Vés al contingut

Scream (pel·lícula de 1996)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Scream (1996))
Infotaula de pel·lículaScream
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióWes Craven Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCathy Konrad, Cary Woods i Stuart M. Besser Modifica el valor a Wikidata
GuióKevin Williamson Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMarco Beltrami Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMark Irwin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePatrick Lussier Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDimension Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDimension Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 desembre 1996 Modifica el valor a Wikidata
Durada111 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCalifòrnia i Santa Rosa Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror, slasher, cinema per a adolescents, comèdia i cinema de misteri Modifica el valor a Wikidata
Temavenjança, assassinat en sèrie i cinema de terror Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióWoodsboro Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 1990 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webmiramax.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0117571 FilmAffinity: 677939 Allocine: 11091 Rottentomatoes: m/1074316-scream Letterboxd: scream Mojo: scream Allmovie: v136657 TCM: 300930 Metacritic: movie/scream TV.com: movies/scream/film AFI: 60563 TMDB.org: 4232 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Scream Modifica el valor a Wikidata
← cap valor Modifica el valor a Wikidata

Scream (lit. «Crida») és una pel·lícula slasher del 1996, dirigida per Wes Craven i escrita per Kevin Williamson. La pel·lícula, es volia anomenar Scary Movie però es va substituir el títol per Scream.[cal citació] Ha estat doblada al català.[1]

És la primera part d'una saga. Presenta el trio protagonista que es pot trobar durant tota la saga. Ens parla sobre na Sidney Prescott, una jove que pateix la terrible mort de la seva mare, na Maureen Prescott. Un any després, algú comença a assassinar els amics de la Sidney però és algú normal i corrent. Quina és la identitat de l'assassí és la pregunta que es fa el públic durant tota la pel·lícula.

Es va estrenar el 1996 als Estats Units, i la primera setmana no va tenir gaire succés. Però el boca a boca va funcionar i, finalment, va passar de recaptar uns sis milions a recaptar-ne prop de 99.

Van oferir el personatge de la Sidney Prescott a l'actriu Drew Barrymore, però aquesta va decidir fer el paper de la víctima principal, la Casey Becker. La seva actuació va fer que fos nominada, tot i que finalment no el va guanyar, pel premi a la millor actriu de repartiment dels Premis Saturn. Finalment, la Neve Campbell va fer el paper de la protagonista.

Argument

[modifica]

Després de la mort de la seva mare, dos joves són assassinats. Sidney Prescott torna a patir l'angoixa per part de la premsa mentre algú fa servir clàssics del terror per a matar els seus amics.[2]

Resum de la pel·lícula

[modifica]

La pel·lícula comença amb una trucada de l'assassí a casa de na Casey Becker, la qual, juntament amb el seu xicot, acaba assassinada. L'endemà tot l'institut llegeix la notícia als diaris. Sidney torna a ser aclaparada per part de la premsa, mentre el film mostra una reportera decidida anomenada Gale Weathers.

Na Sidney es troba a casa sola, després que el seu pare se'n ha anat de la ciutat, i l'assassí l'ataca. Ella sospita el seu xicot, el qual assegura que no ha fet res. Suspenen les classes a l'institut per causa de l'assassinat i, mentre la Sidney es prepara per una festa amb la seva amiga Tatum, assassinen el director de l'institut.

A la festa, l'assassí persegueix la Tatum i l'assassina amb la porta del garatge. La Gale col·loca una càmera per enregistrar tots els successos d'aquella nit. S'enamora d'en Dewey, el germà de la Tatum, i quan tornen a la casa on se celebra la festa, ja no hi ha ningú. L'assassí torna a atacar la Sidney mentre aquesta presencia la mort del càmera de la reportera i la «suposada» mort de la Gale, igual que en Dewey. Finalment, es coneix la identitat dels assassins: el seu xicot Billy i el xicot de la Tatum, l'Stu. Però la Sidney els mata, i la Sidney, la Gale, en Dewey i en Randy queden com a supervivents dels terribles assassinats a Woodsboro.

Repartiment

[modifica]

Guió i altres

[modifica]

Durant la pel·lícula, es conserva el mètode d'esmentar clàssics del terror com: Malson a Elm Street (1984), Divendres 13 (1980), Halloween (1978) i, de forma especial, la protagonista d'aquesta última, Jamie Lee Curtis.

La pel·lícula va revolucionar una nova era del cine de terror. El guionista, Kevin Williamson, va voler anomenar la pel·lícula «paròdia de tots els films d'assassins en sèrie», tals com Freddy Krueger o Michael Myers. El director i Williamson, van crear així una pel·lícula que no deixava d'espantar el públic amb escenes impactants com el principi, o la tensió provocada pel guionista durant els 100 minuts que dura el llargmetratge.

Referències

[modifica]
  1. «Scream». esadir.cat.
  2. «Scream». The New York Times.

Vegeu també

[modifica]