||||||
| Brunisenda de Cardona | ||||||||||||||||
| Ramon III de Tarroja | ||||||||||||||||
| Agnès de Tarroja | ||||||||||||||||
| Sibil·la de Santafé | ||||||||||||||||
Es casà amb Maria de Nàpols, filla de Carles II de Nàpols el 9 de febrer de 1304. El matrimoni no tingué fills, almenys que els sobrevisquesin, si bé diverses fonts [1][2][3][4][5] assenyalen l'existència d'una filla de Sanç que s'hauria casat amb el primogènit de Felip de Tarent[a]. L'existència d'aquesta filla (eventual hereva del regne de Mallorca) no s'ha pogut contrastar documentalment, tot i que amb tota certesa hauria mort abans de l'any 1318.
D'altra banda, se li coneixen fins a sis fills il·legítims, fruit de diverses relacions extramatrimonials:
- Amb N. d'Huzon (d'Usson? forma francesa del llinatge dels So, vescomtes d'Èvol):
- Amb Blanca de Mont-real:[6]
- Nicolaua, casada amb el cavaller mallorquí Berenguer Burguet, abans de l'any 1324.
- Amb N. de Puigbadró, filla del cavaller osonenc Guillem de Puigbadró:[6][7]
- Saura (Saura Sanç), maridada amb Ramon Galceran de Pinós, senyor de Torà.
- Una filla de nom desconegut, maridada amb Pere de Talarn.
- Constança, maridada amb Gilabert V de Cruïlles, baró de Peratallada.
- Amb una dama de nom Estorina:[8]
- Una filla de nom desconegut.
Política
[modifica]Malgrat que s'emparentà amb la casa d'Anjou pel seu matrimoni i que França cercava enemistar Mallorca i la corona catalanoaragonesa, es feu feudatari del seu cosí Jaume II el Just i l'ajudà en la conquesta de Sardenya, fet que li valgué la dispensa de retre-li vassallatge. La seva política fou conciliadora, més caracteritzada pels pactes que per les guerres, i procurà vetllar pels interessos dels mallorquins i cercar un equilibri en els afers exteriors. El 26 d'abril de 1313 d'acord amb el tractat de Poissy, Sanç restitueix la Vall d'Aran a Jaume el Just.[9]
La seva residència, la repartí entre Mallorca, el Rosselló i la Cerdanya.
Successió
[modifica]L'afer de la successió del reialme, amb la designació del seu nebot Jaume, va provocar greus desavinences amb la corona catalanoaragonesa, fins al punt de declarar-se una guerra el 1319 que la intervenció del papa Joan XXII pogué evitar.
- A 25 de març del 1318: Sancius, Dei gratia rex Maioricarum, comes Rossilionis et Ceritanie, et dominus Montispesullani.[10]
Sanç I de Mallorca (Branca menor de: Casa d'Aragó del Llinatge del Casal de Barcelona) Naixement: 1276 Mort: Formiguera 1324
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Jaume II de Mallorca "el Prudent" (pare) |
Rei de Mallorca (llista de reis de Mallorca) (1311–1324) |
Succeït per: Jaume III de Mallorca "el Temerari" (nebot) |
| Comte de Rosselló i Cerdanya (llista de comtes de Rosselló) Comtat de Rosselló, Vallespir Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent (1311–1324) | ||
| Senyor de Montpeller i Omeladès (llista de senyors de Montpeller) (1311–1324) | ||
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Segons publica Zurita i altres autors, el primogènit de Felip I de Tàrent, anomenat Pere, qui ostentava el títol de dèspota de Romania heretat de la seva mare, s'hauria casat amb una filla del rei de Mallorca i neboda de la reina Sança, fet que assenyala que es tractaria d'una filla de Sanç I. Zurita i els altres transcriuen aquesta dada de la crònica contemporànea de Tolomei de Lucca (1236-1327).
Referències
[modifica]
- ↑ Zurita, Geronimo. Indices rerum ab Aragoniae Regibus gestarum ab initiis regni ad annum MCDX (1410), 1578, p. 150.
- ↑ Cramoisy, Sebastiani. Historiae Francorum scriptores coaetanei, 1649, p. 895.
- ↑ Muratori, L. A.. Rerum italicarum scriptores : raccolta degli storici italiani dal cinquecento al millecinquecento, 1738, p. 124.
- ↑ Bonfini, Antonio. Rerum Ungaricarum decades quatuor cum dimidia (en llatí), 1568, p. 336.
- ↑ Giovane, Giovanni. De antiquitate, et varia Tarentinorum fortuna, libri octo (en llatí), 1589, p. 172-173.
- ↑ 6,0 6,1 Bover, Joaquin Maria. Diccionario histórico-geografico-estadístico de las Islas Baleares, Volumen 1, 1843, p. 189.[Enllaç no actiu]
- ↑ Campaner i Fuertes, Alvaro. Cronicon Mayoricense, 1967, p. 43.
- ↑ Morel-Fatio, Alfred «Rapport sur une mission philologique à Majorque.». Bibliothèque de l'école des chartes, Tome 43, 1882, pàg. 486.
- ↑ Ferrer i Mallol, M. Teresa. Set-cents anys de la reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya. IEC.
- ↑ Arxiu Jaume I: Sanç I de Mallorca confirma el costum establert pels cònsols de Perpinyà, relatiu a la gratuïtat de la tasca de fer talla o col·lecta pública a la vila.
Bibliografia
[modifica]- Maiz, Jordi - Tudela, Lluís: Sanç I. El rei pragmàtic Arxivat 2017-04-22 a Wayback Machine., Illa Edicions, 2016. ISBN 978-84-944558-2-7.
Sobirans de la Corona de Mallorca | |
|---|---|
