Vés al contingut

Sonata per a piano núm. 19 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 19
K. 547a
Forma musicalSonata
TonalitatFa major
CompositorW. A. Mozart
Creació1788?
  1. Allegro
  2. Rondó
CatalogacióK. 547a
Musicbrainz: 00556dfd-82f7-4641-aa99-3ac9c0eb43e1 Modifica el valor a Wikidata

La Sonata per a piano en fa major, K. 547a (Anh. 135), és una sonata espúria, atribuïda durant bastants anys a Wolfgang Amadeus Mozart. Al principi, el 1799, va ser publicada per Breitkopf & Härtel com una de les seves sonates originals; però aviat es va descobrir que en realitat era una amalgama de moviments seleccionats d'altres composicions.

L'obra consta de dos moviments:

  1. Allegro, que és una transcripció (de do major a fa major) per a piano sol del segon moviment de la Sonata per a violí núm. 36, K. 547.
  2. Rondó, que és una transcripció del darrer moviment de la Sonata per a piano núm. 16.

La sèrie de sis variacions sobre l'Andante, K. 54/547b original s'interpreta a vegades com a tercer moviment addicional de l'obra. Aquestes variacions són també transcripcions de la mateixa sonata per a violí (K. 547) a la qual pertany l'Allegro, amb la quarta variació reescrita, la que estava dedicada al violí.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Zaslaw, Neal, with Cowdery, William eds., The Compleat Mozart: A Guide to the Musical Works of Wolfgang Amadeus Mozart, p. 320, New York: W.W. Norton & Co., 1990, ISBN 0-393-02886-0

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sonata_per_a_piano_núm._19_(Mozart)&oldid=28088287»