Setge de Khalandritsa
| Conquesta del Principat d'Acaia | |
|---|---|
| Tipus | setge  |
| Data | 1316 |
| Coordenades | 38° 07′ 00″ N, 21° 48′ 00″ E / 38.116667°N,21.8°E |
| Lloc | Khalandritsa |
| Estat | Grècia |
| Resultat | Victòria mallorquina |
.svg){kind=icon}
El Setge de Khalandritsa fou un dels combats de la conquesta del Principat d'Acaia.
Antecedents
[modifica]L'infant Ferran de Mallorca arribà al Principat d'Acaia el 1315 des de Messina a finals de juny,[1] desembarcant amb cinc-cents cavallers i molts més infants a prop de Clarença, on la guarnició fou derrotada en la batalla de Clarença. Matilda d'Hainaut i Lluís de Borgonya es traslladaren ràpidament a Grècia per prendre possessió del principat, que ja estava ocupat pel seu rival. Matilde va desembarcar a Navarino amb un miler de soldats borgonyons aconseguint el suport de Navarino, Cefalònia i Khalandritsa. Aquestes desercions van provocar que l'infant prengués el castell de Khalandritsa i assetgés infructuosament Patres. A la batalla de Picotin del 22 de febrer del 1316, l'infant derrotà les tropes de Matilda d'Hainaut.[2]
El setge
[modifica]Poc després de la batalla de Picotin desembarcava Lluís de Borgonya amb la resta de les tropes, mentre Ferran de Mallorca enviava sengles galeres, demanava suport a Sanç de Mallorca i a la Gran Companyia Catalana, que es trobava a l'Àtica. Lluís de Borgonya atacà infructuosament el Castell de Khalandritsa que estava sota el control de l'infant tot i usar una màquina de setge.[3]
Conseqüències
[modifica]Davant del fracàs del setge, Lluís de Borgonya es retirà a Patres, on rebé els reforços del governador de Mistra. Lluís de Borgonya, coneixedor de la pròxima arribada dels reforços enviats per la Companyia Catalana d'Orient des del Ducat d'Atenes i d'altres enviats des del Regne de Mallorca, es decidí a presentar batalla, i Ferran, en lloc d'esperar els reforços en la seguretat de Clarença com li aconsellaven,[3] va sortir al seu encontre i l'infant Ferran de Mallorca va morir decapitat[4] a la batalla de Manolada el 5 de juliol del 1316 abans de l'arribada dels reforços de la companyia.
Referències
[modifica]- ↑ Kenneth M. Setton, A history of the crusades, Vol.3 p.111 (anglès)
- ↑ Byzantion: revue internationale des études byzantines, Vol. 55, P. 83
- ↑ 3,0 3,1 Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1969, p. 113.
- ↑ Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila, Història de Catalunya, p.176