Vés al contingut

Charles Vanel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCharles Vanel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles Marie Vanel Modifica el valor a Wikidata
21 agost 1892 Modifica el valor a Wikidata
Rennes (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1989 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Canes (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1910 Modifica el valor a Wikidata -
Premis
IMDB: nm0889024 Allocine: 124 Allmovie: p73000 TCM: 197249 TV.com: people/charles-vanel IBDB: 63085 TMDB.org: 2566
Musicbrainz: 5700ebba-3ba4-41ba-9008-e8331934cd53 Discogs: 1898227 Find a Grave: 7749014 Modifica el valor a Wikidata

Charles-Marie Vanel, més conegut com a Charles Vanel, (Rennes, 21 d'agost de 1892 − Canes, 15 d'abril de 1989) va ser un actor i director de cinema francès.

Biografia

[modifica]

Fill de comerciants instal·lats a París, no té una adolescència feliç sent expulsat de tots els centres escolars on va. Intenta entrar a la marina, però la va abandonar per problemes amb la vista. Finalment, comença a treballar en espectacles de teatre. Debuta en el cinema el 1912 amb Jim Crow de Robert Péguy, seguit per nombrosos altres papers en el cinema mut dels anys 1910 i vint. Va rodar més de dues-centes pel·lícules, en un període de 77 anys.

Es va especialitzar en papers de personatges aspres o amargs,[1] Vanel va continuar amb les seves activitats, fins i tot després de l'arribada del cinema sonor durant els anys trenta, però no va trobar la consagració definitiva i la consolidació de la seva popularitat amb el públic fins després de la Segona Guerra Mundial.

Entre les seves moltes interpretacions, destaca el personatge de Jo a Le Salaire de la peur (1953), el conductor del camió en una de les més tenses i la dramàtiques pel·lícules de Henri-Georges Clouzot. Amb el paper de Jo, un tipus dur que a poc a poc revela la seva fragilitat interna, Vanel va guanyar el Premi a la interpretació masculina de Cannes de 1953. L'actor va ser dirigit de nou per Clouzot dos anys més tard a Diabolique (1955), en el paper de comissari jubilat Alfred Fichet.

En el mateix any, Vanel va treballar a To Catch a Thief (1955), dirigida per Alfred Hitchcock, on va fer el paper de mel·liflu i ambigu Bertani, propietari d'un restaurant a Niça i l'ex company de la Resistència del protagonista John Robie (Cary Grant).

Vanel va ser un dels actors francesos més longeus i versàtils de tots els temps. Sempre va assegurar un alt professionalisme, interpretant amb sobrietat, sensibilitat i perspicàcia a personatges molt diversos.[1] Guanyador d'un premi especial a Cannes el 1970, es manté actiu en l'última dècada, especialment en els papers d'home gran i influent de la llei en pel·lícules prestigioses com La nit més bella de la meva vida (1972) d'Ettore Scola i Cadaveri eccellenti (1976) de Rosi.

El seu memorable últim paper va ser Tre fratelli (1981), també dirigida per Rosi, ja que gairebé amb noranta anys interpreta magistralment el personatge d'un vell camperol de Puglia, que vidu, rep la visita dels seus tres fills (un jutge, un professor i un treballador).

Charles Vanel és enterrat a Mogins, Alps Marítims. El 2002, a petició del cineasta Bertrand Tavernier, Louis Sclavis va compondre i gravar la banda sonora de l'únic llargmetratge dirigit per Charles Vanel, una pel·lícula muda de 1929: Dans la nuit.

Filmografia

[modifica]

Director

[modifica]

Actor

[modifica]

Període mut

[modifica]

Període sonor

[modifica]

Actor de televisió

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Le Garzantine -Cinema, Garzanti, 2002

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Charles_Vanel&oldid=33321848»