Julia Gutiérrez Caba

Julia Gutiérrez Caba
	(2013)
Biografia
Naixement	20 octubre 1928 (96 anys); Madrid
Activitat
Ocupació	actriu
Activitat	1951 -
Família
Cònjuge	Manuel Collado Álvarez (1964–2009)
Pares	Emilio Gutiérrez Esteban i Irene Caba Alba
Germans	Emilio Gutiérrez Caba; Irene Gutiérrez Caba
Parents	Julia Caba Alba, neboda
Premis
	(2016) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi; (2006) Medalla d'Or al Mèrit en el Treball; (2001) Goya a la millor actriu secundària, per l'obra You're the one (una historia de entonces); (1994) Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts; (1981) Premi Memorial Margarida Xirgu ;

Julia Gutiérrez Caba (Madrid, 20 d'octubre de 1928) és una actriu espanyola. Nascuda en una família amb gran tradició artística, és filla dels actors Emilio Gutiérrez i Irene Caba Alba, neta d'Irene Alba, neboda de Julia Caba Alba i germana d'Irene i Emilio Gutiérrez Caba; és, a més, tia del productor José Luis Escolar i bestia de l'actriu Irene Escolar.

Biografia

El seu debut va ser al teatre, l'any 1951, en què va interpretar l'obra dels germans Quintero Mariquilla Terremoto, a la qual van seguir obres com Ha llegado don Juan de Jacinto Benavente, o Milagro en la Plaza del Progreso de Joaquín Calvo Sotelo. De seguida es va anar consolidant com una actriu de gran prestigi, i, encara que va començar a treballar també per al cinema i la televisió, mai es va apartar dels escenaris, en els quals l'hem vist representar una quantitat innombrable d'obres, entre les quals podem destacar La ratonera, Melocotón en almíbar, Diez negritos, La visita inesperada, Crimen contra reloj, A Electra le sienta bien el luto, Flor de cactus, Luz de gas o El jardín de los cerezos, entre moltes altres.

En el cinema, va començar l'any 1960, quan va intervenir en la pel·lícula de Juan Antonio Bardem A las cinco de la tarde, a la qual van seguir altres com Usted puede ser el asesino, Accidente 703 o La gran familia, participant també posteriorment en la seqüela d'aquesta última, La familia y uno más. Podem destacar de la seva feina a la pantalla gran altres títols com Nunca pasa nada, Un millón en la basura, La herida luminosa, El color de las nubes o Els ulls de la Júlia, de suspens aquesta última, protagonitzada per Belén Rueda i dirigida per Guillem Morales.

A la televisió va començar el 1963, participant en obres de teatre que s'emetien dins de programes com Estudio 1 o Primera Fila, i de seguida es va convertir en un rostre molt habitual de la pantalla petita i una de les actrius més respectades. També va participar en el programa Buenas noches, señores, en el qual interpretava a un personatge diferent en cada episodi, o treballant en capítols de conegudes sèries com Las doce caras de Juan, Mujeres insólitas o El señor Villanueva y su gente.

A principis dels 80 va abandonar la pantalla petita, igual que el cinema, per tornar a dedicar-se més al teatre, i va tornar l'any 2003, participant llavors en sèries com Los Serrano o Águila roja. Quant a la seva vida personal, va estar casada amb Manuel Collado Álvarez, director de teatre de, amb qui va romandre fins a la mort d'aquest l'any 2009.^[1]

Filmografia

Cinema

091 Policía al habla (1960)
A las cinco de la tarde (1961)
Usted puede ser un asesino (1961)
Diferente (1962)
Accidente 703 (1962)
La gran familia (1962)
Nunca pasa nada (1963)
El camino (1963)
Tiempo de amor (1964)
La frontera de Dios (1965)
Currito de la Cruz (1965)
La familia y... uno más (1965)
Las últimas horas... (1966)
Nuevo en esta plaza (1966)
Operación Plus Ultra (1966)
Las viudas (1966)
Los guardiamarinas (1967)

Un millón en la basura (1967)
Las amigas (1969)
Los desafíos (1969)
Fortunata y Jacinta (1970)
Experiencia prematrimonial (1972)
Proceso a Jesús (1974)
Un hombre como los demás (1974)
En la cresta de la ola (1975)
Fulanita y sus menganos (1976)
Cazar un gato negro (1977)
Los claros motivos del deseo (1977)
Doña Perfecta (1977)
El color de las nubes (1997)
La herida luminosa (1997)
You're the one (una historia de entonces) (2000)
Foto de familia (2002,curtmetratge)
Els ulls de la Júlia (2010)

