Simfonia núm. 10 (Weinberg)
| Forma musical | simfonia  |
|---|---|
| Compositor | Mieczysław Weinberg |
| Llengua original | contingut no lingüístic |
| Data de publicació | 1968 |
| Parts | 5 moviments |
| Durada | 34 minuts |
| Dedicat a | Rudolf Barxai |
| Part de | llista de composicions de Mieczysław Weinberg |
| Opus | 98 |
| Instrumentació | orquestra de corda |
| Estrena | |
| Estrena | 8 desembre 1968 |
| Escenari | Moscou , Rússia |
| Director musical | Rudolf Barxai |
 
| |
La Simfonia núm. 10 en la menor per a orquestra de corda, op. 98, de Mieczysław Weinberg va ser acabada el 1968. Va ser estrenada el 8 de desembre de 1968 a la petita sala del Conservatori de Moscou amb Rudolf Barxai, a qui està dedicada, dirigint l'Orquestra de Cambra de Moscou. Posteriorment, el 1970, el mateix director en faria una gravació per al segell Olympia.[1]
Moviments
[modifica]- I. Concerto Grosso. Grave
- II. Pastorale. Lento
- III. Canzona. Andantino
- IV. Burlesque. Allegro Molto
- V. Inversion. L'Istesso Tempo[2]
Origen i context
[modifica]La música és alternativament barroca i del segle XX. A causa del caràcter de concerto grosso, totes les parts (violí, viola, violoncel, contrabaix) emergeixen ocasionalment com a instruments solistes, mentre que en altres ocasions hi ha un conjunt. Fins aleshores, havia estat l'obra més experimental de Weinberg; el segon moviment s'endinsa en una dodecafonia lliure que evoca, de manera llunyana, el serialisme del Concert per a violí d'Alban Berg.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Arloff, Steve. «Ressenya del disc» (en castellà). Musicweb. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Sandner, Wolfgang. «Ressenya del disc». ECM New Series. [Consulta: 27 juliol 2024].
