Verónica Forqué Vázquez-Vigo
 | (2019)  |
|
|
| Naixement | 1r desembre 1955
Madrid |
|---|
| Mort | 13 desembre 2021 (66 anys)
Madrid |
|---|
| Causa de mort | suïcidi per asfíxia |
|---|
| Color de cabells | Pèl-roig |
|---|
|
| Camp de treball | Pel·lícula |
|---|
| Ocupació | directora de cinema, actriu de cinema, actriu de teatre |
|---|
| Activitat | 1972 - 2021 |
|---|
|
| Cònjuge | Manuel Iborra (1981–2014), divorci |
|---|
| Parella | Joaquim Kremel (1980–1981) |
|---|
| Pares | José María Forqué i Carmen Vázquez-Vigo |
|---|
| Germans | Álvaro Forqué |
|---|
|
- (2014) Espiga d'Honor
- (2005) Premi Màlaga
- (2004) Premi Sant Jordi de Cinematografia
- (2001) Bisnaga de Plata a la millor actriu, per l'obra Sin vergüenza
- (1995) TP d'Or, per l'obra Pepa y Pepe
- (1993) Fotogramas de Plata a la millor actriu de cinema
- (1993) Goya a la millor actriu, per l'obra Kika
- (1990) TP d'Or, per l'obra Eva y Adán, agencia matrimonial
- (1990) Fotogramas de Plata a la millor actriu de televisió, per l'obra Eva y Adán, agencia matrimonial
- (1987) Premi Sant Jordi de Cinematografia, per l'obra La vida alegre
- (1987) Goya a la millor actriu, per l'obra La vida alegre
- (1987) Goya a la millor actriu secundària, per l'obra Moros y cristianos
- (1986) Premis ACE, per l'obra ¿Qué he hecho yo para merecer esto?
- (1986) Goya a la millor actriu secundària, per l'obra El año de las luces
- (1985) Fotogramas de Plata al Millor intèrpret de televisió, per l'obra Platos rotos
|
|
   
|
Verónica Forqué Vázquez-Vigo (Madrid, 1 de desembre de 1955 - Madrid, 13 de desembre de 2021)[1] fou una actriu espanyola, guardonada amb quatre Premis Goya.[2]
Fou filla del director i productor José María Forqué i de l'escriptora argentina Carmen Vázquez-Vigo,[3] germana del director Álvaro Forqué (1953-2014) i neta del músic i compositor José Vázquez Vigo. Estudià Art dramàtic i inicià la carrera de Psicologia, aquesta última mai acabada. En el món del cinema, però, s'inicià treballant en pel·lícules del seu pare a inicis dels anys 1970, fins a arribar a convertir-se en una actriu de comèdia durant els any 1980, període en el qual aconseguí diversos Premis Goya.[3]
El gran salt en la carrera cinematogràfica es produí quan Pedro Almodóvar la posà en el paper de l'entranyable Cristal a la pel·lícula ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984). Al llarg de la seva carrera treballà amb Fernando Trueba a Sé infiel y no mires con quién i El año de las luces, pel·lícula per la qual obtingué un Goya com a actriu secundària. La seva amistat amb Fernando Colomo es traduí en dues comèdies de gran èxit Bajarse al moro i La vida alegre, que li proporcionaren el seu primer Goya com a actriu protagonista el mateix any que guanyà un segon Goya com a actriu de repartiment per Moros y cristianos, de Luis García Berlanga.[4] A principis dels anys 1990 començà la seva col·laboració amb Manuel Gómez Pereira a les comèdies Salsa rosa o ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, col·laboració que es repetí el 2005 amb Reinas. El 1993 obtingué un quart Goya pel seu paper protagonista a Kika, de Pedro Almodóvar, amb qui havia treballat anteriorment a ¿Qué he hecho yo para merecer esto? i Matador.[4]
També a la televisió guanyà gran popularitat, en sèries com Ramón y Cajal (1982), El jardín de Venus (1983), Platos rotos (1988), Eva y Adán, agencia matrimonial (1990-1991) i Pepa y Pepe (1995). Entre 2014 i 2015 participà a la vuitena temporada de la sèrie de ficció La que se avecina, interpretant al personatge secundari de Teresa Sáenz de Tejada (alcaldessa).[4]
De la seva trajectòria en teatre, destacà el paper de Carmina a la primera representació de l'obra de José Sanchis Sinisterra Ai, Carmela! (1986). Altres obres importants en les quals participà foren: Sublime decisión (1984), Bajarse al moro (1985) –formant part també de la versió cinematogràfica de Fernando Colomo–, Doña Rosita la soltera (2004), La abeja reina (2009) i Shirley Valentine (2011). Com a directora escènica, l'any 2009 es posà al capdavant del muntatge de l'obra Adulteris, de Woody Allen.[4]
Quant a la seva vida personal, entre 1981 i 2014 estigué casada amb el director de cinema Manuel Iborra, amb qui tingué una filla anomenada María Clara Iborra Forqué.[3]
El 27 de desembre de 2020, l'actriu protagonitzà un episodi polèmic sobre la minoria lingüística catalanoparlant de l'Estat espanyol, quan acusà uns suposats joves catalans amb qui coincidí de «no parlar bé el castellà» i, per tant, de ser «endarrerits». Amb posterioritat, ni la mateixa actriu ni el programa de televisió (Sálvame) es pronunciaren sobre aquests fets.[5][6]
El 13 de desembre de 2021 se suïcidà a casa seva.[4][7] Anteriorment, havia patit diversos episodis de depressió i, si més no, un intent de suïcidi.[8]
Les seves pel·lícules més destacades són:
| Any
|
Obra de teatre
|
| 1975
|
Divinas palabras
|
| 1978
|
El zoo de cristal
|
| 1980
|
María, la mosca
|
| Casa con dos puertas mala es de guardar
|
| 1982
|
Agnus Dei
|
| 1984
|
Sublime decisión
|
| 1985
|
Bajarse al moro
|
| 1987
|
¡Ay, Carmela!
