Sonata per a violoncel i piano núm. 2 (Brahms)

*Sonata per a violoncel núm. 2*
	; Brahms cap el 1885 (foto de Luckhardt)
Forma musical	Sonata
Tonalitat	Fa major
Compositor	J. Brahms
Creació	1886
Catalogació	Op. 99
Opus	99
Instrumentació	piano i violoncel

La Sonata per a violoncel i piano núm. 2 en fa major, op. 99, fou composta per Johannes Brahms l'any 1886, més de vint anys després de completar la Sonata núm. 1.^[1] Fou publicada el 1887.^[2] Va ser escrita i dedicada a Robert Hausmann, que la va interpretar en l'estrena; aquest gran violoncel·lista també havia interpretat força vegades la Sonata per a violoncel núm. 1, i l'any següent estrenaria el Doble concert en la menor amb el violinista Joseph Joachim.

Moviments

Consta de quatre moviments:^[2]

Allegro vivace
Adagio affettuoso en fa♯ major
Allegro passionato en fa menor
Allegro molto

El primer moviment, Allegro vivace, està en forma sonata; comença amb un tema fragmentat del violoncel sobre un tremolo de piano.^[3]

En el segon moviment, Adagio affettuoso, la part del violoncel, inicialment, exposa el tema principal en pizzicato acompanyat d'acords per part del piano.^[4] La secció central és en fa menor.^[5]

El tercer moviment, Allegro passionato en fa menor, amb una secció del trio que és com una cançó, en fa major.

El quart moviment, Allegro molto és un rondó.

Referències

↑ «About - Johannes Brahms - Cello Sonata No.2 in F, Op.99». [Consulta: 26 febrer 2013].
↑ ^2,0 ^2,1 IMSLP2 score.
↑ Woodstra, Chris; Brennan, Gerald; Schrott, Allen (2005). All music guide to classical music: the definitive guide to classical music a Google Books, page 191. Hal Leonard Corporation. ISBN 0-87930-865-6
↑ p. 13 de 32 a la primera partitura de IMSLP2 - primers dos compassos de l'Adagio affettuoso.
↑ All music guide; partitura IMSLP2.

Enllaços externs

Interpretació de la Sonata per a violoncel i piano núm. 2 per Wendy Warner (violoncel) i Irina Nuzova (piano) a l'Isabella Stewart Gardner Museum en format MP3

[1] «About - Johannes Brahms - Cello Sonata No.2 in F, Op.99». [Consulta: 26 febrer 2013].

[imslp2-2] 2,0 ^2,1 IMSLP2 score.

[3] Woodstra, Chris; Brennan, Gerald; Schrott, Allen (2005). All music guide to classical music: the definitive guide to classical music a Google Books, page 191. Hal Leonard Corporation. ISBN 0-87930-865-6

[4] . 13 de 32 a la primera partitura de IMSLP2 - primers dos compassos de l'Adagio affettuoso.

[5] All music guide; partitura IMSLP2.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Música de cambra de Johannes Brahms
Duets	Sonata per a violoncel núm. 1 en mi m, Op. 38 · Sonata per a violoncel núm. 2 en fa M, Op. 99 · Sonata per a clarinet núm. 1 en fa m, Op. 120, núm. 1 · Sonata per a clarinet núm. 2 en mi♭ M, Op. 120, núm. 2 · Sonata per a violí núm. 1 en sol M, Op. 78 · Sonata per a violí núm. 2 en la M, Op. 100 · Sonata per a violí núm. 3 en re m, Op. 108
Trios	Trio per a clarinet en la m, Op. 114 · Trio per a trompa en mi♭ M, Op. 40 · Trio per a piano núm. 1 en si M, Op. 8 · Trio per a piano núm. 2 en do M, Op. 87 · Trio per a piano núm. 3 en do m, Op. 101 · Trio per a piano en la major, Anh. 4/5, atribuït a Brahms
Quartets	Quartet per a piano núm. 1 en sol m, Op. 25 · Quartet per a piano núm. 2 en la M, Op. 26 · Quartet per a piano núm. 3 en do m, Op. 60 · Quartet de corda núm. 1 en do m, Op. 51 núm. 1 · Quartet de corda núm. 2 en la m, Op. 51 núm. 2 · Quartet de corda núm. 3 en si♭ M, Op. 67
Quintets & Sextets	Quintet per a clarinet en si m, Op. 115 · Quintet per a piano en fa m, Op. 34 · Quintet de corda núm. 1 en fa M, Op. 88 · Quintet de corda núm. 2 en sol M, Op. 111 · Sextet de corda núm. 1 en si♭ M, Op. 18 · Sextet de corda núm. 2 en sol M, Op. 36
Llista d'obres categoritzada · Catàleg complet numerat