Sedovita
 Sedovita | |
|---|---|
| Fórmula química | U(MoO₄)₂ |
| Localitat tipus | dipòsit de molibdè i urani de Kyzylsai, monts Chu-Ili, Província d'Almati, Kazakhstan |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.HA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.HA.05  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/F.01 – Anhang |
| Dana | 48.4.1.1 |
| Heys | 27.3.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 3,36Å; b = 11,08Å; c = 6,42Å; |
| Color | marró a marró vermellós |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Diafanitat | opaca |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Dispersió òptica | extrema |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1968 s.p. |
| Any d'aprovació | 1965 |
| Símbol | Sdv |
| Referències | [1] |
La sedovita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Georgii lakovkevich Sedov (1877-1914) explorador polar rus.
Característiques
[modifica]La sedovita és un sulfat de fórmula química U(MoO₄)₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls aciculars, d'aproximadament 0,5 mil·límetres. També se'n troben cristalls radials o fibrosos, en pols, o en escorces primes i incrustades en guix.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sedovita pertany a «07.H - Urani i uranil molibdats i wolframats, Amb U4+» juntament amb els següents minerals: cousinita i moluranita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari rar format a la zona d'oxidació d'un dipòsit de molibdè i urani. Sol trobar-se associada a altres minerals com: uraninita, guix, iriginita, calcurmolita, mourita, autunita, fosfuranilita, wulfenita, powel·lita, molibdenita i barita.[2] Va ser descoberta l'any 1965 al dipòsit d'urani i molibdè de Kyzylsai, als monts Chu-Ili (Província d'Almati, Kazakhstan). També ha estat descrita a Pinkney Point (Nova Escòcia, Canadà) i a Picacho (Sonora, Mèxic).