Iriginita

Iriginita
Fórmula química	(UO₂)Mo₂O₇·3H₂O
Epònim	Irina Borneman-Starinkévitx
Localitat tipus	jaciment de molibdè i urani d'Aleksandrovskii Golets, Conca del riu Torgo, Confluència dels rius Chara i Tokko, Aldan Shield, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.GB.60
Nickel-Strunz 9a ed.	4.GB.60
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/F.02
Dana	49.2.3.1
Heys	27.3.7
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 12,77Å; b = 6,71Å; c = 11,53Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	groc canari
Duresa (Mohs)	1 a 2
Lluïssor	vítria, mat
Color de la ratlla	groc clar
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,730 a 1,764 nβ = 1,820 a 1,889 nγ = 1,930 a 1,936
Birefringència	δ = 0,200
Angle 2V	mesurat: 60°, calculat: 58° a 90°
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1959
Símbol	Irg
Referències

L'iriginita és un mineral de la classe dels òxids.

Característiques

L'iriginita és un òxid de fórmula química (UO₂)Mo₂O₇·3H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz l'iriginita pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauïta, becquerelita, bil·lietita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, curita, uranosferita i holfertita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1959 al jaciment de molibdè i urani d'Aleksandrovskii Golets, a la conca del riu Torgo, en la confluència dels rius Chara i Tokko, a Sakhà, Rússia. Ha estat descrita a una desena i escaig de jaciments més a tot el planeta.