Vés al contingut

Sandra Milowanoff

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSandra Milowanoff
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juny 1892 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1957 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Pantin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1917 Modifica el valor a Wikidata -
IMDB: nm0590557 Allocine: 57214 TMDB.org: 1063450 Modifica el valor a Wikidata

Sandra Milowanoff (Sant Petersburg, Imperi Rus, 23 de juny de 1892 – 9è districte de París 9 de maig de 1957)[1] és el nom artístic d' Alexandrine Alekseievna Milovanova, actriu francesa de cinema, inicialment ballarina de dansa clàssica.[2]

Biografia

[modifica]

Li apassionava des de molt jove la dansa clàssica. Durant vuit anys va assistir a les escoles de dansa de Sant Petersburg, com a alumna «petit rat», i després va passar a la companyia de la cèlebre Anna Pavlova.

Després de participar com a ballarina en una gira triomfal per diferents capitals europees amb la companyia de Serguei Diàguilev, va deixar Rússia en 1917 fugint de la Revolució bolxevic. Refugiada al costat de la seva família s Montecarlo, va interpretar un petit paper en una pel·lícula de fulletó realitzada per René Navarre.

Fascinat per la seva bellesa i accent, el director francès Louis Feuillade va esprémer tot el seu talent per a la comèdia en la pel·lícula Les Deux Gamines al costat de l'actriu Blanche Montel. Donat l'èxit obtingut, el mateix director li va encarregar el paper protagonista en el fulletó cinematogràfic de dotze episodis Parisette.

Sota la direcció de Henri Fescourt va participar en la pel·lícula Les Misérables on va interpretar els papers de Fantine i de Cosette. Es va adaptar tan bé a la tragèdia que immediatament va encarnar el paper d'heroïna protagonista a Pêcheur d'Islande, sota la direcció de Jacques de Baroncelli.

Després d'una cadena d'èxits, l'estrella de Sandra Milowanoff es va apagar amb l'arribada del cinema sonor. Retirada i en el més complet anonimat, va morir a París el 9 de maig de 1957, i fou sebollida al cementiri de Pantin (Seine-Saint-Denis).

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Acte de décès No. 321 (vue 29/31). Archives en ligne de la Ville de Paris, état-civil du 9e arrondissement, registre des décès de 1957.
  2. ↑ Bunuel, Luis. My Last Sigh: The Autobiography of Luis Bunuel. Knopf Doubleday Publishing Group, March 26, 2013. ISBN 9780345803719. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sandra_Milowanoff&oldid=34053687»