Vés al contingut

Sebastes eos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSebastes eos Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaSebastidae
GènereSebastes
EspècieSebastes eos Modifica el valor a Wikidata
(Eigenmann & Eigenmann, 1890)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims

Sebastes eos és una espècie de peix pertanyent a la família dels sebàstids i a l'ordre dels escorpeniformes.[4][5]

Etimologia

[modifica]

Sebastes prové del mot grec sebastes (august, venerable),[6] mentre que eos és una paraula grega que vol dir alba.[7]

Descripció

[modifica]

Fa 56 cm de llargària màxima[8] i 2,4 kg de pes.[9] És rabassut, fort i espinós. Sota l'aigua, els adults són de color taronja (no rosa) o gairebé blancs i amb el dors sense taques distintives o vermiformes. L'àrea dorsal normalment presenta unes febles tonalitats marrons o verdes. Aleta dorsal de color blanc o rosa clar i amb cinc taques clares a la part posterior. Les parts toves de les aletes dorsal, caudal i anal tenen les vores blanques. Després d'ésser capturat, és de color rosa o taronja amb cinc taques blanques o rosades al dors. Els exemplars més petits presenten alguns dibuixos vermiformes de color verd al dors, els quals s'esvaeixen amb l'edat. 2a. espina anal més allargada que la 3a. El peritoneu pot ésser fosc o clar. La forma entre els ulls és còncava.[10] Sota l'aigua, s'assembla a Sebastes rosenblatti i a Sebastes chlorostictus. Després de la captura, el primer es diferencia de S. eos pels seus 17 radis pectorals (18 en S. eos), les espines a la vora inferior de la coberta branquial i les 30 o més branquiespines (més allargades i suaus) del primer arc branquial en lloc de les 30 o menys que té S. eos. Per la seua part, S. chlorostictus té taques verdes sobre el dors.[7] Les anàlisis de l'ADN i les semblances morfològiques indiquen que aquestes tres espècies es troben estretament relacionades. Així, per exemple, sembla que S. eos i S. chlorostictus van divergir fa 100.000 anys.[7]

Reproducció

[modifica]

És de fecundació interna i vivípar.[11] L'alliberament de les larves té lloc al sud de Califòrnia, si més no, de l'abril al juny.[7]

Alimentació i depredadors

[modifica]

El seu nivell tròfic és de 3,11.[12] És depredat per l'elefant marí septentrional (Mirounga angustirostris).[7]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí, demersal (entre 76 i 366 m de fondària)[8] i de clima subtropical, el qual viu al Pacífic[8] oriental[13][7] central: els fons rocallosos[8] des d'Oregon[7] i la badia de Monterey (Califòrnia, els Estats Units)[8][14] fins a les costes centrals de Baixa Califòrnia (com ara, l'illa Guadalupe)[15][7] a Mèxic,[8][16][17] incloent-hi el corrent de Califòrnia.[8][18][19][20][21][22][3][23][24]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans,[23] el seu índex de vulnerabilitat és d'alt a molt alt (67 de 100)[25] i és moderadament important per a la pesca comercial del sud de Califòrnia.[7] És capturat mitjançant la pesca d'arrossegament, hams i la pesca recreativa en aigües fondes.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cuvier G., 1829. Le Regne Animal, distribué d'apres son organisation, pour servir de base a l'histoire naturelle des animaux et d'introduction a l'anatomie comparée. Edition 2. Regne Animal (ed. 2), vol. 2. i-xv + 1-406.
  2. ↑ Eigenmann, C. H. & R. S. Eigenmann, 1890. Additions to the fauna of San Diego. Proc. Calif. Acad. Sci. (Ser. 2), vol. 3: 1-24. [1]
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Love, M. S., M. Yoklavich i L. K. Thorsteinson, 2002. The rockfishes of the northeast Pacific. University of California Press, Berkeley. 2002: viii-x + 1-404. Pàg. 175. [2]
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. Pàg. 139. [3]
  9. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, els Estats Units.
  10. ↑ AFSC Guide to Rockfishes (anglès)
  11. ↑ Wourms, J. P., 1991. Reproduction and development of Sebastes in the context of the evolution of piscine viviparity. Environ. Biol. Fish. 30: 111-126. Pàgs. 114 i 117.
  12. ↑ Sea Around Us (anglès)
  13. ↑ Orr, J. W., M. A. Brown i D. C. Baker, 2000. Guide to rockfishes (Scorpaenidae) of the genera Sebastes, Sebastolobus, and Adelosebastes of the Northeast Pacific Ocean. Segona edició. NOAA technical Memorandum. NMFS-SWFC, núm. 117: 1-47.
  14. ↑ List of Marine Fishes reported from USA (contiguous states) - FishBase (anglès)
  15. ↑ León-Castro, H., G. Ruiz-Campos, J. Alanís-García i O.A. Pedrín-Osuna, 1993. Escorpénidos (Pisces, Scorpaenidae) de Isla Guadalupe, Baja California. Pp. 319-327. A: Biodiversidad Marina y Costera de México (S. I. Salazar-Vallejo i N. E. González, eds.).CONABIO-CIQRO, Mèxic. 865 pp.
  16. ↑ Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia, Sociedad Ictiológica Mexicana, A. C. Mexico. Pàg. 41.
  17. ↑ List of Marine Fishes reported from Mexico - FishBase (anglès)
  18. ↑ Species in California Current - FishBase (anglès)
  19. ↑ Nelson, J. S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units. Pàg. 114.
  20. ↑ Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174. Pàg. 58.
  21. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20): 183 p. Pàg. 39.
  22. ↑ Page, L. M., H. Espinosa-Pérez, L. D. Findley, C. R. Gilbert, R. N. Lea, N. E. Mandrak, R. L. Mayden i J. S. Nelson, 2013. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. Setena edició. American Fisheries Society, Special Publication 34. I + xii + 1-384.
  23. ↑ 23,0 23,1 FishBase (anglès)
  24. ↑ GBIF (anglès)
  25. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Chen, L.-C., 1971. Systematics, variation, distribution and biology of rockfishes of the subgenus Sebastomus (Pisces, Scorpaenidae, Sebastes). Bulletin of the Scripps Institution of Oceanography of the University of California, vol. 18: i-vi + 1-115, Pls. 1-6.
  • Randolph, S. i M. Snyder, 1993. The seafood list: FDA's guide to acceptable market names for seafood sold in interstate commerce. U.S. Government Printing Office, Washington DC, els Estats Units. Pàg. 26.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sebastes_eos&oldid=33861080»