Joan II de Ribagorça
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 març 1457 (Gregorià) ![]() Benavarri (Regne d'Aragó) ![]() |
Mort | 1528 (Gregorià) ![]() Montsó (Regne d'Aragó) ![]() |
Sepultura | monestir de Montserrat sepulcre de Joan II de Ribagorça ![]() |
Lloctinent General del Regne d'Aragó | |
1513 – | |
![]() | |
1512 (Gregorià) – 1514 (Gregorià) ← Jordi Sanç – Jaume Fiella → | |
Virrei de Nàpols | |
1507 – 1509 | |
Castellà d'Amposta Castellania d'Amposta | |
1506 – 1512 | |
Lloctinent de Catalunya | |
1496 – 1506 | |
Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya | |
Comte de Ribagorça | |
Duc de Luna | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | militar, polític ![]() |
Carrera militar | |
Rang militar | general ![]() |
Orde religiós | Orde de Sant Joan de Jerusalem ![]() |
Altres | |
Títol | Comte de Ribagorça (1485 (Gregorià)–1512 (Gregorià)) Duc de Luna ![]() |
Família | Trastámara d'Aragona (en) ![]() ![]() |
Cònjuge | María López de Gurrea ![]() |
Fills | Alfons VII de Ribagorça ![]() |
Pare | Alfons VI de Ribagorça ![]() |
Parents | Ferran el Catòlic, nebot Joan el Sense Fe, net ![]() |
Premis | |
Membre de l'orde de Sant Joan |
Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó (Benavarri, 1457 - Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485 - 1512) i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capità general i lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei de Nàpols (1507-1509), lloctinent general del regne d'Aragó (1513). Fill il·legítim d'Alfons VI de Ribagorça i de Maria de Jonqueres.
Es va casar amb Maria López de Gurrea Torrelles anomenada «la Ricahembra» el 1479, qui infantà Alfons VII de Ribagorça (1487) qui fou duc de Luna i comte de Ribagorça. En enviudar Joan el 1492, passà a ser cavaller de Malta i fou castellà d'Amposta el 1506. El 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran el Catòlic expressament per a ell. És a través del rei Ferran que arribà a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi serà fins al 1506 en què passa a substituir al Gran Capità com a lloctinent i virrei de Nàpols entre 1507 i 1509.
El 1512 tornà a Catalunya i és novament nomenat lloctinent de Catalunya i capità general del Principat. Pel seu càrrec eclesiàstic havia estat insaculat[1] el 1506, i és a l'elecció del 1512 quan surt nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Però no fou fins al 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona i, ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Aragó. L'absència de la capital contravenia les normes de residència requerides al diputat eclesiàstic i, a més, es considerava incompatible amb el càrrec de lloctinent general. Tot i les pressions dels altres diputats i els oïdors, Joan d'Aragó no presentà la renúncia fins al 10 de juny de 1514.
Mort i enterrament
[modifica]Va morir el 5 de juliol de 1528 a Montsó i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destruït a la guerra del Francès i reconstruït posteriorment.
Referències
[modifica]- ↑ Inclòs a la llista de nomenats per a ser diputat del braç eclesiàstic, segons la reforma del sistema d'elecció imposada per Ferran el Catòlic a les Corts de Barcelona (1493).
Bibliografia
[modifica]- Francisco José Morales Roca. Ediciones Hidalguia. Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las Ordenes Militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Cortes del Principado de Cataluña: dinastía de Trastamara y de Austria : siblos XV y XVI (1410-1599), 1999. ISBN 9788489851153., pàg.88
- Castellans d'Amposta
- Comtes de Ribagorça
- Lloctinents de Catalunya
- Presidents de la Generalitat de Catalunya històrics
- Virreis de Catalunya
- Virreis de Nàpols
- Benavarri
- Religiosos catalans històrics
- Morts a l'Aragó
- Persones de la província d'Osca
- Comtes catalans històrics
- Religiosos aragonesos
- Polítics aragonesos
- Hospitalers catalans
- Naixements del 1457