Televisió

Día a día (1963)
Rosi y los demás (1963)
Novela (1963-1965)
Primera fila (1963-1965)
Confidencias (1963-1965)
La pequeña comedia (1966)
Estudio 1 (1966-1979)
Tiempo y hora (1965-1967)
Las doce caras de Juan (1967)
Bajo el mismo techo (1970)
Buenas noches, señores (1972)
Mujeres insólitas (1977)
El señor Villanueva y su gente (1979)
Los Serrano (2003-2008)
Águila Roja (2011-2013)

Teatre

Mariquilla Terremoto (1951), de los Hermanos Álvarez Quintero
Ha llegado Don Juan (1952), de Jacinto Benavente
Milagro en la Plaza del Progreso (1953), de Joaquín Calvo Sotelo
El alfiler en la boca (1953), de Jacinto Benavente
La cura de amor (1954), de Guitton
La ratonera (1954), de Agatha Christie
¡Sublime decisión! (1955), de Miguel Mihura
La canasta (1955), de Miguel Mihura
Testigo de cargo (1956) d'Agatha Christie
Un trono para Cristi (1956), de José López Rubio
Toda la verdad (1957), de Philip Mackie
Melocotón en almíbar (1958), de Miguel Mihura.
El amor...y una señora (1958), de Carlos Llopis
Diez negritos (1958), de Agatha Christie
Coartada (1959), de Agatha Christie
La visita inesperada (1959), de Agatha Christie
Crimen contra reloj (1960), de Frank Launder i Sidney Gillat
Los ojos que vieron la muerte (1960), de Agatha Christie
Cosas de papá y mamá (1960), de Alfonso Paso
El cenador (1960), d'Alec Coppel
El chalet de Madame Renard (1961), de Miguel Mihura
Como casarse en siete días (1962), de Alfonso Paso
Las entretenidas (1962), de Miguel Mihura
Al final de la cuerda (1962), de Alfonso Paso
Los derechos del hombre (1963), de Alfonso Paso
Panteón para tres (1963), de Norman Barasch i Carroll Moore
A Electra le sienta bien el luto (1965), d'Eugene O'Neill
El sol en el hormiguero (1966), d'Antonio Gala
Flor de cactus (1966/67), de Barillet i Gredy

Luz de gas (1967), de Patrick Hamilton
Una tarde de lluvia (1968), de Joaquín Calvo Sotelo
Cuarenta quilates (1969), de Barillet i Gredy, con Aurora Redondo
Olivia (1970), de Terence Rattigan
Cuatro historias de alquiler (1970), de Barillet i Gredy
Los viernes...amor (1971), de Waterhouse i Hall
La profesión de la señora Warren (1973), de Bernard Shaw
Tal como son (1974), de Chejov
Las tres gracias de la casa de enfrente (1975), d'Eric Schneider
Doña Margarita y la biología (1976), d'Athayde
El estornudo (1977), de Plerra Oheslot
Una percha para colgar el amor (1977), de Samuel Taylor
Acapulco...Señoras (1978), de Yves Jemiaque
La Celestina (1978), de Fernando de Rojas
Vivamos hoy (1979), de Santiago Moncada
Petra Regalada (1980), d'Antonio Gala
El camino verde (1984), de Juan José Alonso Millán
Amantes (1985), de Michael Cristofer
El jardín de los cerezos (1986), de Chejov.
El manifiesto (1987), de Brian Clark
Leyendas (1988), de James Kirkwood
Feliz aniversario (1991), de Adolfo Marsillach
Todo controlado (1992), de Juan José Alonso Millán
Qué señoras (1992), de Juan José Alonso Millán
Siempre en otoño (1993), de Santiago Moncada
Juego de reyes (1995), de Pavel Kohovt.
Preferiría que no (1998), d'Antonia Brancati
Madame Raquin (2001), de Èmile Zola

Premis i nominacions

Any	Premi	Categoria	Títol	Resultat
1962	Premis Sant Jordi^[2]	Millor actriu espanyola	A las cinco de la tarde	Guanyadora
1962	Premi del Sindicato Nacional del Espectáculo (Espanya)^[2]	Millor actriu	Accidente 703	Guanyadora
1964	Círculo de Escritores Cinematográficos^[2]	Millor interpretació femenina	Nunca pasa nada	Guanyadora
1964	Premi del Sindicato Nacional del Espectáculo (Espanya)^[2]	Millor actriu	Tiempo de amor	Guanyadora
1966	Premis Sant Jordi^[2]	Millor interpretació en pel·lícula espanyola	Nunca pasa nada	Guanyadora
1966	Fotogramas de Plata^[2]			Guanyadora
1973	Antena de Oro, Espanya^[2]	Televisió		Guanyadora
1973	TP d'Or^[2]	Millor actriu	Buenas noches, señores	Guanyadora
1981	Premi Memorial Margarida Xirgu^[3]		Petra regalada	Guanyador
1998	Premis Goya^[2]	Goya a la millor actriu	El color de las nubes	Nominada
2001	Círculo de Escritores Cinematográficos^[2]	Millor actriu secundària	You're the one (una historia de entonces)	Guanyadora
2001	Premis Goya^[2]	Goya a la millor actriu secundària	You're the one (una historia de entonces)	Guanyadora
2004	Premis Zapping^[2]	Millor actriu	Los Serrano	Nominada
2008	Fotogramas de Plata^[2]	Millor intèrpret de cinema espanyol	Nunca pasa nada	Guanyadora
2012	Círculo de Escritores Cinematográficos^[2]	Per la seva trajectòria		Guanyadora

