Vés al contingut

Sonata per a piano núm. 11 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSonata per a piano núm. 11

Primers dos compassos de l'inici de l'obra
Forma musicalSonata
TonalitatLa major
CompositorW. A. Mozart
Creació1783
Data de publicació1784 Modifica el valor a Wikidata
Parts3 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 331 (300i)
Durada20'
  1. Andante grazioso
  2. Menuetto
  3. Alla Turca: Allegretto
Instrumentacióinstrument de teclat Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: a488a020-884d-3349-a7e7-18993ffed13e IMSLP: Piano_Sonata_No.11_in_A_major,_K.331/300i_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002370570 Modifica el valor a Wikidata

La Sonata per a piano núm. 11 en la major, K. 331 (300i) de W. A. Mozart és una de les sonates més populars del compositor, especialment per la melodia del darrer moviment, la famosa marxa turca. No es coneix quan ni on la va compondre, però actualment es creu que podria ser a Viena o Salzburg el 1783;[1] s'havia suggerit que fos a París el 1778.

Estructura

[modifica]

L'obra està estructurada en tres moviments:

  1. Andante grazioso - un tema i sis variacions
  2. Menuetto - un minuet i trio
  3. Alla Turca: Allegretto
Inici del 3r. moviment, Alla Turca.

La interpretació dura aproximadament 20 minuts.[2] Tots els moviments tenen la mateixa tonalitat, la major, i per tant és una obra homotonal.

Marxa turca

[modifica]

L'últim moviment, Alla Turca, popularment conegut com la Marxa turca, és una de les peces de pianos més conegudes de Mozart i, per extensió, de la música clàssica. Imita el so de les bandes turques dels geníssers, la música de les quals estava de moda en aquella època. Altres obres de l'època imiten aquest tipus de música, incloent-hi la mateixa òpera de Mozart Die Entführung aus dem Serail.

Audició

[modifica]
Fragments en format MIDI del Mutopia Project.
Tema

Andante grazioso, Variació núm. 1

Variació núm. 2

Variació núm. 3

Variació núm. 4

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda
Variació núm. 5

Variació núm. 6

Menuetto

Alla Turca

Interpretació de Romuald Greiss en un piano Budynowicz de 1850

Relacions amb composicions posteriors

[modifica]
  • El tema del primer moviment va ser utilitzat per Max Reger en una de les seves obres més conegudes, les Variacions i Fuga sobre un tema de Mozart (1914) per a orquestra.[3]
  • El músic de jazz Dave Brubeck anomenà amb un títol gairebé idèntic la peça "Blue Rondo à la Turk" de l'obra Time Out (1959) tot i que no es basa en la música de Mozart.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Robins, Brian. «Piano Sonata No. 10 in C major, K. 330 (K. 300h)». Allmusic.com. [Consulta: 18 desembre 2013].
  2. ↑ Robins, Brian. Piano Sonata No. 11 in A Major ("Alla Turca") K. 331 (K. 300i) a Allmusic. Consulta el 1 de juny de 2011.
  3. ↑ "Max Reger's Mozart Variations", presented by Walter Parker, Vermont Public Radio, 19 March 2012
  4. ↑ Leonard, James. «Blue Rondo à la Turk» (en anglès). All Music. [Consulta: 14 desembre 2019].

Partitures

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sonata per a piano núm. 11
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sonata_per_a_piano_núm._11_(Mozart)&oldid=29157883»