Socialisme Mediterrani
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | ideologia  |
| Història | |
Esdeveniment significatiu | |
| 1971 11 juny 1971-13 juny 1971 | Congrés d'Épinay |
| 1976 | Conferència Socialista del Mediterrani
|
El Socialisme Mediterrani o Socialisme del sud d'Europa va ser el nom que es donà a una visió del socialisme apareguda després de Maig del 68 i adaptada al context de l'Europa Mediterrània.[1] És un concepte anàleg al de Socialisme Nòrdic o Escandinau, si bé el Socialisme Mediterrani es diferencia de la resta de socialismes de l'Europa Occidental en que als països del sud la influència del comunisme era major, i per tant, els partits socialistes havien de col·laborar, o fins i tot en alguns casos, tenien menys suports que els partits eurocomunistes.[1] Un dels primers actes definitoris dels socialistes mediterranis fou el Congrés d'Épinay del 1971,[2] on el renovat PSF s'alinearia amb el PCF i els republicans amb un programa comú d'esquerra.[1]
Els partits socialistes de Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia i França tenien contextos ben diferents, per la qual cosa el Socialisme Mediterrani mai no tingué una política cohesionada,[2][3] si bé es van voler ubicar en una postura intermèdia entre el socialisme europeu i el comunisme soviètic.[2][1] En la proposta inicial, els socialistes estaven oberts a ajuntar-se amb els comunistes per a governar, i reivindicaven tradicions de l'esquerra com la llibertària.[1]
Hi hagué un sector més esquerrà, proper al tercermundisme, que representats pel PSP i la FPS va formar part de la Conferència Socialista del Mediterrani, juntament amb el Socialisme Àrab.[4] Amb la integració dels diferents partits al PSOE, Esquerra Socialista representaria esta tradició més esquerrana, si bé arran del referèndum de l'OTAN i la integració a la Unió Europea, el PSOE es desmarcaria de les postures dels no-alineats.[1]
Durant la dècada dels 1980, diferents partits socialistes governarien a tots els països del sud d'Europa, amb programes moderats i allunyats de la socialdemocràcia, la qual cosa va ser considerada decebedora per a part de la seua base social, considerant-se que als anys 80 el socialisme mediterrani entra en una crisi d'identitat.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mateos, Abdón.. Transición y democracia : los socialistas en España y Portugal, octubre de 2015, p. 172. ISBN 978-84-95886-70-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Sotelo, Ignacio «El fiasco del socialismo mediterráneo». El País [Madrid], 15-12-1984. ISSN: 1134-6582.
- ↑ López, Abdón Mateos; Costantini, Luca «El sueño de un socialismo "Mediterráneo": encuentros y desencuentros entre los socialistas de España e Italia». Patria, pan - amore e fantasia la España franquista y sus relaciones con Italia (1945-1975). Comares, 2017, pàg. 235–251.
- ↑ Mira, Joan F. «El 'Llibre Verd'». núm. 1394. El Temps, 01-03-2011. [Consulta: 22 febrer 2020].