Sejkoraïta-(Y)

Sejkoraïta-(Y)
Fórmula química	Y₂(UO₂)₈(SO₄)₄O₆(OH)₂·26H₂O
Epònim	Jiří Sejkora (en)
Localitat tipus	mina Červená vein, Rovnost (Werner Mine), Jáchymov (St Joachimsthal), Jáchymov District (St Joachimsthal), Erzgebirge, Regió de Karlovy Vary, Bohèmia, República Txeca
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.EC.15
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,949(1) Å; b = 14,329(1) Å; c = 15,104(1) Å; α = 107,440(4)°; β = 95,751(5)°; γ = 102,515(4)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	groc-taronja a taronja
Exfoliació	perfecta en {100}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groc clar a groc
Densitat	4,04 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,620(2) nβ = 1,662(3) nγ = 1,730(1)
Birefringència	δ = 0,110
Pleocroisme	no visible
Angle 2V	calculat: 79°
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2009-008
Símbol	Sej-Y
Referències

La sejkoraïta-(Y) és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la zippeïta. Rep el seu nom en honor del Dr. Jirí Sejkora, un mineralogista txec del Museu Nacional de Praga, especialista en minerals secundaris d'urani, qui ha descrit una gran quantitat d'espècies noves.

Característiques

La sejkoraïta-(Y) és un sulfat de fórmula química Y₂(UO₂)₈(SO₄)₄O₆(OH)₂·26H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. Químicament és molt semblant a l'alwilkinsita-(Y). Es tracta del segon sulfat uranil d'itri conegut. Juntament amb l'alwilkinsita-(Y), la bijvoetita-(Y) i la kamotoïta-(Y) constitueixen el petit grup de sals naturals d'itri i urani. La seva estructura cristal·lina sembla estar relacionada amb l'estructura de la marecottita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sejkoraïta-(Y) pertany a «07.EC: Uranil sulfats amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: cobaltzippeïta, magnesiozippeïta, niquelzippeïta, natrozippeïta, zinczippeïta, zippeïta, rabejacita, marecottita i pseudojohannita.

Va ser descoberta a la mina Červená vein, a Rovnost, Jáchymov (Regió de Karlovy Vary, República Txeca), on sol trobar-se associada a altres minerals com: zippeïta, uranopilita, uraninita, tennantita, rabejacita, pseudojohannita, guix i calcopirita. Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.