Vés al contingut

Sebastes borealis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sebastes caenaematicus)
Infotaula d'ésser viuSebastes borealis Modifica el valor a Wikidata

Exemplar capturat a la mar de Bering l'hivern del 2007 i amb una edat compresa entre 90 i 115 anys. Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereSebastes
EspècieSebastes borealis Modifica el valor a Wikidata
(Barsukov, 1970)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Sebastes caenaematicus (Tsuyuki & Westrheim, 1970)[4][3]
El mateix exemplar de la primera fotografia de 112 cm de longitud i 28 kg de pes.

Sebastes borealis és una espècie de peix pertanyent a la família dels sebàstids i a l'ordre dels escorpeniformes.[5]

Etimologia

[modifica]

Sebastes prové del mot grec sebastes (august, venerable),[6] mentre que la paraula llatina borealis vol dir "del nord" i fa referència al seu hàbitat àrtic.

Descripció

[modifica]

El seu cos, fusiforme, fa entre 108-112 cm de llargària màxima[7] i 16,2-28 kg de pes.[8] 13 espines i 13 radis tous a l'única aleta dorsal, la qual s'estén sobre la major part del dors. 3 espines i 7 radis tous a l'aleta anal. 26 vèrtebres. Espines del cap de fortes a moderades. Presència d'espines nasals, preoculars, supraoculars, postoculars, timpàniques, parietas, nucals i coronals (tot i que aquestes darreres hi poden mancar).[7] Té menys de dues espines a la vores inferiors de les òrbites oculars. Porus molt grans a la mandíbula inferior.[7] Aleta caudal moderadament truncada.[9] És de color rosa vermellós a vermell ataronjat. Boca vermella. Totes les aletes poden tindre una mica de color negre i l'aleta dorsal presentar l'extrem de color blanc. Alguns exemplars han estat observats per haver desenvolupat tumors epidèrmics de color negre.[10] Línia lateral contínua. 27-31 branquiespines. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb cap espina i 17-20 radis tous. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5 radis tous.[11]

Reproducció

[modifica]

És de fecundació interna i vivípar.[12] A Califòrnia, l'època reproductiva té lloc al maig.[13]

Alimentació

[modifica]

A Alaska[14] i Rússia,[15] menja organismes bentònics i pelàgics (entre d'altres, Berryteuthis magister, Chionoecetes angulatus, Chionoecetes opilio, Clupea pallasii, Icelus canaliculatus, Lampetra tridentata, Leuroglossus schmidti, Lycodes concolor, Malacocottus zonurus, Pandalopsis dispar, Pandalus goniurus, Stenobrachius leucopsarus, Stenobrachius nannochir, el peix carboner d'Alaska -Theragra chalcogramma-, Triglops forficatus, Crangonidae, pandàlids i meduses).[16] El seu nivell tròfic és de 3,87.[17]

Depredadors

[modifica]

A Rússia és depredat pel bacallà del Pacífic (Gadus macrocephalus), Polypera simushirae i Bathyraja maculata.[18]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí i batidemersal (entre 0 i 1.200 m de fondària),[19] el qual viu al Pacífic[20] nord: els fons tous[21] des del sud-est de Kamtxatka[22] fins al sud del Japó,[23] la mar de Bering (com ara, el canyó submarí Navarin),[24][25] el golf d'Alaska,[26] les illes Aleutianes,[7] el Canadà[27] i Point Conception (Califòrnia, els Estats Units),[28] incloent-hi la mar del Japó,[29] la mar d'Okhotsk[30] i els corrents de Califòrnia[31][32] i Kuroshio.[33][34] A les costes siberianes, realitza migracions verticals estacionals: de 400 a 600 m de fondària entre l'abril i el maig, i de 300 a 500 m entre el juny i el novembre.[10]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans,[33] el seu índex de vulnerabilitat és d'alt a molt alt (71 de 100)[35] i pot assolir una longevitat de 157 anys.[36]