|
| 2003
|
El somni d'una nit d'estiu
|
| 2004
|
Doña Rosita la soltera
|
| 2006
|
¡Ay, Carmela!
|
| 2009
|
La abeja reina
|
| 2011
|
Shirley Valentine
|
| 2014
|
Así es, si así fue
|
| 2015
|
Buena Gente
|
| 2016
|
Los hilos de vulcano
|
| 2016
|
La respiración
|
- Directora
| Any
|
Obra de teatre
|
| 2000
|
La tentación vive arriba
|
| 2008
|
Adulterios
|
| Any
|
Sèrie/Telefilm/Especial
|
Paper
|
| 1974
|
Silencio, estrenamos
|
| 1974 - 1976
|
Novela
|
| 1976
|
Curro Jiménez
|
| 1979 - 1982
|
Estudio 1
|
| 1980
|
El español y los siete pecados capitales
|
| 1982
|
Ramón y Cajal
|
Silveira Fañanás García
|
| 1983
|
El jardín de Venus
|
| Nunca es tarde
|
| 1984
|
Goya
|
| 1987
|
Bajarse al moro
|
| 1988
|
Platos rotos
|
| 1990 - 1991
|
Eva y Adán, agencia matrimonial
|
Eva Salvador
|
| 1995
|
Pepa y Pepe
|
Pepa
|
| 2000
|
¡Ay, Carmela!
|
| 2003
|
La vida de Rita
|
Rita
|
| El club de la comedia
|
Invitada
|
| 2004
|
El inquilino
|
Taxista (1x01)
|
| 2011
|
Hospital Central
|
| Dues dones divines
|
| 2014 - 2015
|
La que se avecina
|
María Teresa Sáenz de Tejada
|
| 2016
|
El hombre de tu vida
|
Pilar
|
| 2017
|
El fin de la comedia
|
Cameo
|
| Any
|
Categoria
|
Pel·lícula/Sèrie
|
Resultat
|
| 1993
|
Millor interpretació protagonista de cinema
|
Kika
|
Candidata
|
| 1995
|
Millor interpretació protagonista de televisió
|
Pepa y Pepe
|
Candidata
|
| Any
|
Categoria
|
Pel·lícula
|
Resultat
|
| 1987
|
Millor actriu espanyola
|
La vida alegre
|
Guanyadora
|
| 2004
|
Premi Especial de la Crítica
|
Guanyadora
|
| Any
|
Categoria
|
Pel·lícula
|
Resultat
|
| 2001
|
Biznaga de Plata a la Millor actriu
|
Sense vergonya
|
Guanyadora
|
| 2005
|
Premi Màlaga
|
Guanyadora
|
| Any
|
Categoria
|
Pel·lícula
|
Resultat
|
| 2014
|
Espiga d'Honor
|
Guanyadora
|
- ↑ «Hallada muerta la actriz Verónica Forqué en su domicilio» (en castellà). LaVanguardia.es, 13-12-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ «Verónica Forqué cumple 65 años: su trabajo, su matrimonio roto tras 33 años y la amistad con su hija» (en castellà). ElMundo.es, 01-12-2020. [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Hernández, Nuria. «Adiós a Verónica Forqué: cuatro Goyas y siete viajes sanadores a la India» (en castellà). RevistaVanityFair.es, 13-12-2021. [Consulta: 14 desembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Hallan muerta a la actriz Verónica Forqué en su casa de Madrid» (en castellà). ElMundo.es, 13-12-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ «Escandalós discurs anticatalà de Verónica Forqué i col·laboradors de Sálvame». ElNacional.cat. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Els disbarats i la mala fe de Forqué contra Catalunya fan esclatar les xarxes». LaRepública.cat, 28-12-2020. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ Belinchón, Gregorio. «Hallada muerta la actriz Verónica Forqué en su casa de Madrid» (en castellà). ElPaís.com, 13-12-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ «Verónica Forqué ya había intentado suicidarse recientemente» (en castellà). ElMundo.es, 13-12-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].
|
|---|
| 1980s | |
|---|
| 1990s | |
|---|
| 2000s | |
|---|
| 2010s | |
|---|
| 2020s | |
|---|
|
|---|
‡ Del 1963 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors femenins i espanyols. |
| 1958-1962 | |
|---|
| 1963-1983‡ | |
|---|
| 1984-ara | |
|---|
_(cropped).jpg)
