Bijvoetita-(Y)
 Bijvoetita-(Y) | |
|---|---|
| Fórmula química | (Y,Dy)₂(UO₂)₄(CO₃)₄(OH)₆·11H₂O |
| Localitat tipus | mina Shinkolobwe (Kasolo Mine), Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.EB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.EB.20  |
| Dana | 16b.2.4.1 |
| Heys | 11.11.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | groc |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,600 nβ = 1,650 nγ = 1,722 |
| Birefringència | δ = 0,122 |
| Angle 2V | mesurat: 84°, calculat: 84° |
| Dispersió òptica | r < v feble |
| Impureses comunes | Nd, Sm, Gd, Dy |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1981-035 |
| Símbol | Bij-Y |
| Referències | [1] |
La bijvoetita-(Y) és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre el seu nom l'any 1982 per Michel Deliens i Paul Piret en honor de Johannes Martin Bijvoet (1892–1980), cristal·lògraf holandès.
Característiques
[modifica]La bijvoetita-(Y) és un carbonat de fórmula química (Y,Dy)₂(UO₂)₄(CO₃)₄(OH)₆·11H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1981. És un dels quatre minerals de Y-UO₂, i una de les quatre sals naturals Y-U, juntament amb l'alwilkinsita-(Y), la sejkoraïta-(Y) i la kamotoïta-(Y). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls es troben en forma de plaques, aplanats en {001} i allargats al llarg de [110], mostrant {110}, {130}, {010}, {130} i {110}, de fins a 3 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2, sent considerat un mineral tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bijvoetita-(Y) pertany a «05.EB - Uranil carbonats, amb proporció UO₂:CO₃ = 1:1» juntament amb els següents minerals: rutherfordina, blatonita i joliotita.
Formació i jaciments
[modifica]És una espècie molt rara, que es troba a la part inferior de la zona d'oxidació desenvolupada sobre roques dolomítiques que contenen uraninita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: lepersonnita-(Gd), sklodowskita, curita, uranofana, becquerelita, rutherfordina, studtita, torbernita, soddyita, kasolita, schoepita i oursinita.[2] Va ser descoberta a la mina Shinkolobwe, a Katanga (República Democràtica del Congo). També ha estat descrita a Honkilehto (Kuusamo, Finlàndia) i a la pegmatita de Bikita (Masvingo, Zimbabwe).
Referències
[modifica]- ↑ «Bijvoetite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 maig 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Bijvoetite-(Y)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 maig 2016].