Referències

↑ «Biografía de Julia Gutiérrez Caba» (en castellà). biografias. [Consulta: 30 desembre 2014].
↑ ^2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 ^2,12 ^2,13 «Julia Gutiérrez Caba-Awards». imdb. [Consulta: 30 desembre 2014].
↑ «Margarida Xirgu». [Consulta: 3 agost 2022].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julia Gutiérrez Caba

[biografias-1] «Biografía de Julia Gutiérrez Caba» (en castellà). biografias. [Consulta: 30 desembre 2014].

[imdb-2] 2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 ^2,12 ^2,13 «Julia Gutiérrez Caba-Awards». imdb. [Consulta: 30 desembre 2014].

[3] «Margarida Xirgu». [Consulta: 3 agost 2022].

[1]

[2]

[3]

Goya a la millor actriu secundària
1980s	Verónica Forqué (1986) Verónica Forqué (1987) María Barranco (1988) María Asquerino (1989)
1990s	María Barranco (1990) Kiti Mánver (1991) Chus Lampreave (1992) Rosa Maria Sardà (1993) María Luisa Ponte (1994) Pilar Bardem (1995) Mary Carrillo (1996) Charo López (1997) Adriana Ozores (1998) María Galiana (1999)
2000s	Julia Gutiérrez Caba (2000) Rosa Maria Sardà (2001) Geraldine Chaplin (2002) Candela Peña (2003) Mabel Rivera (2004) Elvira Mínguez (2005) Carmen Maura (2006) Amparo Baró (2007) Penélope Cruz (2008) Marta Etura (2009)
2010s	Laia Marull (2010) Ana Wagener (2011) Candela Peña (2012) Terele Pávez (2013) Carmen Machi (2014) Luisa Gavasa (2015) Emma Suárez (2016) Adelfa Calvo (2017) Carolina Yuste (2018) Julieta Serrano (2019)
2020s	Nathalie Poza (2020) Nora Navas (2021) Susi Sánchez (2022) Ane Gabarain (2023)

Premi Sant Jordi a la millor actriu espanyola
‡ Del 1963 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors femenins i espanyols.
1958-1962	Sara Montiel (1958) No concedit (1959, 1960) Conchita Montes (1961) Julia Gutiérrez Caba (1962)
1963-1983‡	Aurora Bautista (1965) Julia Gutiérrez Caba (1966) Serena Vergano (1968) Esperanza Roy (1969) Emma Penella (1971) Julieta Serrano (1973) Concha Velasco (1975) Lola Gaos (1976) Rafaela Aparicio (1980) Patricia Adriani (1981) Assumpta Serna (1982) Esperanza Roy (1983)
1984-ara	Julieta Serrano (1984) Victoria Abril (1985) Carmen Maura (1986) Assumpta Serna (1987) Verónica Forqué (1988) María Barranco (1989) Emma Suárez (1990) Àngels Gonyalons (1991) Marisa Paredes (1992) Ariadna Gil (1993) Emma Suárez (1994) Sílvia Munt (1995) Marisa Paredes (1996) Terele Pávez (1997) Cecilia Roth (1998) Leonor Watling (1999) María Galiana/Asunción Balaguer (2000) Pilar López de Ayala (2001) Paz Vega (2002) Mercè Sampietro (2003) Laia Marull (2004) Mabel Rivera (2005) Emma Vilarasau (2006) Verónica Echegui (2007) Maribel Verdú (2008) Carme Elías (2009) Bárbara Lennie (2010) Aina Clotet (2011) Michelle Jenner (2012) Leticia Dolera (2013) Aura Garrido (2014) Ingrid García-Jonsson (2015) Natalia de Molina (2016) Emma Suárez (2017) Núria Prims (2018) Bárbara Lennie (2019) Marta Nieto (2020) Patricia López Arnaiz (2021) Tamara Casellas (2022) Anna Castillo (2023) Carolina Yuste (2024)