Simfonia núm. 3 (Weinberg)
| Forma musical | simfonia  |
|---|---|
| Tonalitat | Si menor |
| Compositor | Mieczysław Weinberg |
| Data de publicació | 1950 |
| Durada | 33 minuts |
| Opus | 45 |
| Instrumentació | orquestra simfònica |
| Estrena | |
| Estrena | 23 març 1960 |
| Escenari | Moscou , Rússia |
| Director musical | Aleksandr Gauk |
La Simfonia núm. 3 en si menor, op. 45, fou composta per Mieczysław Weinberg entre el mes de març de 1949 i la va acabar el juny de 1950. Deu anys després va realitzar una àmplia revisió i la simfonia es va estrenar el 23 de març de 1960 a la Gran Sala al Conservatori de Moscou, interpretada per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio i Televisió de la Unió Soviètica dirigida per Aleksandr Gauk.[1]
Es considera la seva primera simfonia "adulta". La primera que va escriure encara era en època d'estudiant i la segona és una simfonia només en el títol, en la pràctica és una simfonia de cambra, només per a instruments de corda.
Moviments
[modifica]- Allegro – [ ] – Tempo I – Largo
- Allegro giocoso – [ ] – Andante sostenuto – Tempo
- Adagio – Doppio movimento – Tempo I
- Allegro vivace – Moderato – Tempo I
Origen i context
[modifica]A principis de 1948, la campanya anti-formalista liderada per Andrei Jdànov va tenir un fort impacte en Mieczysław Weinberg i altres compositors avantguardistes soviètics. El decret exigia una música accessible per al poble, basada en cançons i materials populars. Durant aquest període, sota el govern de Stalin, Weinberg va preferir compondre obres vocals, corals, i peces més modestes com sonatines i sinfoniettes, evitant grans formes com simfonies i concerts.[2] Per ajustar-se als criteris imposats, Weinberg va incorporar una melodia popular bielorussa titulada Quina lluna, que és presentada inicialment pels violoncels i posteriorment pels violins al primer moviment. Al segon moviment, va incloure una dansa tradicional similar a una polonesa, Matek ha mort, interpretada per violins i violes, que finalment es transforma en el tema central de la peça.[2]
Malgrat els esforços de Weinberg per suavitzar l'obra, aquesta no es va poder estrenar a Moscou i es va ajornar. Es desconeix si la cancel·lació es va deure a la pressió oficial o a una decisió d'autocensura, però és revelador que el seu *Concert per a violoncel* de l'any anterior va patir un destí similar. Una dècada més tard, Weinberg va revisar la partitura, eliminant parts redundants, reescrivint episodis i canviant l'ordre dels moviments, com l’*scherzo*, que va passar del tercer al segon.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Weinberg: Symphony No. 3». Presto Music. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Fanning, David. «Ressenya del disc» (en anglès). Chandos. [Consulta: 29 febrer 2020].
- ↑ Barnett, Rob. «Ressenya del disc» (en anglès). musicweb-international.com. [Consulta: 16 gener 2020].
