Vés al contingut

Sigma del Lleó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicSigma del Lleó
Tipusestrella peculiar, font d'infrarojos, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B9.5Vs[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra73,773 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi3,3 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,1 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,04 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,76 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva11.000 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi13,5551 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−12,12 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−92,67 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar57 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−7,21 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial8.000 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)11h 21m 8.1938s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)6° 1' 45.558''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,2[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat133 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada293 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Sigma del Lleó (σ Leonis) és un estel a la Constel·lació del Lleó de magnitud aparent +4,05, sent el tretzé astre més brillant de la constel·lació.[7][8] S'hi troba a 220 anys llum del sistema solar.

Encara que no té nom propi habitual, Sigma del Lleó ocasionalment és coneguda com Shishimai.[9] D'altra banda, a la Xina rebia el títol de Shang Tseang, «el General Major».[10]

Característiques

[modifica]

Sigma del Lleó és un estel blanc-blavós de tipus espectral B9.5V, que ha recorregut el 83% del seu trajecte dins de la seqüència principal.[11] També ha estat catalogada com estrella subgegant de tipus B9IV.[12] Té una temperatura efectiva de 10.680 K[13] i una lluminositat 127 vegades superior a la lluminositat solar. La mesura directa del seu diàmetre angular, 0,44 mil·lisegons d'arc, permet avaluar el seu radi, que resulta ser 3,2 vegades més gran que el radi solar.[14] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació igual o major de 57 km/s.[11]

Sigma del Lleó posseeix una massa tres vegades major que la massa solar.[11] Pot ser un estel químicament peculiar de tipus Bp, versió calenta dels estels Ap. Aquests estels es caracteritzen per forts camps magnètics i línies d'absorció fortes de certs elements; en el cas de Sigma Leonis, és notable el silici.[15]

Referències

[modifica]
  1. Anne Cowley «A study of the bright A stars. I. A catalogue of spectral classifications» (en anglès). Astronomical Journal, 4-1969, pàg. 375–406. DOI: 10.1086/110819.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. 4,0 4,1 4,2 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 5-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
  5. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2-2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  6. Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
  7. «Sigma Leonis -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 desembre 2020].
  8. Sigma Leonis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  9. σ Leo (Shishimai). Wikisky.org
  10. Allen, Richard Hinckley. «Leo». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  11. 11,0 11,1 11,2 Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 537, 2012. A120.
  12. Sigma Leonis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  13. Zorec, J.; Cidale, L.; Arias, M. L.; Frémat, Y.; Muratore, M. F.; Torres, A. F.; Martayan, C. «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff». Astronomy and Astrophysics, 501, 1, 2009. pp. 297-320.
  14. van Belle, G. T.; van Belle, G.; Creech-Eakman, M. J.; Coyne, J.; Boden, A. F.; Akeson, R. L.; Ciardi, D. R.; Rykoski, K. M.; Thompson, R. R.; Lane, B. F.; PTI Collaboration «The Palomar Testbed Interferometer Calibrator Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series, 176, 1, 2008. pp. 276-292.
  15. Wraight, K. T.; Fossati, L.; Netopil, M.; Paunzen, E.; Rode-Paunzen, M.; Bewsher, D.; Norton, A. J.; White, Glenn J. «A photometric study of chemically peculiar stars with the STEREO satellites - I. Magnetic chemically peculiar stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 420, 1, 2012. pp. 757-772.