Vés al contingut

Benavarri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Santa Anna de Calladrons)
Plantilla:Infotaula geografia políticaBenavarri
Benabarre (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 07′ 00″ N, 0° 29′ 00″ E / 42.11667°N,0.48333°E / 42.11667; 0.48333
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalBenavarri Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.168 (2023) Modifica el valor a Wikidata (7,43 hab./km²)
Idioma oficialcatalà
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície157,143665 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud792 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataYolanda Castelló Carrasquet (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22580 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE22053 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbenabarre.es Modifica el valor a Wikidata

Benavarri (en castellà i oficialment Benabarre) és una vila cap del municipi espanyol homònim de la comarca de la Ribagorça, a la província d'Osca, Aragó.[1][2]

És la capital històrico-cultural de la comarca i l'antiga capital del Comtat de Ribagorça. Forma part de la Franja de Ponent, municipis aragonesos en els quals es parla català ribagorçà. En alguns textos antics apareix amb el nom de Benabarri[3][4]

Benavarri es troba al Prepirineu, a 90 km d'Osca i 65 km de Lleida, a una altitud de 792 m, en un petit sinclinal entre els rius Éssera i Queixigar. La major part del territori, però, pertany a la conca del Noguera Ribagorçana. Al nord hi ha la Serra del castell de Llaguarres i al sud la Serra del Montsec. Pel seu terme municipal passa la carretera N-230 que uneix Lleida i la Vall d'Aran.

Història

[modifica]

És una població molt antiga, probablement la "Bargidum" o "Bargusia" dels romans i es diu que va ser adjudicada als àrabs prenent el nom del seu primer senyor Aben Avarre.[5] Va ser conquerida a l'Islam al voltant de l'any 1062 (encara que no existeix cap document que acrediti la data exacta). El que és indubtable és que va ser incorporada al Regne d'Aragó pel seu rei Ramiro I d'Aragó durant la mateixa campanya militar en la qual va conquerir, immediatament al nord d'aquesta vila, les places de Lluçars, Viacamp i Lliterà, Tolba, Llaguarres i Lasquarri i, just al sud de la mateixa i al nord de Purroy i Caserras, la partida de Falces (Falcibus), d'una de les cases de la qual i els seus alous aquest rei concedeix franquícia a Agila de Falces i els seus germans l'1 de febrer de 1067 (segons es documenta en aquesta data).[6]

Va ser la capital del Comtat de Ribargorça fins que durant la Guerra del Francès les tropes franceses de Napoleó van decidir fer de Graus la capital de la regió, com a represàlia contra els habitants de Benavarri. Després d'això, Benavarri va deixar de ser la capital administrativa però encara és el centre cultural de la Ribargorça. Durant la primera guerra carlina (1833-1840) va ser una de les poblacions que més va sofrir dins la província d'Osca.

Administració

[modifica]

Llista d'últims alcaldes de Benavarri

[modifica]
Període Alcalde Partit
1979-1981 Bienvenido Luis Almuzada Tarroc Ind.
1981-1983 José Antonio Ballarín Pociello[7]
1983-1987 Manuel Jaraiz Canfranc[8][9] PSOE
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003 Antonio Cosialls Pueyo PAR[10]
2003-2007 Alfredo Sancho Guardia[8][9] PSOE
2007-2011
2011-2015
2015-2019
2019-2023
2023-2027 Yolanda Castelló Carrasquet PSOE[11]

Resultats electorals

[modifica]
Eleccions municipals[12]
Partit 2003 2007 2011 2015 2019 2023
PSOE 3 6 5 4 6 5
PP - 2 3 4 3 3
Aragón Sí Puede 1 -
PAR 3 - -
CHA 3 1 1 1
CDF -
Total 9 9 9 9 9 9

Geografia

[modifica]

Nuclis de població del municipi

[modifica]
  • Aler. Terme agregat a Benavarri abans de 1930. Situat a 669 metres d'altitud i a la conca del Riu Éssera.[13] Al nord-oest del lloc es troba l'ermita de La Mare de Déu de les Ventoses.[14]
  • Entença. Situat en el marge esquerre del riu Queixigar. Pertany a Benavarri des de 1974. El castell del poble va ser l'origen de la Baronia d'Entença.[15]
  • Benavarri (capital del municipi).[16] (Els seus carrers mantenen una estructura medieval). Situat a 1 km al nord es troba l'antic monestir dominicà de La Mare de Déu de Linares.[17]
  • Calladrons. Està situat en un pujol al marge esquerre del Riu Guart. De l'antic Castell de Calladrons només en queda la torre. L'any 1974, el terme municipal de Calladrons juntament amb els seus pobles: Calladrons, Siscar i Entença, es va annexionar al de Benavarri.[18]
  • Castilló del Pla. Situat al peu de la Serra de la Corrodella, a 762 metres d'altitud. Antigament formava part del municipi de Pilzà.[19]
  • Siscar. Situat a 591 metres d'altitud en el marge dret del Riu Queixigar.[20]
  • Estanya. Està situat a 716 metres d'altitud a la serra que separa el Riu Guart i les aigües de la Insulsa (Riu Cinca).[21]
  • Pilzà. A 905 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Fins a l'any 1972 va ser un municipi independent. Les entitats de població que comprenia el terme eren: Estanya, Castilló del Pla, els despoblats de Penavera i Cabestany, i la quadra d'Andolfa.[22][23]
  • Purroi. Situat damunt del barranc del Molí. Terme independent fins a 1974.[24] El municipi comprenia l'ermita de La Mare de Déu del Pla.[25]

