Vés al contingut

Sonata per a piano núm. 7 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 7

Coda de Sonata per a piano núm. 7.[1]
Forma musicalSonata
TonalitatDo major
CompositorW. A. Mozart
Creació1777
CatalogacióK. 309 (284b)
Durada16'
  1. Allegro amb spirito
  2. Andante un poco adagio
  3. Rondo (allegretto grazioso)
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 645a1b04-b378-4883-91a6-2627553cd365 IMSLP: Piano_Sonata_No.7_in_C_major,_K.309/284b_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370488 Modifica el valor a Wikidata

La Sonata per a piano núm. 7 en do major, K. 309 (284b) és una obra de Wolfgang Amadeus Mozart composta el 18 novembre 1777 durant un viatge a Mannheim i París (1777-78). Aquesta obra mostra el nou aspecte simfònic de la producció pianística de Mozart. L'estil, la severitat de l'Escola de Mannheim es manifesta en aquesta sonata a través d'expressions amb una humanitat molt profunda, de vegades dolorosa, que encara no s'havia trobat en composicions anteriors.[2]

Estructura

[modifica]

Consta de tres moviments:

  1. Allegro con spirito
  2. Andante un poco adagio
  3. Rondo (allegretto grazioso)

L'Andante és un "retrat" de Rosa Cannabich, una alumna seva de 15 anys que era la filla de Christian Cannabich, el mestre de capella de Mannheim.[3] Mozart va descriure aquest retrat com la representació d'una nena "molt bonica, molt educada, assenyada i madura per la seva edat, seriosa i callada. Però quan parla, ho fa amb gràcia i amabilitat". El pare de Mozart, Leopold, va descriure aquesta peça com "estranya".[4] El Rondo acaba amb una coda sottovoce típicament mozartiana, recurs que es repetirà en nombroses ocasions en altres moments de la seva obra.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Benward & Saker (2009). Music in Theory and Practice: Volume II, p. 151. Eighth Edition. ISBN 978-0-07-310188-0
  2. ↑ 2,0 2,1 Casella, Alfredo. Ricordi Americana S.A.E.C.. Sonatas y Fantasías para piano. Vol. 1, 1949, p. 155. 
  3. ↑ Marshall, Robert, Eighteenth-century keyboard music, p. 289-290, Routledge, Nova York (2003) ISBN 0-415-96642-6
  4. ↑ Sadie, Stanley, Mozart: The Early Years 1756-1781, p. 442-443, Oxford University (2006), ISBN 978-0-19-816529-3

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sonata_per_a_piano_núm._7_(Mozart)&oldid=33526786»