Vés al contingut

Raymund Pérault

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Raymond Pérault)
Plantilla:Infotaula personaRaymund Pérault
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 maig 1435 Modifica el valor a Wikidata
França (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 setembre 1505 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Viterbo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
11 juliol 1505 – 5 setembre 1505
Administrador apostòlic
16 juliol 1501 – 22 octubre 1501
Diòcesi: bisbat de Toul
Abat abadia de Saint-Mansuy de Toul
té el rol: abat comendatari
1500 – 1505
Cardenal prevere Santa Maria Nuova
29 abril 1499 – 5 setembre 1505
← Cèsar BorjaFrancesc Galceran de Lloris i de Borja →
Administrador apostòlic
4 juliol 1498 – 18 març 1499
Cardenal Santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio
24 febrer 1496 – 5 octubre 1500
← Giovanni ContiJaume Serra i Cau →
Cardenal diaca Santa Maria in Cosmedin
23 setembre 1493 – 24 febrer 1496
← Lucido ContiLluís d'Aragó →
Bisbe de Gurk
21 febrer 1491 – 6 octubre 1501
← Lorenz von FreibergMatthäus Lang von Wellenburg →
Diòcesi: bisbat de Gurk
Bisbe

Diòcesi: bisbat de Gurk
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Formacióantiga Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Raymund Pérault (França, 28 de maig de 1435 - Viterbo, 5 de setembre de 1505) fou un cardenal i bisbe francès.

Biografia

[modifica]

Va ingressar de jove a l'orde de Sant Agustí. Estudia a París, al Col·legi de Navarra, on el 1476 obtingué la llicenciatura en teologia. Després de ser ordenat sacerdot, esdevingué canonge a Saintes. Va poder guanyar-se el favor de Lluís XI i, el 1482, el papa Sixt IV li va donar el títol de protonotari apostòlic. El 1486 el va nomenar nunci apostòlic, però Pérault va rebutjar el càrrec. El 27 de maig de 1487 va ser nomenat cobrador del delme per a les croades a Alemanya, però quan el papa Innocenci VIII va suspendre el cobrament del delme a Alemanya el 1488 i va tornar a França amb un càrrec similar.

Va tenir importants càrrecs diplomàtics: el 1489 va obtenir un jurament de pau entre l'emperador Maximilià i Carles VIII de França; i el 1490 va contribuir a l'armistici entre Frederic III i Maties Corví.

El 21 de febrer de 1491 va ser elegit bisbe de Gurk.

El 20 de setembre de 1493, el papa Alexandre VI el va crear cardenal. El 23 de setembre del mateix any va rebre el diaconat de Santa Maria in Cosmedin. Cap al 1496 optà pel títol de Santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio, declarat diaca pro illa vice. El 10 de febrer de 1499 arribà a Roma i en el consistori del 29 d'abril del mateix any optà per l'orde dels cardenals preveres i per la diacònia de Santa Maria Nuova, elevada al títol de pro illa vice. També va conservar el títol de San Vitale in commendam fins al 28 de setembre de 1500. Va ser llegat apostòlic a Perusa i Todi i va ser el conseller diplomàtic del papa. També va ser administrador apostòlic de diverses diòcesis: de Magalona del 4 de juliol de 1498 al 18 de març de 1499 i, per un breu temps de Toul el 1501 i després de Saintes a partir de l'11 de juliol de 1505.

No va participar en els dos conclaves de 1503, que van triar el papa Pius III i el papa Juli II.

Va morir a Viterbo i va ser enterrat a l'església de la Santíssima Trinitat.

Bibliografia

[modifica]