Referències

[modifica]
  1. Cuvier G., 1829. Le Regne Animal, distribué d'apres son organisation, pour servir de base a l'histoire naturelle des animaux et d'introduction a l'anatomie comparée. Edition 2. Regne Animal (ed. 2), vol. 2. i-xv + 1-406.
  2. Barsukov, V. V., 1970. Species composition of genus Sebastes in the North Pacific and description of a new species. Dokl. Akad. Nauk SSSR v. 195: 994-997.
  3. 3,0 3,1 Catalogue of Life (anglès)
  4. Tsuyuki, H. i S. J. Westrheim, 1970. Analyses of the Sebastes aleutianus - Sebastes melanostomus complex, and description of a new scorpaenid species, Sebastes caenaematicus, in the northeast Pacific Ocean. Journal of the Fisheries Research Board of Canada, vol. 27 (núm. 12): 2233-2254.
  5. Encyclopedia of Life (anglès)
  6. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Kramer, D. E. i V. M. O'Connell, 1995. Guide to Northeast Pacific rockfishes. Genera Sebastes and Sebastolobus. Alaska Sea Grant, Marine Advisory Bulletin No. 25. Pàg. 11.
  8. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  9. Hart, J. L., 1973. Pacific fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 180: 740 p. Pàgs. 403-404.
  10. 10,0 10,1 Love, M. S., M. Yoklavich i L. K. Thorsteinson, 2002. The rockfishes of the northeast Pacific. University of California Press, Berkeley. 2002: viii-x + 1-404. Pàg. 136. [1]
  11. Morphology Data of Sebastes borealis - FishBase (anglès)
  12. Wourms, J. P., 1991. Reproduction and development of Sebastes in the context of the evolution of piscine viviparity. Environ. Biol. Fish. 30: 111-126. Pàg. 114 i 117.
  13. Spawning for Sebastes borealis - FishBase (anglès)
  14. Yang, M. S. i M. W. Nelson, 1999. Food habits of the commercially important groundfishes in the Gulf of Alaska in 1990, 1993, and 1996. NOAA Tech. Memo. NMFS-AFSC 112, 174 p.
  15. Orlov, A. M., 2002. Summer diet and feeding of shortraker (Sebastes borealis) and rougheye (Sebastes aleutianus) rockfishes (Scorpaenidae) in the western Bering Sea. Aqua J. Ichthyol. Aquat. Biol. 6(1):29-38.
  16. Food items reported for Sebastes borealis - FishBase (anglès)
  17. Sea Around Us (anglès)
  18. Organisms Preying on Sebastes borealis - FishBase (anglès)
  19. Fedorov, V. V., I. A. Chereshnev, M. V. Nazarkin, A. V. Shestakov i V. V. Volobuev, 2003. Catalog of marine and freswater fishes of the northern part of the Sea of Okhotsk. Vladivostok: Dalnauka, 2003. 204 p. Pàg. 59.
  20. Orr, J. W., M. A. Brown i D. C. Baker, 2000. Guide to rockfishes (Scorpaenidae) of the genera Sebastes, Sebastolobus, and Adelosebastes of the Northeast Pacific Ocean. Segona edició. NOAA technical Memorandum. NMFS-SWFC, núm. 117: 1-47.
  21. Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. Pàg. 135. [2]
  22. Allen, M. J. i G. B. Smith, 1988. Atlas and zoogeography of common fishes in the Bering Sea and northeastern Pacific. NOAA Tech. Rep. NMFS 66, 151 p. Pàg. 39. [3] Arxivat 2013-02-18 a Wayback Machine.
  23. List of Marine Fishes for Japan - FishBase (anglès)
  24. Species in West Bering Sea - FishBase (anglès)
  25. Species in East Bering Sea - FishBase (anglès)
  26. Species in Gulf of Alaska - FishBase (anglès)
  27. List of Marine Fishes for Canada - FishBase (anglès)
  28. List of Marine Fishes for USA (contiguous states) - FishBase (anglès)
  29. Species in Sea of Japan - FishBase (anglès)
  30. Species in Sea of Okhotsk - FishBase (anglès)
  31. Anònim, 1994. U. S. GLOBEC - Global ocean ecosystems dynamics, a component of the U. S. Global Change Research Program. Eastern Boundary Current Program-A Science Plan for the California Current, Rep. No. 11, August. Pàg. 75.
  32. Species in California Current - FishBase (anglès)
  33. 33,0 33,1 FishBase (anglès)
  34. GBIF (anglès)
  35. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
  36. Cailliet, G. M., A. H. Andrews, E. J. Burton, D. L. Watters, D. E. Kline i L. A. Ferry-Graham, 2001. Age determination and validation studies of marine fishes: do deep-dwellers live longer?. Exp. Geront. 36:739-764.

Enllaços externs

[modifica]