Vés al contingut

Simfonia núm. 3 (Atterberg)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSimfonia núm. 3
Forma musicalobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatre major Modifica el valor a Wikidata
CompositorKurt Atterberg Modifica el valor a Wikidata
Gèneresimfonia Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióorquestra simfònica Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena28 novembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
EscenariEstocolm Modifica el valor a Wikidata, Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Director musicalArmas Jaernefelt Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 71b1ad6d-6e0f-4d4b-aeec-54ec7a7dce4c Allmusic: mc0002450480 Modifica el valor a Wikidata

La Simfonia núm. 3 en re major (titulada Vastkustbilder, en català Imatges de la Costa Oest), op. 10, va ser composta per Kurt Atterberg entre 1914 i 1916. Va ser estrenada íntegrament per la Hovkapellet (Orquestra de l'Òpera Reial) a l'Òpera Reial d'Estocolm el 28 de novembre de 1916, dirigida per Armas Järnefelt.

Origen i context

[modifica]

La Tercera Simfonia de Atterberg es podria considerar com un conjunt de tres poemes simfònics i així s'explicaria que l'obra sigui una mica fragmentada. El primer moviment, Soldis (Boira estival) el va compondre durant unes vacances familiars a Lysekil el juliol de 1914 i representa el mar en calma d'un dia assolellat. El va completar el 9 de gener de 1915[1] i es va estrenar a Göteborg tres mesos després. Tot seguit, Atterberg va decidir compondre un segon poema simfònic que contrastés amb el primer i el va titular Storm (Tempesta). De nou Atterberg va dirigir les dues obres en un concert celebrat el 9 de febrer de 1916.[1] Unes vacances posteriors al mateix lloc el maig de 1916 van propiciar la composició del tercer moviment, Sommarnatt ("Nit d'estiu").[2]

Moviments

[modifica]

El primer moviment, Soldis, mostra un mar tranquil i suau i recorda llunyanament La Mer de Claude Debussy, un compositor impressionista francès. El segon, Storm, és més salvatge i està escrita en forma sonata lliure. Hi ha un primer tema, un segon tema, un desenvolupament de tots dos, de nou el segon tema, de nou el primer tema i després una coda com a conclusió. El tercer, Sommernat, és de naturalesa romàntica i està escrit en una forma totalment lliure.[3]

La simfonia està escrita per a:

Discografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Jacobsson, Stig. «Atterberg: Symphony No. 3». Chandos.
  2. Stevenson, Bob. «Ressenya del disc de Chandos» (en anglès). Musicweb. [Consulta: 1r maig 2024].
  3. Wallner, Bo. «Atterberg: Symphony no. 3 in D major, op. 10» (en anglès). Caprice. [Consulta: 1r maig 2024].