Vés al contingut

Basílica de San Vitale

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Basílica de San Vitale
Imatge de l'interior
Imatge
EpònimVidal de Ravenna Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia parroquial i basílica menor Modifica el valor a Wikidata
Part deNoviciate of Sant'Andrea, Rome (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escritasegle iv
Construcciósegle V Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
15 setembre 2016 vandalisme Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMonti Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 59″ N, 12° 29′ 27″ E / 41.8997°N,12.4909°E / 41.8997; 12.4909
Activitat
Categoriabasílica menor
Església parroquial
Diòcesibisbat de Roma Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvicariatusurbis.org… Modifica el valor a Wikidata

La basilica de San Vitale és una església de la ciutat de Roma, al rione Monti, a la via Nazionale. El nom complet de la basílica és "Santi Vitale e Compagni martiri in Fovea".

Història

[modifica]

És una església que té el seu origen en un oratori que data del segle iv i dedicada a sants Gervasi i Protasi, màrtirs milanesos, fills de Sant Vidal. Cap al final del segle, la pietosa llevadora Vestina deixà tots els seus béns a l'oratori, que es va remodelar en una basílica de tres naus i consagrada pel Papa Innocenci I el 402. Els sacerdots del titulus Vestinae signaren les actes del sínode romà del 499, mentre que a la signatura del sínode de 595 apareix el nom titulus Sancti Vitalis. Va ser renovada i equipada amb rics regals del Papa Lleó III (795-816), restaurada de nou en els temps medievals, i completament remodelada pels papes Sixt IV (1475) i Climent VIII (1595): les últimes intervencions reduïren l'església a una sola nau, en lloc de les tres originals, i van fer que el pòrtic desaparegués.

En 1859 Pius IX va ordenar la construcció de la característica escala d'accés a causa de l'augment de l'alçada de la calçada després de la construcció de la Via Nazionale. Les obres de restauració dutes a terme entre 1937-38 van ser reintegrats al porxo.

El títol de cardenal, abolit el 1595, va ser restaurada pel Papa Lleó XIII el 1880, i el mateix papa erigí la basílica en parròquia el 1884.

Art i arquitectura

[modifica]

La façana té un pòrtic, de període paleocristià, amb cinc arcs sobre columnes amb capitells del segle v, a la qual va correspondre en el passat cinc a la façana, avui emparedada. El portal compta amb una inscripció i l'escut d'armes de Sixt IV, i portes de fusta preciosa tallada a principis del segle xvii.

L'interior és d'una sola nau amb absis, i va ser restaurada el 1859, mentre que més recentment (1934) ho foren el pis i el sostre de fusta. Als laterals hi ha quatre altars, dos per banda, provinents de l'església del segle v. Al creuer hi ha frescos d'Agostino Ciampelli que representen «La lapidazione ed il martirio di san Vitale». Altres frescs que representen «storie di martiri e profeti» són de Tarquinio Ligustri i d'Andrea Commodi.

Per sobre de l'entrada hi ha un cor sostingut per dues columnes corínties, que acull un orgue de tubs construït el 1931 pels Fratelli Schimicci. L'instrument té dos teclats manuals i pedal i té una transmissió pneumàtico-tubolar:

Primer teclat - Grand'Organo
Principale 16'
Principale 8'
Dulciana 8'
Flauto armonico 8'
Unda Maris 8'
Ottava 4'
XV 2'
XIX 1.1/3'
Ripieno 6 file
Tuba 16'
Tromba 8'
Segon teclat - Espressivo
Eufonio 8'
Bordone 8'
Violino 8'
Viola da Gamba 8'
Concerto Viole 8'
Principalino 4'
Flauto 4'
Oboe 8'
Tremolo
Pedal
Contrabbasso 16'
Bordone 16'
Violoncello 8'
Basso 8'
Bombarda 16'
Unions i acopplaments
Grave II
Sopra I
Sopra II al I
Grave II al I
Grave II
Sopra I
Unione II-I
Unione I-P
Unione II-P

El títol cardenalici

[modifica]

L'església titular de Santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio in Vestina es va establir el 16 de desembre de 1880 pel Papa Lleó XIII, ressuscitant l'antic títol de Vestinae, que havia estat establert sota el pontificat d'Innocenci I, gràcies a la generositat d'una rica llevadora romana anomenada Vestina. D'acord amb el catàleg de Peter Mallio, elaborat sota el pontificat del papa Alexandre III, el títol estava col·legiat a la basílica de Santa Maria la Major i els seus sacerdots celebraven missa al seu torn. En 1596, quan l'església estava en ruïnes, el títol va ser suprimit pel papa Climent VIII, sent recuperat gairebé tres segles després, el 1880, pel Papa Lleó XIII.

Cardenals titulars

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Basílica_de_San_Vitale&oldid=32859720#El_títol_cardenalici»