Julius Otto Grimm
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 març 1827  Pärnu (Imperi Rus) | ||
| Mort | 7 desembre 1903 (76 anys) Münster (Alemanya) | ||
| Formació | Universitat Imperial de Dorpat | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Pärnu Göttingen Leipzig Tartu Münster | ||
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, pianista | ||
| Ocupador | Universitat de Göttingen | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
  
| |||
Julius Otto Grimm (Pärnu, 6 de març de 1827 - Münster, 7 de desembre de 1903) fou un compositor i director d'orquestra baltoalemany que va viure durant molt de temps a Westfàlia. És més recordat per ser un dels millors amics de Johannes Brahms, a qui va conèixer a Leipzig l'any 1853.[1]Brahms li va dedicar les seves 4 balades, Op 10.
Biografia
[modifica]Estudià filologia i filosofia a la Universitat de Tartu (llavors Universitat de Dorpat), i va acabar els exàmens el 1848. Llavors va començar la seva carrera com a tutor a Sant Petersburg. En aquella època va començar a crear les seves primeres composicions. Realitzà altres estudis a Dresden de 1851/2.
El 1855, va entrar de professor de música i director de cor a Göttingen. Cinc anys més tard, el 1860 va acceptar el càrrec de director del Musikverein (Associació de Música) de Münster. Entre els seus alumnes tingué el saxò Isidor Seiss.[2] Durant els seus 40 anys d'activitat a Münster va rebre molts honors i reconeixements.[3]Va rebre un doctorat honorari el 1897.[4]
A la seva mort entre els seus papers es van trobar "centenars de cartes de Madame Schumann, Brahms i Joachim", molts dels manuscrits de Brahms (presumiblement) que els havia donat com a regal, incloent la Sonata de piano núm. 1, Op. 1, una cançó de l'Op. 3, i la Missa Canonica de Brahms, una missa inacabada que van formar part dels Motets op. 74 (i que han estat enregistrats).[5]
Les seves composicions inclouen una sonata per a violí en la major, tres suites[4]i una simfonia en re menor, el seu opus 19, publicat el 1875.[6] Una de les suites de Grimm, el seu opus 10, en forma de cànon, té una bona valoració i s'ha descrit en detall en una entrevista (d'una interpretació de l'Orquestra Simfònica de Boston dirigida per Theodor Thomas, el març de 1869) en la revista de John Sullivan Dwight.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Avins, Styra. [Julius Otto Grimm, p. 36, a Google Books Johannes Brahms: Life and Letters] (en anglès). Oxford, Nova York: Oxford University Press, 1997, p. 36. ISBN 0-19-924773-0. OCLC 36316001.
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 54, pàg. 1580. (ISBN-84-239-4554-5)
- ↑ Werra, Monika. Franz-Josef Jakobi. Stadtgesellschaft im Wandel. Untersuchungen zur Sozialgeschichte Münsters im 19. und 20. Jahrhundert (en alemany), 1995, p. 357–394.
- ↑ 4,0 4,1 Baker, Theodore; Remy, Alfred. Baker's Biographical Dictionary of Music and Musicians (en anglès). 3a edició. Nova York: Schirmer, 1919, p. 339. OCLC 752566 [Consulta: 10 febrer 2008].
- ↑ «Occasional Notes» (en anglès). The Musical Times. Novello, vol. 47, núm. 757, 01-03-1906, pàg. 174–8, especialment la 175 [Consulta: 9 gener 2009].
- ↑ Frisch, Walter. [Julius Otto Grimm, p. 7, a Google Books Brahms: The Four Symphonies] (en anglès), p. 7–10.
- ↑ (anglès) Dwight, John Sullivan (Revista publicada el 1871). Dwight's Journal of Music: A Paper of Art and Literature, volumes 29-30, 1869-71 a Google Books. Houghton, Mifflin. 29(1): 6 (27 de març de 1869).
| Biografia |  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Música |
| ||||||||
| Cultura | |||||||||
