Simfonia Alpina

Simfonia Alpina

Títol original	Eine Alpensinfonie
Forma musical	Poema simfònic
Compositor	Richard Strauss
Creació	1911-1915
Data de publicació	1915
Catalogació	op. 64
Durada	59'
Opus	64
Instrumentació	orgue i orquestra simfònica
Estrena
Estrena	28 d'octubre de 1915
Escenari	Philarmonie de Berlín,
Director musical	Richard Strauss

Simfonia Alpina (Eine Alpensinfonie), op. 64, és una obra de Richard Strauss composta entre 1911 i 1915. L'estrena va tenir lloc a la Philarmonie de Berlín, sota la direcció del mateix Strauss, el 28 d'octubre de 1915.

El terme "simfonia" és paradoxalment rar en l'obra de Strauss: llevat de dues obres de joventut, només en va compondre una altra, la Simfonia domèstica, l'any 1902. Per altra banda, tant la Simfonia Alpina com la Domèstica són més aviat uns poemes simfònics de vasta durada i no vertaderes simfonies. L'Alpina està composta, a més, de nombroses peces curtes entrellaçades, i no presenta l'estructura clàssica amb moviments. Es tracta, cronològicament parlant, del darrer poema simfònic del compositor.

Strauss era un home amant de les muntanyes: al voltant de 1908 va adquirir una vil·la a Garmish, als Alps bavaresos i hi va viure fins a la seua mort.

La Simfonia Alpina és de caràcter descriptiu, com ho testifiquen els subtítols de les diferents parts: s'hi pot sentir la crida dels corns alpins, diferents classes d'ocells, el fluix tumultuós dels torrents a les cordes i fins i tot el so dels esquellots d'un ramat a les pastures. La música descriu cronològicament una passejada fins al cim i l'arribada del capvespre. Una altra interpretació, més metafísica, va ser proporcionada pel mateix músic en el seu diari, on va fer constar la intenció d'anomenar-la com Anticrist en referència a l'obra de Friedrich Nietzsche.

L'orquestració és particularment rica, fins i tot en relació amb altres obres simfòniques de Strauss. Utilitza diversos instruments poc habituals com la "màquina de vent" en la percussió, un "heckelphone" —una espècie d'oboè en registre més greu— o l'ús d'"aeròfons", dispositius que permeten mantenir una nota de llarga durada en els instruments de vent. A més de la disposició habitual del vent en l'orquestra, cal una fanfàrria separada, constituïda per dotze trompes, dues trompetes i dos trombons.

La simfonia s'interpreta com un tot, sense talls, però està composta per 22 parts. La seua durada és de poc menys d'una hora.

1. Nacht (Nit)
2. Sonnenaufgang (Alba)
3. Der Anstieg (L'ascensió)
4. Eintritt in den Wald (L'arribada al bosc)
5. Wanderung neben dem Bache (Marxa al costat del rierol)
6. Am Wasserfall (Prop de les cascades)
7. Erscheinung (Aparició)
8. Auf blumigen Wiesen (Prats florits)
9. Auf der Alm (Pastures de muntanya)
10. Durch Dickicht und Gestrüpp auf Irrwegen (Perdut a les grutes)
11. Auf dem Gletscher (A la glacera)
12. Gefahrvolle Augenblicke (Moments de perill)
13. Auf dem Gipfel (Al cim)
14. Vision (Visió)
15. Nebel steigen auf (La boira s'alça)
16. Die Sonne verdüstert sich allmählich (El sol s'enfosqueix)
17. Elegie (Elegia)
18. Stille von dem Sturm (Calma abans de la tempesta)
19. Gewitter und Sturm, Abstieg (La tronada, descens)
20. Sonnenuntergang (Crapvespre)
21. Ausklang (Conclusió)
22. Nacht (Nit)

Orquestració

2 flautes (si pot ser, doblades) 2 flautins, també 3a i 4a flautes. 2 oboès (si pot ser, doblats) 1 corn anglès, també 3r oboè 1 oboè baix Heckelphon 1 clarinet requint en mi $\flat$ (si pot ser, doblat) 2 clarinets en si $\flat$ 1 clarinet baix en si $\flat$ (si pot ser, doblat), també clarinet en do 3 fagots 1 contrafagot, també 4t fagot 4 trompes 4 tubes wagnerianes, també 5a a 8a trompes 4 trompetes en si $\flat$ 3 trombons en si $\flat$ 1 trombó baix en sol 2 tubes

2 arpes (si pot ser, doblades) 6 timbales (2 intèrprets) Percussió: màquina de vent, màquina de trons, Glockenspiel, platerets, bombo, caixa, triangle, gong, esquelles, tam-tam (3 intèrprets) orgue celesta 18 violins primers 16 violins segons 12 violes 10 violoncels 8 contrabaixos - Rere l'escena (nombre recomanat): 12 trompes 2 trompetes en si $\flat$ 2 trombons en si $\flat$

Segons en compositor, el nombre mínim d'intèrprets ha de ser 107. Tanmateix, si es tenen en compte les recomanacions de doblar alguns instruments i els metalls de darrere l'escena, es poden assolir els 129 intèrprets.

Discografia

Entre les nombroses versions d'aquesta obra, cal destacar entre les més apreciades:

• Rudolf Kempe amb la Staatskapelle de Dresden el 1971 (EMI)
• Herbert von Karajan amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín el 1980 (DG, edició Gold)
• Bernard Haitink amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw d'Amsterdam el 1985 (Philips)
• Karl Böhm amb la Staatskapelle de Dresden el 1957 (DG)

Enllaços externs

• (anglès)  PDFComentari sobre l'obra a la plana de l'Orquestra Filharmònica de Nova York