Festes locals

[modifica]
  • 8 de juny, Sant Medard: festes patronals.
    • Destaca la pastorada entre l'amo i el ramadá (pastor), i el seu típic ball El ball dels palitrocs. Es realitza la Baixada de Carricotxes, concurs de guarniment de carrosses.
  • Agost
    • Ball dels Salvatges: Representació que s'ha recuperat recentment. És un tipus de teatre amb una sèrie de balls protagonitzats per homes de diferent estatus social, la fi dels quals és conquerir una dama. Des de 2010 té caràcter biennal.
    • El tercer cap de setmana d'agost se celebren les festes d'estiu.

També és bastant reconeguda a la comarca de la Ribargorça la seva processó de setmana santa, atípica en aquest sentit perquè els romans que encapçalen la processó poc tenen a veure amb els romans que tots podem conèixer, és un vestit de romà amb influències de soldat renaixentista, tota una delícia visual per als turistes que vulguin detenir-se a contemplar aquesta processó el divendres sant a les 22 h des de la plaça de l'església La Mare de Déu de Valdeflores.

Patrimoni

[modifica]
Castell de Benavarri.
  • El castell dels comtes de Ribargorça, del segle X-XI.[26]
  • Església parroquial del segle xix.
  • Nucli urbà medieval.
  • Ermita de Sant Medard.
  • Molí de farina.
  • Pou de gel.
  • Molí d'Oli de 1932
  • Safareig del segle xiii

Destaquen també les ermites de Santa Maria de Calladrons i Sant Salvador d'Entença, així com les esglésies de Sant Romà d'Estanya, Sant Esteve d'Estanya, Sant Jaume d'Entença, Santa Anna de Calladrons, Santa Maria d'Aler, Sant Cristòfol de Siscar i Sant Miquel de Siscar.

Benavarresos il·lustres

[modifica]

Agermanaments

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rizos Jiménez, Carlos Ángel; Selfa Sastre. Municipio de Benavarri (Benabarrre). Editorial Milenio-Gobierno de Aragón (Toponimia de Ribagorza). ISBN 978-84-9743-303-7. 
  2. ↑ Según aparece en el Decreto Legislativo 2/2006 Arxivat 2009-04-23 a Wayback Machine., de 27 de diciembre, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Delimitación Comarcal de Aragón.
  3. ↑ Antonio María Alcover, «Geografía y estadística de la lengua catalana», ABC, 15 de mayo de 1919.
  4. ↑ Agustín Ubieto Arteta, Toponimia aragonesa medieval, Valencia, Anubar, 1972. pág2. 55 y 56.
  5. ↑ Temprado Ordíaz, Santiago. Pueblos de Aragón: Paterna (en castellà). Ed. Alcañiz, 1993, p. 230.  Arxivat 2016-03-28 a Wayback Machine.
  6. ↑ Ubieto Arteta, Antonio. Historia de Aragón, la formación territorial (en castellà). Anubar, 1981, p. 51-52. ISBN 9788470131813. 
  7. ↑ Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (Gobierno de España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Arxivat de l'original el 6 de març de 2014. [Consulta: 6 març 2014].
  8. ↑ 8,0 8,1 Alcaldes de Aragón de las elecciones de 2011
  9. ↑ 9,0 9,1 «Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Huesca». Heraldo.es, 14-06-2015. Arxivat de l'original el 2017-02-10 [Consulta: 9 juny 2020].
  10. ↑ «Base de datos de Alcaldes. Elecciones 1979-2015.», 06-05-2018. Arxivat de l'original el 19 d'abril de 2018. [Consulta: 6 maig 2018].
  11. ↑ Aragón, Heraldo de. «Alfredo Sancho deja la alcaldía de Benabarre tras 20 años y da el relevo a Yolanda Castelló» (en castellà). [Consulta: 27 novembre 2023].
  12. ↑ Gobierno de Aragón. «Archivo Electoral de Aragón». [Consulta: 13 agost 2012].
  13. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  23. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  24. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  25. ↑ «Benavarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  26. ↑ ribagorza.com. «Benabarre / Benavarri». Arxivat de l'original el 16 de juliol de 2014. [Consulta: 12 agost 2014].
  27. ↑ Espino López, Antonio. Don Juan Bayarte Calasanz y Avalos (1622-1689) (en catalán). Cossetania Edicions, 2009. ISBN 9788497914734. 
  28. ↑ FEMP. «Listado de corporaciones locales españolas hermanadas con Europa». Arxivat de l'original el 24 d'abril de 2014. [Consulta: 20 desembre 2013].

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benavarri
  • Pàgina de l'ajuntament (castellà)
  • Descripció Arxivat 2008-04-27 a Wayback Machine.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benavarri&oldid=33253331»