Sara Montiel
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | María Antonia Abad Fernández 10 març 1928  Campo de Criptana (província de Ciudad Real) | ||
| Mort | 8 abril 2013 (85 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | mort cardíaca sobtada | ||
| Sepultura | cementiri de San Justo | ||
| Altres noms | Sara Montiel | ||
| Color dels ulls | Verd | ||
| Color de cabells | Cabells marrons | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Actriu i cantant | ||
| Activitat | 1944 - 2013 | ||
| Estil | Copla andalusa, cuplet | ||
| Instrument | Veu | ||
| Segell discogràfic | Columbia Records | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Anthony Mann (1957–1963) | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | www.saramontiel.org | ||
         
 | |||
Sara Montiel, o també Sarita Montiel, nom artístic de María Antonia Abad Fernández (Campo de Criptana, 10 de març de 1928 - Madrid, 8 d'abril de 2013),[1] va ser una vedet, cantant de cuplets i actriu que va participar en més de seixanta pel·lícules, sobretot a les dècades dels 50 i dels 60.
Va ser la primera espanyola a triomfar a Hollywood, on va treballar amb les més grans estrelles internacionals del moment, com per exemple Gary Cooper, Burt Lancaster, Joan Fontaine, Vincent Price i Charles Bronson. És considerada com un mite del cinema.[2][3] En 2010 va ser guardonada per la Medalla d'Or al Mèrit del Treball pels 67 anys de carrera.[4]
Entre les seves pel·lícules es pot destacar Vera Cruz, de Robert Aldrich; El último cuplé, de Juan de Orduña i rodada a El Molino, i La violetera, de Luis Cesar Amadori. A algunes de les seves pel·lícules ja cantava boleros i cuplets, però no va ser fins a la dècada del 1970 que no va volcar-se més en la seva carrera com a cantant i artista en directe de varietats. Algunes de les seves cançons més mítiques són Bésame mucho i Fumando espero. També va començar a fer televisió, sempre dintre de l'entreteniment i les varietats, com per exemple el programa Ven al Paralelo, rodat al teatre Arnau de Barcelona.
Els darrers anys va seguir cantant i en contacte amb el cinema. En 2003 va gravar el tema Nena per a la banda sonora de la pel·lícula Mil nubes de paz i en 2004 va posar dues cançons a La mala educación. En 2009 va gravar un exitós single, Absolutamente, amb Fangoria, i va actuar al corresponent videoclip.
Premis i honors
[modifica]- 1957: Premi a la Millor Actriu pel Sindicat d'Actors d'Espanya, per El último cuplé
- 1958: Premi a la Millor Actriu pel Sindicat d'Actors d'Espanya, per La violetera
- 1981: Ben Gurion Medal of Valor d'Israel
- 1983: Medalla de la Legió d'Honor francesa
- 1987: Premi Ricardo Montalbán Nosotros Foundation Golden Eagle de Hollywood a la seva carrera
- 1997: Medalla d'Or de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències d'Espanya per la seva carrera
- 2010: Medalla d'Or al Mèrit del Treball del govern de Castella - La Manxa per la seva carrera
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Mor l'actriu i cantant Sara Montiel als 85 anys" 3cat24.
- ↑ Sara Montiel Arxivat 2008-05-05 a Wayback Machine. Culturalia (castellà)
- ↑ Celebrará Sara Montiel en España sus 82 años con Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo Arxivat 2013-10-21 a Wayback Machine.El Arsenal, 8 de març de 2010 (castellà)
- ↑ Sara Montiel galardonada la Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo tras 67 años "sin parar de trabajar" Revista Hola. (castellà)
Enllaços externs
[modifica]
- Ídolas trasns: Sara Montiel Diario Digital Transexual (castellà)
Entrevista
[modifica]- [1] (castellà)
