Sassafràs
Sassafras  | |
|---|---|
 Sassafras albidum | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Laurales |
| Família | Lauraceae |
| Gènere | Sassafras J.Presl |
.svg){kind=icon}
Sassafràs (Sassafras) és un gènere de plantes amb flor dins de la família Lauraceae.
Característiques
[modifica]Són arbres caducifolis de fins a 12 m d'alçada. N'hi ha tres espècies en l'actualitat[1] i una d'extinta (S. hesperia).[2] Són originaris de l'Amèrica del Nord i de l'Àsia oriental.[1] Totes les parts de l'arbre desprenen una aroma característica.
Les fulles de sassafràs són un dels aliments favorits de certs animals feréstecs, com cérvols, marmotes i ossos. També són l'aliment favorit de les erugues d'alguns lepidòpters, com Papilio troilus. Els fruits són un aliment important per diverses espècies d'ocells.
Utilitat
[modifica]La fusta del sassafràs s'ha utilitzat com a material per a construir vaixells i mobles a la Xina, Europa i els Estats Units d'Amèrica. El sassafràs van tindre un paper important en la història de la colonització europea del continent americà als segles xvi i xvii. Les branquetes de sassafràs han estat utilitzades com a raspalls de dents o iniciadors de foc.
El sassafràs produeix olis essencials fragants que es fan servir en la indústria per fabricar perfums i sabons i en l'aromateràpia.
S'utilitza també com a espècia per al gumbo, una mena d'estofat típic del sud dels Estats Units.
Les infusions de l'arrel de sassafràs es fan servir com a anticoagulant a la medicina tradicional. També s'utilitzava per guarir la gonorrea.[3]
Taxonomia
[modifica]- Sassafras albidum (Nutt.) Nees
- Sassafras randaiense (Hayata) Rehder
- Sassafras tzumu (Hemsl.) Hemsl.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Nie, Z.-L., Wen, J. & Sun, H. «Phylogeny and biogeography of Sassafras (Lauraceae) disjunct between eastern Asia and eastern North America». Plant Systematics and Evolution, 267, 2007, pàg. 191–203. DOI: 10.1007/s00606-007-0550-1.
- ↑ Wolfe, Jack A. & Wehr, Wesley C. 1987. "Middle Eocene Dicotyledonous Plants from Republic, Northeastern Washington". United States Geological Survey Bulletin 1597:13
- ↑ Horwitz, Tony. A Voyage Long and Strange: Rediscovering the New World. Henry Holt and Co, 2008, p. 6. ISBN 9780805076035.
Vegeu també
[modifica]- Racinette, beguda gasosa ensucrada amb aromes de sassafràs, arítjol, i altres extractes de plantes
Enllaços externs
[modifica]